/turɡ.mə.nisˈtan/
Estat asiàtic fronterer amb el Kazakhstan, l’Uzbekistan, l'Afganistan i l'Iran, a més, és costaner amb la mar Càspia. El nom complet és República del Turkmenistan.

/turˈki.ə/
Estat situat principalment a la península d'Anatòlia on té la capital, però que també ocupa una petita part d'Europa on es troba la principal ciutat del país Istanbul. És fronterer amb Bulgària, Grècia, Geòrgia, Armènia, l’Azerbaidjan, l’Iran, l’Iraq i Síria. El nom oficial és República de Turquia.

/tuˈɾiɲ.d͡ʒi.a/, /tuˈɾiɲ.ʒi.ə/

/tuˈva.ɫu/, /tuˈva.ɫu/, /tuˈβa.ɫu/
Estat format per un petit nombre de minúscules illes de la Polinèsia.

/toˈsi/, /toˈsiɾ/, /tuˈsi/

/ˈtup/

/ˈtu.ba/, /ˈtu.βə/

1. Instrument aeròfon de metall, de tub cònic, amb broquet, que dóna les notes més baixes.
2. Complement de núvol del gènere cumulonimbus o cúmulus en forma de columna, de vegades en forma de conus invertit, que sobresurt de la base del núvol com la manifestació d'una vorticitat intensa.

/tu.beɾ.kuˈɫɔ.zi/, /tu.βər.kuˈɫɔ.zi/

/tuˈðo/

/ˈtuf/
Tipus de material rocós, d'origen volcànic, que tallat en forma de blocs es fa servir en la construcció.

/tuˈɫi.pa/, /tuˈɫi.pə/

/tuˈmor/

/tuˈmuɫ/, /tuˈmuɫt/

/ˈtun.dɾa/, /ˈtun.dɾə/

/tuŋsˈtɛ/

/tu.ni.ziˈa/
Relatiu o pertanyent a Tunísia.

/tu.ni.ziˈa/
Persona que habita o és originària de Tunísia.

/turˈban/, /turˈβan/, /tuɾˈbant/, /tuɾˈβan/

/turˈbi.nə/, /tuɾˈbi.na/

Relatiu o pertanyent a Turquia, als turcs o a l'idioma turc.

1. turecký
2. turečtina

(masculí singular) Llengua turquesa parlada principalment a Turquia i Xipre.

1. turečtina
2. turecký

/turɡˈman/
(només singular) Llengua turquesa parlada al Turkmenistan.

/tuˈɾiz.me/

1. turistika
2. turismus

/tuˈɾis.ta/, /tuˈɾis.te/, /tuˈɾis.tə/

/toɾˈmeʎ/

/tur.menˈta/, /tur.mənˈta/, /tuɾ.menˈta/, /tuɾ.menˈtaɾ/
Causar turment a algú.

/turˈkɛ.zə/, /tuɾˈkə.zə/

1. tyrkys
2. tyrkysový

Elevació moderada del terreny; muntanya o puig poc elevat; pujol.

/tu.teˈd͡ʒa/, /tu.teˈd͡ʒaɾ/, /tu.teˈʒa/, /tu.təˈd͡ʒa/, /tu.təˈʒa/