/ˈro.ma/
Ciutat a la riba del Tíber, capital d’Itàlia.

/ro.məˈni.ə/, /ru.məˈni.ə/
Estat situat al sud-est d'Europa i fronterer amb Ucraïna, Moldàvia, Hongria, Sèrbia i Bulgària.

/ˈrɔ.ba/, /ˈrɔ.βa/, /ˈrɔ.βɔ/, /ˈrɔ.βə/

/roˈba/, /roˈbaɾ/, /roˈβa/, /ruˈba/

/roˈbɔt/, /ruˈbɔt/

1. Màquina amb certa capacitat de decisió que duu a terme tasques de forma autònoma, en especial la que té forma humanoide.
2. (tennis de taula) Màquina que llança pilotes al camp d'un jugador, utilitzada per a practicar diferents tipus de cops en les sessions d'entrenament.

/roˈbust/, /ruˈbust/, /ruˈβust/

/roˈbi/, /ruˈbi/, /ruˈβi/
Pedra preciosa molt dura, lluenta i no molt pesant, de color rosa o carmí.

/roˈbɔ.ti.ka/, /roˈbɔ.ti.kə/, /ruˈbɔ.ti.kə/, /ruˈβɔ.ti.kə/

/ˈrɔ.ka/, /ˈrɔ.kɔ/
Objecte mineral gran, en contrast amb la pedra que es considera petita.

/ˈrɔ.ða/, /ˈrɔ.ðɔ/

1. Objecte circular, on normalment el diàmetre és molt més gran que la base, i que pot girar al voltant de l’eix central, facilitant el moviment de vehicles o de peces mecàniques.
2. (hoquei sobre patins, patinatge sobre rodes) Cadascuna de les quatre peces circulars rígides i massisses en contacte amb el terra d’un patí de rodes, d’un diàmetre no inferior a 3 cm, que giren al voltant d’un eix collat a la plantilla o la bota.

Conjunt dels dos versos de cada quadre d'un auca i per extensió, conjunt de dos versos aparellats.

/roˈðo/, /ruˈðo/
De forma de cercle.

/ˈrot͡ʃ/
Pertanyent o relacionat amb les idees polítiques d'esquerres.

/ˈrom/
(aliments) Beguda alcohòlica basada en la canya de sucre.

/roˈma.nə/, /ruˈma.nə/

/ro.ma.ni.d͡za.siˈo/, /ro.ma.ni.za.siˈo/, /ro.mə.ni.d͡zə.siˈo/, /ru.mə.ni.d͡zə.siˈo/

/roˈmaɲʃ/, /ruˈmaɲʃ/
Varietat occidental del retoromànic parlat en el cantó suís dels Grisons.

/ro.məˈnəs/, /ru.məˈnɛs/
(masculí singular) Llengua romànica parlada principalment a Romania i a Moldàvia.

/ro.maˈni/, /ro.məˈni/, /ru.məˈni/

1. (botànica) Arbust mediterrani de la família de les labiades, amb fulles glàndules que contenen olis aromàtics, usades com a condiment i amb propietats estimulants (Rosmarinus officinalis).
   rozmarýn
2. Llengua de la branca indoària de les llengües indoiràniques parlada pels gitanos.
   1. cikánština
   2. romština

/ˈrom.be/, /ˈrom.bə/

/roˈma/, /ruˈma/
Relatiu o pertanyent a l'església romana i a la seva litúrgia.

/roˈma/, /ruˈma/
Habitant de Roma.

/roˈman.tik/, /ruˈman.tik/

/ˈroŋ/, /ˈroŋk/, /ˈroŋk/
Veu o so tosc i aspre.

/roŋˈka/, /roŋˈkaɾ/, /ruŋˈka/

/roˈɲo/, /ruˈɲo/
Cadascun dels dos òrgans de l'aparell circulatori i excretori de les persones i dels altres animals vertebrats encarregats de filtrar i netejar la sang. Es troben a banda i banda del cos en la part de l'abdomen just sota les costelles.

/roˈket/, /roˈkət/, /ruˈkɛt/
Sobrepellís amb mànegues ajustades o amples en punta.

/ˈros/, /ˈrɔs/

/ˈrɔ.za/, /ˈrɔ.zɔ/
De color de la rosa.

/ˈrɔ.za/, /ˈrɔ.zɔ/
(botànica) Flor que cria el roser.

1. růže
2. růžový

/ˈrɔ.za/, /ˈrɔ.zɔ/
Color format a partir del vermell i el blanc.

1. růžový
2. růže

/roˈza.ða/, /roˈza.ðə/, /ruˈza.ðə/

/roˈza.ɾi/, /ruˈza.ɾi/
(religió) Pregària tradicional de l'església catòlica, consistent en la recitació de tres sèries d'oracions, en la qual es commemoren els 15 misteris principals de la vida de Cirst i de la verge.

/ro.ze.ɣaˈðo/, /ro.ze.ɣaˈðoɾ/, /ro.zə.ɣəˈðo/, /ru.zə.ɣəˈðo/
Que rossega.

/ro.ze.ɣaˈðo/, /ro.ze.ɣaˈðoɾ/, /ro.zə.ɣəˈðo/, /ru.zə.ɣəˈðo/
(masculí) Individu del grup d'animals que forma un ordre dins dels mamífers. Es caracteritza per tenir quatres potes, normalment curtes, cua, i uns incisius especialment llargs que no para de moure (rosegar) per desgastar-los i evitar que creixin en excés.

/ro.zeˈɣa/, /ro.zeˈɣaɾ/, /ro.zəˈɣa/, /ru.zəˈɣa/
Un fort sentiment, turmentar continuadament.

1. hlodat
2. hryzat

/roˈze.ʎa/, /roˈze.ʎə/, /ruˈze.ʎə/

/ro.siˈɲɔɫ/, /ru.siˈɲɔɫ/
Ocell de la família dels muscicàpids, notable pel seu cant (Luscinia megarhynchos).

/rosˈti/, /rosˈtiɾ/, /rusˈti/

/rosˈtoʎ/, /rusˈtoj/, /rusˈtoʎ/

/roˈton.da/, /roˈton.də/, /ruˈton.də/
Cruïlla amb un illot central i una calçada circular on conflueixen les diferents vies d’intersecció.

/ˈrow.ɾe/, /ˈrɔw.ɾe/, /ˈrəw.ɾə/

/roˈveʎ/, /roˈvəʎ/, /roˈβeʎ/, /ruˈvɛj/, /ruˈβɛʎ/

1. Pàtina rogenca que agafa el ferro quan es podreix.
   rez
2. Nucli d'un ou, de color ataronjat.
   žloutek