/meˈðe.a/, /məˈðə.ə/, /məˈðɛ.ə/

Prenom masculí

/mer.kaˈðe/, /meɾ.kaˈðeɾ/, /mər.kəˈðe/
Cognom d’origen d’ofici

/meˈandɾe/, /meˈandɾə/

/me.kaˈniz.me/, /mə.kəˈniz.mə/

/me.ka.no.ɣɾa.fiˈa/, /me.ka.no.ɣɾa.fiˈaɾ/, /mə.kə.no.ɣɾə.fiˈa/, /mə.kə.nu.ɣɾə.fiˈa/

/meˈka.nik/, /məˈka.nik/

/meˈka.ni.ka/, /məˈka.ni.kə/

/meˈða.ʎa/, /məˈða.ʎə/

/ˈme.ðe/, /ˈmə.ðə/, /ˈmɛ.ðə/
Individu d’un poble irànic que va establir un imperi en l’Orient Mitjà.

/ˈmɛ.ði/

/me.ði.kaˈmen/, /me.ði.kaˈment/, /mə.ði.kəˈmen/, /mə.ði.kəˈment/

/me.ðiˈsi.na/
Ciència que estudia el cos humà i com guarir les malalties que presenta.

1. lékařství
2. medicína

/me.ði.eˈvaɫ/, /me.ði.eˈβaɫ/, /mə.ði.əˈvaɫ/, /mə.ði.əˈβaɫ/
Relatiu a l'edat mitjana, període comprès entre la caiguda de l'imperi romà i el descobriment d'Amèrica aproximadament.

/me.ðiˈɔ.kɾe/, /mə.ðiˈɔ.kɾə/

/me.ði.ta.siˈo/, /mə.ði.tə.siˈo/

1. Estat d'abstracció en els pensaments d'un mateix.
2. Reflexió en silenci sobre un tema transcendent, ja sigui des del punt de vista de la filosofia o de la religió.

/me.ðiˈta/, /me.ðiˈtaɾ/, /mə.ðiˈta/

/me.ði.teˈra.ni/, /mə.ði.təˈra.ni/

/meˈðu.ɫa/, /meˈðuɫ.ɫa/, /məˈðu.ɫə/, /məˈðuɫ.ɫə/

/meˈðu.za/, /məˈðu.zə/

/mejˈtat/, /məjˈtat/

/məjdˈnɛ.ɾi/

/me.ɫaˈno.ma/, /mə.ɫəˈno.mə/

/ˈmeɫ.ka/, /ˈmɛɫ.kə/

/meɫ.meˈɫa.ða/, /ˌmɛɫ.məˈɫa.ðə/

1. džem
2. marmeláda

/me.ɫoˈði.a/, /mə.ɫoˈði.ə/, /mə.ɫuˈði.ə/

/ˈmɛɫ.sa/, /ˈmɛɫ.sə/, /ˈmɛɫ.sɛ/

/meˈɫɔ.fon/, /məˈɫɔ.fon/, /məˈɫɔ.fun/

/məˈɫo/

/ˈmɛm/
Entitat mínima de pensament.

/ˈmem.bɾe/, /ˈmem.bɾə/
Cadascuna de les quatre extremitats del cos.

1. končetina
2. úd

/ˈmem.bɾe/, /ˈmem.bɾə/
Persona que forma part d'una organització, societat, etc.

1. končetina
2. úd

/me.mo.ɾiˈd͡za/, /me.mo.ɾiˈza/, /me.mo.ɾiˈzaɾ/, /mə.mo.ɾiˈd͡za/, /mə.mu.ɾiˈd͡za/

/meˈmɔ.ɾi.a/, /məˈmɔ.ɾi.ə/

/ˈme.na/, /ˈmə.nə/, /ˈmɛ.nə/
Part d'una mina o rocalla d'on s'extreu un determinat mineral.

/meˈna/, /meˈnaɾ/, /məˈna/

/men.si.oˈna/, /men.si.oˈnaɾ/, /mən.si.oˈna/, /mən.si.uˈna/

/men.deˈɫɛ.βi/, /mən.dəˈɫɛ.vi/, /mən.dəˈɫɛ.βi/

/meˈniɲ.d͡ʒe/, /məˈniɲ.ʒə/

/me.niɲˈd͡ʒi.tis/, /mə.niɲˈʒi.tis/

/meˈnisk/, /məˈnisk/
(anatomia) Fibra cartilaginosa del genoll que proporciona sosteniment sota tensió i torsió.

/meɲ.d͡ʒaˈðo/, /meɲ.d͡ʒaˈðoɾ/, /məɲ.ʒəˈðo/
Sala d’un edifici destinada a menjar-hi.

/meɲˈd͡ʒa/, /meɲˈd͡ʒaɾ/
Aliment que es menja.

/meɲˈd͡ʒa/, /meɲˈd͡ʒaɾ/
Ingerir aliments.

1. jíst
2. sníst

/mens.tɾu.a.siˈo/, /məns.tɾu.ə.siˈo/

/mens.tɾuˈaɫ/, /məns.tɾuˈaɫ/

/mens.tɾuˈa/, /mens.tɾuˈaɾ/, /məns.tɾuˈa/

/men.suˌaɫˈmen/, /men.suˌaɫˈment/, /mən.suˌaɫˈmen/, /mən.suˌaɫˈment/

/ˈmen/, /ˈment/

1. mysl
2. rozum

/ˈmen.ta/, /ˈmen.tə/

1. Herba del gènere Mentha molt aromàtica i emprada com a condiment.
2. (especialment) menta pebrera (Mentha piperita)

/menˈtaɫ/, /mənˈtaɫ/
Relatiu a la ment.

/men.ta.ɫiˈtat/, /men.tə.ɫiˈtat/, /mən.tə.ɫiˈtat/

/menˈti.ða/
Afirmació conscient d'una cosa falsa.

/menˈti/, /menˈtiɾ/
Dir mentides o falsedats.

/ˈmen.tɾe/

1. Durant el mateix temps en què.
2. en cas que

/ˌmen.tɾesˈtan/, /ˌmen.tɾesˈtant/, /ˌmen.tɾəsˈtan/, /ˌmen.tɾəsˈtant/

/menˈto/

/ˈmeɲs/, /ˈmeɲs/, /ˈmɛɲs/

/ˈmeɲs/, /ˈmeɲs/, /ˈmɛɲs/

/ˌmeɲs.pɾeˈa.bɫe/, /ˌmeɲs.pɾeˈa.βɫe/, /ˌmeɲs.pɾeˈab.bɫe/, /ˌmeɲs.pɾeˈab.bɫə/, /ˌmɛɲs.pɾeˈa.βɫə/, /ˌmɛɲs.pɾeˈab.bɫə/

/ˌmeɲs.pɾeˈa/, /ˌmeɲs.pɾeˈa/, /ˌmeɲs.pɾeˈaɾ/

/ˌmeɲsˈpɾɛw/, /ˌmeɲsˈpɾɛw/, /ˌmɛɲsˈpɾɛw/

1. opovržení
2. pohrdání

/meˈnu/, /məˈnu/

/me.ɾaˈve.ʎa/, /me.ɾaˈβe.ʎa/, /mə.ɾəˈvə.ʎə/, /mə.ɾəˈvɛ.jə/, /mə.ɾəˈβe.ʎə/, /mə.ɾəˈβɛ.ʎə/

/me.ɾa.veˈʎos/, /me.ɾa.βeˈʎos/, /mə.ɾə.vəˈʎos/

/mer.kaˈðe/, /meɾ.kaˈðeɾ/, /mər.kəˈðe/

/meɾ.ka.ðeˈɾi.a/, /mər.kə.ðəˈɾi.ə/

/meɾˈkat/

1. Conjunt d'establiments comercials, fixos o desmuntables, especialment aquests últims, instal·lats en un espai públic.
2. Edifici o en general qualsevol construcció pública, encara que sigui oberta, destinada a les activitats de les accepcions anteriors.

1. tržnice
2. trh

/meɾˌkadˈne.ɣɾe/, /mərˌkadˈnɛ.ɣɾə/, /məɾˌkadˈnə.ɣɾə/

/meɾ.seˈna.ɾi/, /mər.səˈna.ɾi/

/meɾ.seˈɾi.a/, /mər.səˈɾi.ə/

/mərˈku.ɾi/

/meɾ.ku.ɾiˈaɫ/, /mər.ku.ɾiˈaɫ/
Relatiu o pertanyent al planeta o al déu romà Mercuri.

/ˈmɛr.ða/, /ˈmɛɾ.ða/, /ˈmɛɾ.ðɛ/
(teatre) Expressió per a desitjar sort abans de l'estrena d'una obra de teatre.

/ˈmɛr.ða/, /ˈmɛɾ.ða/, /ˈmɛɾ.ðɛ/
Detritus pudent d'allò ingerit, que s'expulsa del cos mitjançant l'anus.

/meˈɾeŋ.ɡa/

/me.ɾi.ðiˈa/, /mə.ɾi.ðiˈa/

/ˈmɛr.ɫa/, /ˈmɛr.ɫə/, /ˈmɛɾ.ɫa/, /ˈmɛɾ.ɫɛ/
(ocells) Ocell de la família dels muscicàpids, de plomatge negre i bec groc (Turdus merula).

/meɾˈɫet/, /mərˈɫɛt/, /məɾˈɫət/

1. En una fortificació, qualsevol dels elements sobresurten intermitentment d'una paret defensiva per tal de cobrir els defensors i alhora deixar espai perquè disparin les seves armes.
2. Per extensió, qualsevol element sortint que, formant una serie dentada, es troba a la part alta d'una paret a imitació dels merlets militars.

/meˈɾe.ʃe/, /meˈɾej.ʃe/, /meˈɾej.ʃeɾ/, /məˈɾə.ʃə/, /məˈɾɛ.ʃə/

/mes/, /məs/, /ˈmes/, /ˈməs/, /ˈmɛs/

/ˈmesk/, /ˈməsk/, /ˈmɛsk/

/ˈmes.kɫa/, /ˈməs.kɫə/, /ˈmɛs.kɫə/

/mesˈkɫa/, /mesˈkɫaɾ/, /məsˈkɫa/
Ajuntar diversos elements de forma aparentment homogènia.

/me.zo.poˈta.mi/, /mə.zo.poˈta.mi/, /mə.zu.puˈta.mi/
Relatiu o pertanyent a Mesopotàmia.

/me.zo.poˈta.mi/, /mə.zo.poˈta.mi/, /mə.zu.puˈta.mi/
Persona que habita o és originària de Mesopotàmia.

/mesˈki.ta/

/meˈsi.es/, /məˈsi.əs/

/me.siˈa.nik/, /mə.siˈa.nik/

/ˈmes.tɾe/
Persona que ensenya d'altres.

/mesˈtɾe.sa/, /məsˈtɾə.sə/, /məsˈtɾɛ.sə/
Dona que té domini d'alguna cosa.

/me.zu.ɾaˈmen/, /me.zu.ɾaˈment/, /mə.zu.ɾəˈmen/, /mə.zu.ɾəˈment/

/me.zuˈɾa/, /me.zuˈɾaɾ/

/ˌme.ta.aˈna.ɫi.zi/, /ˌmɛ.təˈna.ɫi.zi/

/meˈtaʎ/

/ˌme.ta.ʎeŋˈɡwa.d͡ʒe/, /ˌmɛ.tə.ʎəŋˈɡwa.d͡ʒə/

/me.taɫˈɫuɾ.d͡ʒi.a/, /me.taˈɫuɾ.d͡ʒi.a/, /mə.təɫˈɫur.ʒi.ə/, /mə.təɫˈɫuɾ.ʒi.ə/, /mə.təˈɫur.ʒi.ə/

/me.ta.moɾˈfɔ.zi/, /mə.tə.moɾˈfɔ.zi/, /mə.tə.murˈfɔ.zi/
Canvi en la forma d'un cos, que pot estar induït per processos químics o físics, per exemple en les papallones, o per processos màgics com en la mitologia grega o romana.

/me.taˈmɔɾ.fik/, /mə.təˈmɔr.fik/

/me.teˈoɾ/, /mə.teˈɔr/

/me.te.oˈɾit/, /mə.tə.uˈɾit/

/ˈme.d͡ʒe/
Professional encarregat de vetllar per la salut de les persones, guarint les seves malalties, diagnosticant malalties i aconsellant com millorar l'estil de vida.

/me.ti.kuˈɫos/, /mə.ti.kuˈɫos/

/me.toˈni.mi.a/, /mə.toˈni.mi.ə/, /mə.tuˈni.mi.ə/

/ˈme.tɾe/, /ˈme.tɾə/, /ˈmə.tɾə/, /ˈmɛ.tɾə/

/ˈme.tɾo/, /ˈmɛ.tɾo/, /ˈmɛ.tɾu/

/me.tɾo.po.ɫiˈta/, /mə.tɾo.po.ɫiˈta/, /mə.tɾu.pu.ɫiˈta/

1. Relatiu o pertanyent a la metròpolis.
2. Relatiu o pertanyent al metro.

/me.tɾo.po.ɫiˈta/, /mə.tɾo.po.ɫiˈta/, /mə.tɾu.pu.ɫiˈta/
metro

/meˈtɾɔ.nom/, /məˈtɾɔ.nom/, /məˈtɾɔ.num/

/meˈtɾɔ.po.ɫis/, /məˈtɾɔ.po.ɫis/, /məˈtɾɔ.pu.ɫis/

/ˈme.t͡ʃa/, /ˈme.t͡ʃə/
Corda preparada amb combustibles per a calar foc a les peces d'artilleria, mines, pirotècnia, etc.

/meˈd͡zi.na/, /məˈd͡zi.nə/

/meˈta.fo.ɾa/, /məˈta.fo.ɾə/, /məˈta.fu.ɾə/

/meˈta.ɫik/, /meˈtaɫ.ɫik/, /məˈta.ɫik/, /məˈtaɫ.ɫik/

1. Relatiu al metall per la composició, la natura, les característiques.
2. Element químic que és bon conductor de l'electricitat.

/ˈmɛw/
Miol d’un gat.

Persona que habita o és originària de Mèxic.

/me.zuˈza/, /mə.zuˈza/