Llis, sense elevacions.

/ˈpɫa.ka/, /ˈpɫa.kə/
Làmina rígida aplicada sobre una superfície.

/pɫaˈka/, /pɫaˈkaɾ/, /pɫəˈka/

/pɫaˈka.d͡ʒe/, /pɫəˈka.d͡ʒə/

/pɫaˈse.βo/

/pɫaˈsen.ta/, /pɫəˈsen.tə/

/pɫaˈe/, /pɫaˈeɾ/, /pɫəˈə/, /pɫəˈɛ/
Satisfacció, gust, diversió, que resulta agradable als sentits.

/ˈpɫa.d͡ʒi/, /ˈpɫa.ʒi/

/ˈpɫa.na/, /ˈpɫa.nə/

1. Àrea de terreny extensa amb un relleu relativament pla i d'altitud escassa.
   planina
2. (peixos) a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Platichthys flesus)
   flundra obecná

/pɫa.neˈd͡ʒa/, /pɫa.neˈd͡ʒaɾ/, /pɫa.neˈʒa/, /pɫə.nəˈd͡ʒa/, /pɫə.nəˈʒa/
(transitiu) Fer plans, planificar.

/pɫaˈne.ta/, /pɫəˈnə.tə/, /pɫəˈnɛ.tə/

/pɫa.ni.fi.ka.siˈo/, /pɫə.ni.fi.kə.siˈo/

/pɫanˈta/, /pɫanˈtaɾ/, /pɫənˈta/, /pɫənˈtar/
Ficar una planta o esqueix amb les arrels dins de terra fèrtil.

/pɫanˈta.d͡ʒe/, /pɫənˈta.d͡ʒə/

/ˈpɫaɲ.t͡ʃa/, /ˈpɫaɲ.ʃə/
Estri que acumula i comunica calor, utilitzat per allisar arrugues de la roba de vestir.

/pɫaɲˈt͡ʃa/, /pɫaɲˈt͡ʃaɾ/, /pɫəɲˈʃa/

/pɫaˈke.ta/, /pɫəˈkə.tə/, /pɫəˈkɛ.tə/

/pɫasˈtɾo/, /pɫəsˈtɾo/
Zona ventral de la closca d'un queloni.

/pɫa.taˈfoɾ.ma/, /pɫə.təˈfɔr.mə/
Superfície plana, horitzontal i elevada.

/ˈpɫa.d͡ʒa/, /ˈpɫa.ʒə/

/pɫəˈti/

/pɫaˈtɔ.nik/, /pɫəˈtɔ.nik/

/ˈpɫa.sə/

/ˈpɫe/, /ˈpɫə/, /ˈpɫɛ/
Que està farcit fins a estar complet.

/ˈpɫeps/

/ˈpɫɛw.ɾa/, /ˈpɫɛw.ɾə/, /ˈpɫɛw.ɾɛ/

/pɫewˈɾaɫ/, /pɫəwˈɾaɫ/

/ˈpɫɛk.se/, /ˈpɫɛk.sə/

/ˈpɫo.ma/, /ˈpɫo.mə/, /ˈpɫu.mə/
Estructura de ceratines de la pell dels ocells.

1. péro
2. pero

/pɫoˈmaʎ/, /pɫuˈmaj/, /pɫuˈmaʎ/
Plomes d'au lligades a un bastó, que es fan servir per torcar la pols que es diposita sobre objectes delicats.

/ˈpɫo/, /ˈpɫu/, /ˈpɫɔ/, /ˈpɫɔɾ/, /ˈpɫɔɾ/

/pɫoˈɾa/, /pɫoˈɾaɾ/, /pɫuˈɾa/

1. plakat
2. brečet

/ˈpɫɔw.ɾe/, /ˈpɫɔw.ɾə/, /ˈpɾɔw.ɾa/, /ˈpʎow.ɾe/
Precipitar en forma d'aigua, caure líquid des dels núvols

1. pršet
2. dštít

/ˌpɫɔw.ɾe.aˌbot.si.baˈraɫs/

/pɫo.vis.keˈd͡ʒaɾ/, /pɫo.vis.kəˈd͡ʒa/, /pɫo.βis.keˈd͡ʒa/, /pɫo.βis.keˈʒa/, /pɫu.vis.kəˈʒa/

/ˈpɫu.d͡ʒa/, /ˈpɫu.ʒa/

Que denota més d’un.

Forma de la categoria gramatical de nombre que denota més d’una entitat.

/pɫus.kwam.peɾˈfet/, /pɫus.kwəm.pərˈfet/

/pɫu.toˈkɾa.si.a/, /pɫu.toˈkɾa.si.ə/, /pɫu.tuˈkɾa.si.ə/

/pɫu.toˈkɾa.tik/, /pɫu.tuˈkɾa.tik/

/pɫuˈtɔ.kɾa.ta/, /pɫuˈtɔ.kɾə.tə/

Material sòlid, orgànic i polimèric d'alta massa molecular. Es caracteritzen per les seves bones propietats d'elasticitat i flexibilitat i sovint també de transparència, cosa que provoca un consum massiu. El seu origen és sintètic o semisintètic i majoritàriament deriva del petroli.

1. plast
2. umělá hmota