/ˈtɾɛ.ve.ɾis/, /ˈtɾɛ.və.ɾis/, /ˈtɾɛ.βe.ɾis/, /ˈtɾɛ.βə.ɾis/

/tɾak.taˈmen/, /tɾak.taˈment/, /tɾək.təˈmen/, /tɾək.təˈment/

/tɾakˈta/, /tɾakˈtaɾ/, /tɾəkˈta/

1. Procedir envers algú d'una manera o altra.
2. Aplicar un tractament pel guariment d'un malalt, d'una malaltia, o en una operació química.

/tɾakˈto/, /tɾakˈtoɾ/

/tɾa.ði.si.oˈnaɫ/, /tɾə.ði.si.oˈnaɫ/, /tɾə.ði.si.uˈnaɫ/

/tɾa.ði.si.oˌnaɫˈmen/, /tɾa.ði.si.oˌnaɫˈment/, /tɾə.ði.si.oˌnaɫˈment/, /tɾə.ði.si.uˌnaɫˈmen/

/tɾa.ði.siˈo/
Tot allò que té origen en les generacions passades i que, mantenint un fort contingut social, es transmet a les següents generacions. Fa referència a l'herència que rebem dels avantpassats. Per tant, és l'objecte de culte del tradicionalisme.

/tɾa.ðuk.siˈo/

1. Acte i efecte de traduir.
   1. překládání
   2. překlad
2. (genètica) Procés biològic en què se sintetitza una cadena de proteïnes a partir d'una seqüència d'ARN missatger.
   1. překlad
   2. překládání

/tɾa.ðukˈto/, /tɾa.ðukˈtoɾ/

/tɾa.ðuˈi/, /tɾa.ðuˈiɾ/, /tɾə.ðuˈi/

1. přeložit
2. překládat

/tɾa.ðuˈi.bɫe/, /tɾa.ðuˈi.βɫe/, /tɾa.ðuˈi.βɾa/, /tɾa.ðuˈib.bɫe/, /tɾə.ðuˈi.βɫə/, /tɾə.ðuˈib.bɫə/

/tɾa.fiˈkan/, /tɾa.fiˈkant/, /tɾə.fiˈkan/, /tɾə.fiˈkant/

/tɾaˈd͡ʒɛ.ði.a/, /tɾaˈʒɛ.ði.a/, /tɾəˈʒɛ.ði.ə/

/tɾaˈi/, /tɾaˈiɾ/
Cometre traïció.

/tɾa.d͡ʒekˈtɔ.ɾi.a/, /tɾa.ʒekˈtɔ.ɾi.a/, /tɾə.ʒəkˈtɔ.ɾi.ə/

/ˈtɾa.ma/, /ˈtɾa.mə/

1. Conjunt de fils que són la base d'un teixit i que van entrellaçats en sentit contrari a l'ordit.
2. Part d'una història en què es planteja alguna dificultat que ha de resoldre el protagonista.

/tɾaˈme.tɾe/, /tɾəˈmə.tɾə/, /tɾəˈmɛ.tɾə/

/ˈtɾam.pa/, /ˈtɾam.pə/
Enginy destinat a caçar animals.

/tɾamˈbi.a/, /tɾaɱˈvi.a/, /tɾəmˈbi.ə/, /tɾəɱˈvi.ə/

/tɾaŋ.ki.ɫiˈtat/, /tɾaŋ.kiɫ.ɫiˈtat/, /tɾəŋ.ki.ɫiˈtat/, /tɾəŋ.kiɫ.ɫiˈtat/

/tɾans.kɾip.siˈo/, /tɾəns.kɾip.siˈo/

/tɾans.forˈma/, /tɾans.foɾˈma/, /tɾans.foɾˈmaɾ/, /tɾəns.foɾˈma/, /tɾəns.furˈma/
Convertir una cosa en una altra de distinta forma.

/tɾansˈfɔ.bi.a/, /tɾənsˈfɔ.βi.ə/

/tɾan.zi.siˈo/, /tɾən.zi.siˈo/

/tɾan.zisˈto/, /tɾan.zisˈtoɾ/, /tɾən.zisˈto/

/tɾan.ziˈtiw/, /tɾən.ziˈtiw/

1. Que passa d'un a un altre.
2. (gramàtica) Característica sintàctica d'un verb que requereix un complement directe, amb preposició o sense.

/tɾanz.ɫi.te.ɾa.siˈo/, /tɾənz.ɫi.tə.ɾə.siˈo/

/tɾanz.ɫi.teˈɾa/, /tɾanz.ɫi.teˈɾaɾ/, /tɾənz.ɫi.təˈɾa/

/tɾanzˈme.tɾe/, /tɾənzˈmə.tɾə/, /tɾənzˈmɛ.tɾə/

1. Fer arribar quelcom a un altre lloc.
2. (física) Conduir o ser el mitjà pel què passen vibracions o radicacions.
3. (pronominal) Passar, comunicar a altres persones.

/tɾanz.mi.siˈo/, /tɾənz.mi.siˈo/

/tɾans.paˈɾɛn.si.a/
Qualitat de transparent.

/tɾansˈpɔɾt/, /tɾənsˈpɔrt/

/tɾans.porˈta/, /tɾans.poɾˈta/, /tɾans.poɾˈtaɾ/, /tɾəns.poɾˈta/, /tɾəns.purˈta/
Portar una cosa d’un lloc a un altre.

/tɾan.sek.suˈaɫ/, /tɾən.sək.suˈaɫ/

/tɾan.sek.su.a.ɫiˈtat/, /tɾən.sək.su.ə.ɫiˈtat/

/tɾanz.veɾˈsaɫ/, /tɾanz.βerˈsaɫ/, /tɾanz.βeɾˈsaɫ/, /tɾənz.bərˈsaɫ/, /tɾənz.vəɾˈsaɫ/
Recta que travessa o talla un sistema de rectes, corbes, etc.

/tɾaˈpɛ.zi/, /tɾəˈpɛ.zi/

/tɾaz.ʎaˈða/, /tɾaz.ʎaˈðaɾ/, /tɾəz.ʎəˈða/

/tɾas.pɫanˈta/, /tɾas.pɫanˈtaɾ/, /tɾəs.pɫənˈta/

1. Mudar les plantes del terra on són a una altra part.
2. (medicina) Mudar un òrgan o teixit d’un individu a un altre o d’una part del cos a una altra.

/tɾasˈtoɾn/, /tɾəsˈtorn/

/tɾaw/

1. Forat o tall en una peça de roba per on ha de passar un botó.
   knoflíková dírka
2. Incisió feta al cos per una ferida aguda.
   rána

/tɾaw.ma.tiˈd͡za/, /tɾaw.ma.tiˈza/, /tɾaw.ma.tiˈzaɾ/, /tɾəw.mə.tiˈd͡za/

/tɾaˈve.sa/, /tɾaˈβe.sa/, /tɾəˈve.sə/, /tɾəˈβe.sə/
Peça que es posa perpendicular sota els raïls d’una via fèrria per tal d’assentar-los.

/tɾa.i.siˈo/, /tɾə.i.siˈo/

/tɾeˈbaʎ/, /tɾəˈbaj/, /tɾəˈbaʎ/

1. Esforç per assolir una finalitat.
2. Resultat d'un esforç.
3. Allò a què una persona dedica la seva activitat professional.
4. Activitat, professional o no, que requereix esforç o no, que es desenvolupa per assolir una finalitat.
5. (física) Magnitud que mesura l'energia necessària per a modificar l'energia d'algun sistema, en especial per a generar moviment o alterar cossos.

/tɾe.ba.ʎaˈðoɾ/, /tɾe.βa.ʎaˈðo/, /tɾə.bə.jəˈðo/, /tɾə.bə.ʎəˈðo/
Empleat, persona contractada per altri.

/tɾe.baˈʎaɾ/, /tɾe.βaˈʎa/, /tɾə.bəˈja/, /tɾə.bəˈʎa/

/tɾe.moˈɫa/, /tɾe.moˈɫaɾ/, /tɾə.moˈɫa/, /tɾə.muˈɫa/

/tɾe.moˈɫos/, /tɾə.moˈɫos/, /tɾə.muˈɫos/

/ˈtɾen/, /ˈtɾen/

/ˈtɾe.na/, /ˈtɾə.nə/, /ˈtɾɛ.nə/
Pentinat fet entrecreuant tres o més feixos de cabells.

/ˌtɾeŋ.kaˈkɫɔs.kes/, /ˌtɾəŋ.kəˈkɫɔs.kəs/, /ˌtɾɛŋ.kəˈkɫɔs.kəs/
Joc de pensar amb una solució no òbvia.

/tɾeŋˈka/, /tɾeŋˈkaɾ/, /tɾəŋˈka/
Fer trossos una cosa a base de cops, de pressió.

/ˈtɾen.ta/, /ˈtɾən.tə/, /ˈtɾɛn.tə/
(tennis, pilota valenciana) Segon punt guanyat en un joc per un jugador o un equip.

/ˈtɾen.ta/, /ˈtɾən.tə/, /ˈtɾɛn.tə/

/ˌtɾen.taˈsiŋ/, /ˌtɾen.taˈsiŋk/, /ˌtɾən.təˈsiŋk/, /ˌtɾɛn.təˈsiŋ/, /ˌtɾɛn.təˈsiŋk/

/tɾenˈte/, /tɾənˈtə/, /tɾənˈtɛ/

/tɾeˈpan/, /tɾeˈpant/, /tɾəˈpan/, /tɾəˈpant/

/ˈtɾes/, /ˈtɾəs/, /ˈtɾɛs/

1. tři
2. trojka

/tɾeˈzɔɾ/, /tɾəˈzɔ/
Conjunt agrupat de diners o de coses de gran valor.

/tɾe.zoˈɾe/, /tɾe.zoˈɾeɾ/, /tɾə.zoˈɾe/, /tɾə.zuˈɾe/

/tɾe.zo.ɾeˈɾi.a/, /tɾə.zo.ɾəˈɾi.ə/, /tɾə.zu.ɾəˈɾi.ə/

/ˈtret/
Tir, acció de disparar una arma.

/ˈtret/
Expressió d'una excepció.

/ˈtɾe.d͡ze/

/tɾeˈd͡ze/, /tɾəˈd͡zə/, /tɾəˈd͡zɛ/

/ˈtɾew.ɾe/, /ˈtɾɛw.ɾə/
Llevar o fer desaparèixer alguna cosa del lloc on és.

/ˈtɾe.va/, /ˈtɾe.və/, /ˈtɾe.βa/, /ˈtɾe.βə/
Acord per aturar temporalment les hostilitats en una guerra o conflicte.

/ˈtɾi.a/, /ˈtɾi.ə/

/tɾiˈaŋ.ɡɫe/

1. Figura geomètrica de tres costats i tres angles.
   1. trojúhelník
   2. triangl
2. Instrument idiòfon que consisteix en una vareta de metall doblegada en forma de triangle i que es toca colpejant-la amb una vareta metàl·lica.
   1. triangl
   2. trojúhelník
3. 1. (billar) Marc rígid de forma triangular a l'interior del qual es col·loquen les boles, utilitzat al començament d'una partida de billar americà o de snooker per a disposar les boles regularment agrupades.
   2. (hoquei sobre patins, hoquei sobre gel) Defensa de zona pròpia d'un equip en inferioritat numèrica per l'expulsió de jugadors, consistent a situar els tres jugadors de camp en els angles respectius d'un triangle imaginari, de manera que hi ha un davanter i dos defensors.
   trojúhelník

/tɾiˈa/, /tɾiˈaɾ/
Separar un o més elements dins d'un conjunt segons unes característiques concretes.

/ˈtɾi.βu/

1. kmen
2. rod

/tɾiˈbu.na/, /tɾiˈβu.nə/

/tɾi.βuˈnaɫ/

/tɾiˈβut/

/tɾiˈβu/

/tɾiˈðen/, /tɾiˈðent/

/tɾi.ði.men.si.oˈnaɫ/, /tɾi.ði.mən.si.uˈnaɫ/

/tɾiˈʎa/, /tɾiˈʎaɾ/

/tɾi.mesˌtɾaɫˈmen/, /tɾi.mesˌtɾaɫˈment/, /tɾi.məsˌtɾaɫˈmen/, /tɾi.məsˌtɾaɫˈment/

/tɾiˈmes.tɾe/, /tɾiˈmɛs.tɾə/

/tɾiˈnew/, /tɾiˈnəw/, /tɾiˈnɛw/

1. sáně
2. sáňky

/tɾiɲˈt͡ʃe.ɾa/, /tɾiɲˈʃe.ɾə/

/tɾiˈoɱf/

(bowling) Conjunt de tres plens consecutius.

/tɾi.pɫiˈka/, /tɾi.pɫiˈkaɾ/

/tɾiˈpɫa/

/tɾi.pu.ɫa.siˈo/, /tɾi.pu.ɫə.siˈo/

1. Conjunt de persones que viatgen en una embarcació i que estan encarregades de mantenir-la i dirigir-la.
2. Per extensió totes aquelles persones que viatgen en qualsevol vehicle i que estan encarregades de mantenir-lo i dirigir-lo, en especial quan el número d'aquestes persones és gran o bé quan el vehicle es considera de difícil maneig.

/tɾi.puˈɫan/, /tɾi.puˈɫant/
Membre d'una tripulació.

/tɾi.seˈka/, /tɾi.seˈkaɾ/, /tɾi.səˈka/

/ˈtɾist/
Que no té alegria.

/tɾisˈte.za/, /tɾisˈtə.zə/, /tɾisˈtɛ.zə/

/tɾi.viˈaɫ/, /tɾi.viˈaɫ/, /tɾi.βiˈaɫ/

/ˈtɾo/
So sobtat que acompanya un llampec que és conseqüència de l'expansió de l'aire al pas de la descàrrega elèctrica.

/tɾoˈba.ða/, /tɾoˈba.ðə/, /tɾuˈba.ðə/, /tɾuˈβa.ðə/

/tɾo.baˈðoɾ/, /tɾo.bəˈðo/, /tɾo.βaˈðo/, /tɾu.bəˈðo/, /tɾu.βəˈðo/
Poeta medieval que componia versos per a ser cantats en públic.

/tɾoˈba/, /tɾoˈbaɾ/, /tɾoˈβa/, /tɾuˈba/, /tɾuˈβa/
Veure alguna cosa que s'havia perdut.

1. nalézat
2. najít
3. nacházet

/tɾoˈfɛw/, /tɾuˈfɛw/

/ˈtɾɔj.ka/, /ˈtɾɔj.kɔ/, /ˈtɾɔj.kə/

/tɾoˈja/, /tɾuˈja/

/ˈtɾɔɫ/
(mitologia nòrdica) Gegant o gnom que viu en llocs solitaris.

/ˈtɾɔɫ/
(internet) Persona que publica continguts només amb intenció provocativa per generar polèmica.

/tɾo.ɫeˈd͡ʒa/, /tɾo.ɫeˈd͡ʒaɾ/, /tɾo.ɫeˈʒa/, /tɾo.ɫəˈd͡ʒa/, /tɾu.ɫəˈʒa/
(internet) Atacar provocant com un trol.

/ˈtɾom.be/, /ˈtɾom.bə/

/tɾomˈbo/, /tɾumˈbo/

1. trombón
2. pozoun

/ˈtɾom.pa/, /ˈtɾom.pə/
Allargament muscular del nas o del llavi de l'elefant com a òrgan prènsil.

/tɾomˈpe.ta/, /tɾomˈpə.tə/, /tɾumˈpɛ.tə/
Instrument aeròfon de metall, amb broquet, que consisteix en un llarg tub cilíndric metàl·lic, comunament corbat dues vegades, amb embocadura en forma de copa, proveït de claus o pistons i terminat en pavelló.

1. trubka
2. trumpeta

/ˈtɾɔn/

/ˈtɾɔ.na/, /ˈtɾɔ.nɔ/, /ˈtɾɔ.nə/

1. Plataforma elevada d'una església destinada a predicar o llegir les escriptures.
   kazatelna
2. Cadira alta i amb braços pels nadons.
   dětská židlička

/tɾoˈna/, /tɾoˈnaɾ/, /tɾuˈna/

/ˈtɾoŋ/, /ˈtɾoŋk/, /ˈtɾoŋk/

1. 1. (botànica) Part dels arbres entre l'arrel i la copa, equivalent a la tija d'altres vegetals.
   2. (argot casteller) Part vertical central d'un castell per sota del pom de dalt.
   kmen
2. (anatomia) Part del cos entre les extremitats i el cap.
   trup

/ˈtɾɔp/

/tɾo.piˈkaɫ/, /tɾu.piˈkaɫ/

/ˌtɾo.poˈpaw.za/, /ˌtɾo.poˈpaw.zə/, /ˌtɾo.puˈpaw.zə/

/ˌtɾo.posˈfe.ɾa/, /ˌtɾo.posˈfe.ɾə/, /ˌtɾo.pusˈfe.ɾə/

/ˈtɾɔs/
Part, porció d'un tot.

/ˈtɾɔt/

/ˈtɾuk/
Acció enginyosa que aconsegueix un efecte insospitat.

/tɾuˈka/, /tɾuˈkaɾ/

1. (intransitiu, central, nord-occidental) Donar cops per a demanar que obrin.
   klepat
2. (intransitiu) Telefonar.
   volat

/ˈtɾuj.ta/, /ˈtɾwi.ta/

1. Peix de la família dels salmònids, propi de rius cabalosos d'aigües fredes i ràpides. (Salmo trutta).
   pstruh
2. (cuina, metafòric) Ous batuts i fregits a la paella.
   omeleta

/ˈtɾu.d͡ʒa/, /ˈtɾu.ʒa/, /ˈtɾu.ʒə/
Porc femella

/tɾuŋ.kaˈmen/, /tɾuŋ.kaˈment/, /tɾuŋ.kəˈmen/, /tɾuŋ.kəˈment/

/tɾuŋˈka/, /tɾuŋˈkaɾ/

/ˌtɾa.d͡ʒi.kaˈmen/, /ˌtɾa.d͡ʒi.kaˈment/, /ˌtɾa.ʒi.kaˈmen/, /ˌtɾa.ʒi.kəˈmen/, /ˌtɾa.ʒi.kəˈment/

/ˈtɾan.zit/

/ˈtɾɛ.moɫ/, /ˈtɾɛ.muɫ/

/ˈtɾe.voɫ/, /ˈtɾe.βoɫ/, /ˈtɾə.voɫ/, /ˈtɾɛ.vuɫ/
Planta silvestre caracteritzada per les seves fulles trifoliades (Trifolium).