/təjˈɫan.di.ə/
Estat asiàtic fronterer amb Laos, Cambodja, Malàisia i Birmània, a més, és costaner amb el golf de Siam i el mar d'Andaman. El nom complet és Regne de Tailàndia.

/təjˈwan/

1. Illa asiàtica costanera amb el mar de la Xina Oriental, el mar de la Xina Meridional i l'oceà Pacífic.
2. Estat asiàtic que ocupa l'illa anterior. El nom complet és República de la Xina.

/tənˈza.ni.ə/
Estat africà fronterer amb Burundi, Kenya, Malawi, Moçambic, la República Democràtica del Congo, Ruanda, Uganda i Zàmbia. El nom oficial és República Unida de Tanzània.

/ˈtaw.ɾe/, /ˈtaw.ɾə/

/taˈbak/

/ta.beɾˈna.kɫe/, /tə.βərˈna.kɫə/

1. Baiard en què es porta la imatge d'algun sant o d'alguna santa.
2. Sagrari de l’altar major.

/taˈbɫɔj.ðe/, /təˈβɫɔj.ðə/
Periòdic de dimensions reduïdes, més manejable que els de mida tradicional, sovint de caire sensacionalista.

/ta.buˈɫaɾ/, /ta.βuˈɫa/, /tə.βuˈɫa/, /tə.βuˈɫar/

1. De superfície plana.
2. Organitzat formant una taula.

/ˈtak/
(billar) Bastó lleugerament cònic constituït per una o més peces fixades, que serveix per a impulsar les boles sobre una taula de billar.

/ˈta.ka/, /ˈta.kə/
Brutícia que es troba sobre un objecte o persona.

1. skvrna
2. flek

/ta.siˈtuɾn/, /tə.siˈtuɾn/

/ˈtak.te/, /ˈtak.tə/

1. Sentit pel qual es percep l'exterior a partir de les terminacions nervioses situades a la pell del cos.
   hmat
2. Qualitat de dir i fer les coses sense ferir la sensibilitat dels altres.
   takt

/ta.fa.neˈd͡ʒa/, /ta.fa.neˈd͡ʒaɾ/, /ta.fa.neˈʒa/, /tə.fə.nəˈd͡ʒa/, /tə.fə.nəˈʒa/

/ta.faˈne/, /ta.faˈneɾ/, /tə.fəˈne/

/ta.feˈta/, /tə.fəˈta/
Roba fina de seda.

/ta.fo.noˈmi.a/, /tə.fo.noˈmi.ə/, /tə.fu.nuˈmi.ə/

/tajˈɣa/, /təjˈɣa/

/təj.ɫənˈdəs/, /təj.ɫənˈdɛs/
Relatiu o pertanyent a Tailàndia o la seva llengua.

/təj.ɫənˈdəs/, /təj.ɫənˈdɛs/

1. Persona que habita o és originària de Tailàndia.
2. (masculí singular) Llengua de la família tai-kadai, parlada a Tailàndia.

/təj.wəˈnəs/, /təj.wəˈnɛs/
Relatiu o pertanyent a Taiwan.

/təj.wəˈnəs/, /təj.wəˈnɛs/
Persona que habita o és originària de Taiwan.

/ˈtaɫ/
Introducció d'una cosa que es vol comparar.

/taˈɫen/, /taˈɫent/, /təˈɫen/, /təˈɫent/
Especial aptitud intel·lectual, natural o adquirida, per a dur a terme tasques que, en general, requereixen una elevada participació de continguts de tota mena.

/ta.ɫenˈtos/, /tə.ɫənˈtos/

/ta.ɫiˈba/, /tə.ɫiˈβa/

/ˈtaj/, /ˈtaʎ/
Incisió feta pel contacte amb un objecte esmolat.

/taˈʎa/, /taˈʎaɾ/, /təˈja/, /təˈʎa/
Trencar o separar un objecte amb ajuda d'un instrument de tall.

/taˈʎe/, /taˈʎeɾ/, /təˈʎe/

/ta.ɫoˈsa/, /tə.ɫoˈsa/, /tə.ɫuˈsa/
Llengua artificial, creada per R. Ben Madison el 1980.

/ˈta.ɫi/, /ˈtaɫ.ɫi/

/taˈɫo/

1. 1. Part del peu oposada a la banda dels dits.
   2. (golf) Part posterior del cap d'un bastó.
   3. (hoquei sobre gel) Part angular intermèdia d'un estic.
   1. pata
   2. podpatek
2. Part d'una sabata sobre la qual descansa el taló del peu.
   1. podpatek
   2. pata

/taˈɫus/, /təˈɫus/
Inclinació en la base d'un mur de càrrega.

/tamˈbo/, /tamˈboɾ/, /təmˈbo/
Cilindre, sovint buit i giratori, que recorda la forma de l'instrument membranòfon de percussió.

/tam.boˈɾet/, /təm.boˈɾət/, /təm.buˈɾɛt/
Seient per a una persona sense respatller.

/tam.bo.ɾi.neˈd͡ʒa/, /tam.bo.ɾi.neˈd͡ʒaɾ/, /tam.bo.ɾi.neˈʒa/, /təm.bo.ɾi.nəˈd͡ʒa/, /təm.bu.ɾi.nəˈʒa/

/tamˈbe/, /təmˈbe/
Adverbi d'afirmació que serveix per unir dos conceptes en forma de suma o addició.

1. také
2. též

/ta.miˈza/, /ta.miˈzaɾ/, /tə.miˈza/

/tamˈpo/, /təmˈpo/
Feltre amb tinta on se suca un segell o altre marca que es vol estampar.

/ta.na.toˈfɔ.bi.a/, /tə.nə.toˈfɔ.bi.ə/, /tə.nə.tuˈfɔ.bi.ə/, /tə.nə.tuˈfɔ.βi.ə/

/ˈtaŋ/, /ˈtaŋk/, /ˈtaŋk/
Vehicle de combat blindat mogut sobre erugues que disposa d'una o més torretes giratòries les quals tenen instal·lats un o més armaments pesants (canó d'artilleria, canó llançaflames, metralladora pesant, llançacoets o llançamíssils).

/ˈtaŋ.ka/
Barrera col·locada en un terreny per impedir o dificultar el pas.

/taŋˈka/, /taŋˈkaɾ/
Posar algun impediment per a privar l'entrada o sortida d'algun lloc.

/taŋˈkat/, /təŋˈkat/

/taɲˈd͡ʒen/, /taɲˈd͡ʒent/, /təɲˈʒen/, /təɲˈʒent/

1. (matemàtiques) Recta tangent.
2. (matemàtiques) Raó entre el sinus i el cosinus d'un valor donat, que coincideix i pot ser definida en la circumferència goniomètrica com la longitud del segment amb origen en la intersecció de la circumferència amb l'eix horitzontal, direcció tangent a l'arc en l'origen del segment i final en la prolongació del radi.

1. tangens
2. tečna

/ˈtaŋ.go/, /ˈtaŋ.gu/

/tanˈza/, /tənˈza/
Relatiu o pertanyent a Tanzània.

/tanˈza/, /tənˈza/
Persona que habita o és originària de Tanzània.

/ˈtap/
Peça que impedeix la sortida del contingut d'un envàs.

/ˈta.pa/, /ˈta.pə/
Peça d'un recipient o envàs que serveix per tancar o segellar i evitar que el contingut del recipient es vessi o s'espargeixi.

/taˈpis/, /təˈpis/

/ta.kiˈkaɾ.ði.a/, /tə.kiˈkar.di.ə/

/ˈtart/

/ˈtal.da/, /ˈtaɾ.ða/, /ˈtaɾ.ðe/, /ˈtaɾ.ðə/

/tarˈðo/, /taɾˈðoɾ/

1. podzim
2. jeseň

/taɾˈd͡ʒe.ta/, /tərˈʒɛ.tə/, /təɾˈʒə.tə/
Petita carta amb les dades personals.

/ˈta.ɾo/, /ˈta.ɾu/

/ta.ɾoɲˈd͡ʒi.na/, /tə.ɾoɲˈʒi.nə/, /tə.ɾuɲˈʒi.nə/
Espècie de planta herbàcia de la família de les lamiàcies (Melissa officinalis L.)

/taˈɾɔɲ.d͡ʒa/, /taˈɾɔɲ.d͡ʒɔ/, /təˈɾoɲ.ʒə/, /təˈɾɔɲ.ʒə/
Fruit del taronger.

1. pomeranč
2. oranžový

/taˈɾɔɲ.d͡ʒa/, /taˈɾɔɲ.d͡ʒɔ/, /təˈɾoɲ.ʒə/, /təˈɾɔɲ.ʒə/
Color de l'espectre entre el vermell i el groc.

1. oranžový
2. pomeranč

/ta.ɾoɲˈd͡ʒa.ða/, /tə.ɾoɲˈʒa.ðə/, /tə.ɾuɲˈʒa.ðə/

/ˈtars/

/taˈɾan.tu.ɫa/, /təˈɾan.tu.ɫə/

/ˈtas.ka/, /ˈtas.kə/

/tasˈko/, /təsˈko/

/ˈta.sa/

1. šálek
2. hrnek

/tasˈta/, /tasˈtaɾ/, /təsˈta/

/ta.tuˈa/, /ta.tuˈaɾ/, /tə.tuˈa/, /tə.tuˈa/
Pintar o dibuixar a la pell, amb procediments indelebles, lletres, figures o senyals.

/ta.tuˈa.d͡ʒe/, /tə.tuˈa.d͡ʒə/

/ˈtaw/
Dinovena lletra de l'alfabet grec: τ ‎(t) Τ ‎(T).

/ˈtaw.ɫa/

1. Moble amb una superfície i potes per recolzar o deixar coses.
   1. stůl
   2. deska
2. (informàtica) Cadascuna de les estructures i les dades que conté una base de dades relacional que està formada per grups d'informació de files o registres, els quals es divideixen alhora en elements més petits de camps o columnes.
   tabulka
3. (tennis de taula) Taula rectangular sostinguda generalment sobre vuit potes a 76 cm d'altura, de color fosc mat, amb una superfície plana dividida per una xarxa en dos camps.
   stůl

/tawˈɫeʎ/, /təwˈɫeʎ/

/tawˈɾo/

/tawˈɾo/, /təwˈɾo/, /təwˈɾo/

/ˈtak.si/
Servei públic de transport de passatges en automòbil.

1. taxi
2. taxík

/tak.so.noˈmi.a/, /tək.so.noˈmi.ə/, /tək.su.nuˈmi.ə/
Ciència que tracta de la classificació dels animals i de les plantes.

/taˈut/
Caixa emprada per enterrar un cadàver.