/mə.səˈðɔ.ni.ə/

1. Regió romana que abastava bona part de la Grècia actual.
2. Regió grega al nord del país fronterera amb Macedònia del Nord.
3. (obsolet) Nom antic de Macedònia del Nord (1991-2019).

Estat independent situat a la península balcànica i fronterer amb Bulgària, Sèrbia, Kosovo, Albània i Grècia, conegut abans del 2019 com a República de Macedònia.

/mə.ðə.ɣəsˈkar/
Estat africà que ocupa l'illa homònima. El nom oficial és República de Madagascar.

/maˈðɾit/, /məˈðɾit/

/maˈɣun.si.a/, /məˈɣun.si.ə/

/məˈɫa.wi/
Estat africà fronterer amb Tanzània, Moçambic i a Zàmbia.. El nom oficial és República de Malawi.

/maɫˈdi.βes/, /məɫˈdi.vəs/, /məɫˈdi.βəs/
Estat asiàtic que ocupa l'arxipèlag homònim. El nom oficial és República de les Maldives.

/maˈʎɔr.ka/, /maˈʎɔɾ.ka/, /maˈʎɔɾ.kɔ/, /məˈʎɔr.kə/

/ˈmaɫ.tə/

1. Arxipèlag de la Mediterrània compost per tres illes principals, Malta (l'illa homònima), Gozo i Comino, i dues illes desertes, Cominotto i Filforta. Es troba en el centre de la Mediterrània, prop de Sicília. Sovint es considera europeu malgrat pertànyer a la placa tectònica africana.
2. Illa i estat europeu amb el nom oficial de República de Malta.

/məˈɫaj.zi.ə/
Estat independent del sud-est asiàtic que ocupa l'extrem sud de la península de Malaca i dos territoris continus a l'illa de Borneo a més d'algunes illes menors. És fronterer amb Tailàndia, Singapur, Indonèsia i Brunei.

/ˈman/

/maˈɾi.a/, /məˈɾi.ə/
Prenom femení d’origen cristià

/məˈɾi.nə/
Prenom femení

/məˈrɔk/
Estat africà situat a l'extrem nord-oest del continent. És fronterer amb Algèria, Mauritània i les ciutats espanyoles de Ceuta i Melilla. Ocupa de fet el territori disputat del Sàhara Occidental. El nom oficial és Regne del Marroc.

/maˈra.kejʃ/, /məˈra.kəʃ/

/maɾˈse.ʎa/, /mərˈsɛ.ʎə/

/maɾˈti.na/, /mərˈti.nə/
Prenom femení

/maɾ.tiˈni.ka/, /mər.tiˈni.kə/

/maɾˈti/, /mərˈti/

/maˈtew/, /məˈtew/

1. Prenom masculí, d’origen bíblic per * Wikipedia tiene un artículo sobre Mateu l'Evangelista.
2. Cognom d’origen patronímic

1. Matouš
2. Matěj

/ma.tu.zaˈɫem/, /mə.tu.zəˈɫɛm/

/məwˈɾi.si/

1. Prenom masculí
   Moric
2. Illa principal de l'estat homònim.
   Mauricius

/məw.ɾiˈta.ni.ə/
Estat africà fronterer amb el Senegal, Mali, Algèria i el Sàhara Occidental (annexionat pel Marroc). El nom oficial és República Islàmica de Mauritània.

/maˈjɔt/

/kom.pɾiˈmi/, /kom.pɾiˈmiɾ/, /kum.pɾiˈmi/

/kon.duˈi/, /kon.duˈiɾ/, /kun.duˈi/

1. Tenir el comandament d'un vehicle.
2. Mostrar a altres persones el camí que han de seguir.
3. Enllaçar amb un camí o portar a un lloc final.
4. Portar a un resultat final.
5. (esports de pilota) Avançar, un jugador, pel camp de joc controlant la pilota, la bola o el disc.
6. Permetre el pas.
7. Tenir una bona conducta, segons els criteris socials.

/koɱ.feˈɾi/, /koɱ.feˈɾiɾ/, /koɱ.fəˈɾi/, /kuɱ.fəˈɾi/
Tractar i examinar junt amb un altre o uns altres algun punt o negoci.

/koɱ.veɾˈd͡ʒiɾ/, /koɱ.βerˈʒi/, /koɱ.βeɾˈd͡ʒiɾ/, /kun.vəɾˈʒi/, /kun.βərˈʒi/

/ko.reˈd͡ʒi/, /ko.reˈd͡ʒiɾ/, /ko.reˈʒi/, /ko.rəˈʒi/, /ku.rəˈʒi/

/de.pɾiˈmi/, /de.pɾiˈmiɾ/, /də.pɾiˈmi/
Enfonsar una superfície.

/des.kom.pɾiˈmi/, /des.kom.pɾiˈmiɾ/, /dəs.kom.pɾiˈmi/, /dəs.kum.pɾiˈmi/
Obrir un arxiu informàtic que estava comprimit, per poder-lo fer servir.

/de.zeŋ.kaˈɾi/, /de.zeŋ.kaˈɾiɾ/, /də.zəŋ.kəˈɾi/

/de.zisˈti/, /de.zisˈtiɾ/, /də.zisˈti/

/di.feˈɾi/, /di.feˈɾiɾ/, /di.fəˈɾi/

/di.d͡ʒeˈɾi/, /di.d͡ʒeˈɾiɾ/, /di.ʒeˈɾi/, /di.ʒəˈɾi/

/dis.tiɲˈd͡ʒi/, /dis.tiɲˈd͡ʒiɾ/, /dis.tiɲˈʒi/
Diferenciar, discriminar.

/dis.tɾi.buˈiɾ/, /dis.tɾi.βuˈi/

/di.veɾˈd͡ʒiɾ/, /di.vəɾˈʒi/, /di.βerˈʒi/, /di.βeɾˈd͡ʒiɾ/, /di.βərˈʒi/

/ek.seɫˈɫi/, /ek.seɫˈɫiɾ/, /ek.seˈɫi/, /ək.səɫˈɫi/, /ək.səˈɫi/

/eks.peˈði/, /eks.peˈðiɾ/, /əks.pəˈði/

/eks.peɫˈɫi/, /eks.peɫˈɫiɾ/, /eks.peˈɫi/, /əks.pəɫˈɫi/, /əks.pəˈɫi/

/fɫekˈti/, /fɫekˈtiɾ/, /fɫəkˈti/

/ɡawˈði/, /ɡawˈðiɾ/

/ɡwarˈni/, /ɡwaɾˈni/, /ɡwaɾˈniɾ/, /ɡwərˈni/

1. Preparar quelcom o un lloc estratègic per protegir-lo o fer-lo útil militarment.
2. Equipar i preparar una màquina o qualsevol objecte perquè realitzi certa funció.

/maˈka.bɾe/, /məˈka.βɾə/

/mə.səˈðɔ.ni/
Relatiu o pertanyent a Macedònia.

/mə.səˈðɔ.ni/
Persona que habita o és originària de Macedònia.

/maˈras.tɾa/, /maˈðɾas.tɾa/, /məˈðɾas.tɾə/, /məˈðɾas.tɾə/

/maˈðu.ʃa/, /maˈðuj.ʃa/

/maˈðu/, /maˈðuɾ/, /məˈðu/, /məˈðu/, /məˈður/, /məˈðuɾ/

1. Crescut, adult.
   dospělý
2. En una fruita, que ha passat un temps i està tou i apte per al consum.
   zralý

/ma.ðuˈɾa/, /ma.ðuˈɾaɾ/, /mə.ðuˈɾa/

/ma.ðuˈɾe.za/, /mə.ðuˈɾə.zə/, /mə.ðuˈɾɛ.zə/

/ˈmak/
Persona que fa espectacles d'il·lusionisme.

/ma.ɣaˈd͡zem/, /mə.ɣəˈd͡zəm/, /mə.ɣəˈd͡zɛm/

1. sklad
2. skladiště

/maɡ.daˈɫe.na/, /məɡ.dəˈɫə.nə/, /məɡ.dəˈɫɛ.nə/

/maˈʒen.ta/, /məˈʒen.tə/

/ma.d͡ʒisˈtɾaɫ/, /ma.ʒisˈtɾaɫ/, /mə.ʒisˈtɾaɫ/

/maŋˈnɛ.zi/, /məŋˈnɛ.zi/

/maŋ.neˈtiz.me/, /maɡ.neˈtiz.me/, /məŋ.nəˈtiz.mə/

/maŋˌna.ni.maˈmen/, /maɡˌna.ni.maˈmen/, /maɡˌna.ni.maˈment/, /məŋˌna.ni.məˈmen/, /məŋˌna.ni.məˈment/

/maŋˈnɛ.tik/, /maɡˈnɛ.tik/, /məŋˈnɛ.tik/

/maŋˈnɔ.ɫi.a/, /maɡˈnɔ.ɫi.a/, /məŋˈnɔ.ɫi.ə/

/maˈɣɾa.na/

/ˈma.ɣɾe/, /ˈma.ɣɾə/

/ma.ha.ɾaˈd͡ʒa/, /ma.ha.ɾaˈʒa/, /mə.hə.ɾəˈd͡ʒa/, /mə.hə.ɾəˈʒa/

/ma.a.ɾaˈni/, /mə.ə.ɾəˈni/

Cinquè mes de l'any.

1. květen
2. máj

/ma.joˈne.za/, /mə.joˈnə.zə/, /mə.juˈnɛ.zə/

/ma.d͡ʒesˈtat/, /ma.ʒesˈtat/

/maˈd͡ʒor/, /maˈd͡ʒoɾ/, /maˈʒo/, /məˈʒo/, /məˈʒoɾ/
Cap de l’exèrcit.

Qui té l'edat determinada per la llei per eixir de tutela.

/ma.d͡ʒoɾˈðɔm/, /ma.ʒorˈðɔm/, /mə.ʒoɾˈðɔm/, /mə.ʒurˈdɔm/, /mə.ʒurˈðɔm/

/ma.d͡ʒoˈɾi.a/, /ma.ʒoˈɾi.a/, /mə.ʒoˈɾi.ə/, /mə.ʒuˈɾi.ə/

/ma.d͡ʒoˈɾis.ta/, /ma.d͡ʒoˈɾis.te/, /ma.ʒoˈɾis.ta/, /ma.ʒoˈɾis.te/, /mə.ʒoˈɾis.tə/, /mə.ʒuˈɾis.tə/

De mala qualitat.(Sempre anteposat al nom)

Maldat, fet inacceptable moralment.

/ˌma.ɫa.ɣwaˈɲa/, /ˌma.ɫa.ɣwaˈɲaɾ/, /ˌma.ɫə.ɣwəˈɲa/

/maˈɫaɫ/, /maˈɫaɫt/, /məˈɫaɫ/, /məˈɫaɫt/

/ma.ɫaɫˈti.a/
(medicina) Afecció, estat de manca de salut corporal.

1. nemoc
2. choroba

/ˌma.ɫaˈmen/, /ˌma.ɫaˈment/, /ˌma.ɫəˈmen/, /ˌma.ɫəˈment/

/mə.ɫəˈki.tə/

/ˌmaɫˈdes.tɾe/, /ˌmaɫˈdes.tɾə/

/ma.ɫe.ðik.siˈo/, /mə.ɫə.ðik.siˈo/

1. kletba
2. prokletí

/ma.ɫeˈi/, /ma.ɫeˈiɾ/, /mə.ɫəˈi/
Fer imprecacions amb el desig de malaurança.

/ˌmaɫ.enˈten.dɾe/

/ˌma.ɫenˈtes/, /ˌma.ɫənˈtəs/, /ˌma.ɫənˈtɛs/

/maˈɫe.ta/, /məˈɫə.tə/, /məˈɫɛ.tə/

/ma.ɫeˈit/

/maɫ.foɾ.ma.siˈo/, /məɫ.foɾ.mə.siˈo/, /məɫ.fur.mə.siˈo/

/maɫˈɣajʃ/, /məɫˈɣaʃ/
Relatiu o pertanyent a Madagascar o la seva llengua.

/maɫˈɣajʃ/, /məɫˈɣaʃ/

1. Persona que habita o és originària de Madagascar.
2. (masculí singular) Llengua austronèsica parlada a Madagascar a les illes Comores, a Mayotte i a Reunió.

/maɫˈɣɾat/, /məɫˈɣɾat/

/ma.ɫi.siˈos/, /mə.ɫi.siˈos/

/maˈɫiŋ.ne/, /maˈɫiɡ.ne/, /məˈɫiŋ.nə/

1. Propens a fer el mal, dolent.
2. (dit d'una malaltia o tumor) Que té capacitat de metastatitzar.

/ma.ɫiˈa/, /mə.ɫiˈa/
Relatiu o pertanyent a Mali.

/ma.ɫiˈa/, /mə.ɫiˈa/
Persona que habita o és originària de Mali.

/ˈma.jə/, /ˈma.ʎa/, /ˈma.ʎə/

1. Entramat de fils que s'encreuen seguint un patró determinat; les aplicacions d'aquest entramat són diverses, des d'un teixit per fer roba, una xarxa de pescar, una raqueta o altres usos.
2. (voleibol, esports de raqueta) Teixit d'una xarxa.

/ma.ʎeˈɾeŋ.ɡa/, /mə.ʎəˈɾəŋ.ɡə/, /mə.ʎəˈɾɛŋ.ɡə/

/ˌmaɫˈsɔn/

/ˈmaɫ/, /ˈmaɫt/

/ˌmaɫ.tɾakˈta/, /ˌmaɫ.tɾakˈtaɾ/, /ˌmaɫ.tɾəkˈta/

/maɫˈtes/, /məɫˈtəs/, /məɫˈtɛs/
Relatiu o pertanyent a Malta, als habitants o la seva llengua.

/maɫˈtes/, /məɫˈtəs/, /məɫˈtɛs/

1. Habitant de Malta.
2. (masculí singular) Llengua originària de Malta.

/maˈɫuk/, /məˈɫuk/

/ˈmaɫ.va/, /ˈmaɫ.və/, /ˈmaɫ.βa/, /ˈmaɫ.βə/
Planta de la família de les malvàcies de flors pentàmeres de color porpra, rosa o blanc.

/ˌmaɫ.veɾ.sa.siˈo/, /ˌmaɫ.vəɾ.sə.siˈo/, /ˌmaɫ.βer.sa.siˈo/, /ˌmaɫ.βeɾ.sa.siˈo/

/ma.ɫeˈa.βɫe/, /maɫ.ɫeˈa.bɫe/, /maɫ.ɫeˈab.bɫe/, /mə.ɫeˈa.βɫə/, /məɫ.ɫeˈab.bɫə/

/maɫˈɫɛ.oɫ/, /maˈɫɛ.oɫ/, /məɫˈɫɛ.oɫ/, /məɫˈɫɛ.uɫ/, /məˈɫɛ.uɫ/

/maˈɫa.ɾi.a/, /məˈɫa.ɾi.ə/

/maˈɫe.voɫ/, /maˈɫe.βoɫ/, /məˈɫɛ.voɫ/, /məˈɫɛ.vuɫ/, /məˈɫɛ.βuɫ/

/maˈɫi.si.a/, /məˈɫi.si.ə/

/ˈma.ma/, /ˈma.mə/
(col·loquial) mare

/maˈma.ða/, /məˈma.ðə/

/maˈma/, /maˈmaɾ/, /məˈma/
Xuclar amb els llavis i la llengua la llet de les mamelles.

/maˈma.ɾi/, /məˈma.ɾi/

/maˈmut/, /məˈmut/

/maˈmi.feɾ/

/ma.naˈmen/, /ma.naˈment/, /mə.nəˈmen/, /mə.nəˈment/
Cosa que cal fer perquè ho ha establert algú amb autoritat.

/maŋˈkan.sa/, /məŋˈkan.sə/

/mən.dəˈɾi.nə/

/man.daˈɾi/, /mən.dəˈɾi/
(només singular) Varietat més parlada del xinès, que conforma la base del xinès estàndard.

/manˈdat/, /mənˈdat/

/man.doˈɫi.na/, /mən.doˈɫi.nə/, /mən.duˈɫi.nə/

/man.doŋˈɡi.ʎa/, /mən.doŋˈɡi.ʎə/, /mən.duŋˈɡi.ʎə/

/manˈdi.bu.ɫa/, /mənˈdi.βu.ɫə/

/maˈne.ɾa/, /məˈne.ɾə/

/ˈmaŋ.ɡa/, /ˈmaŋ.ɡə/

/məŋ.ɡəˈnəs/, /məŋ.ɡəˈnɛs/

/ˈmaŋ.ɡo/, /ˈmaŋ.ɡu/

/maˈni.a/, /məˈni.ə/

/ma.niˈkɔ.mi/, /mə.niˈkɔ.mi/

/ma.ni.fes.ta.siˈo/, /mə.ni.fəs.tə.siˈo/

/ma.ni.fesˈta/, /ma.ni.fesˈtaɾ/, /mə.ni.fəsˈta/
Descobrir, donar a conèixer una cosa oculta.

/maˈni.ʎa/, /məˈni.ʎə/
Anell de ferro que es posa al voltant del puny i que sovint va lligat a un altre posat a l'altre puny, amb els quals es retenen els presoners.

/ma.ni.oˈbɾaɾ/, /ma.ni.oˈβɾa/, /mə.ni.oˈbɾa/, /mə.ni.uˈbɾa/, /mə.ni.uˈβɾa/

1. Operar amb les mans instruments o màquines.
2. (militar) Fer operacions destinades al combat, maniobres.

/ma.ni.pu.ɫa.siˈo/, /mə.ni.pu.ɫə.siˈo/

/ma.ni.puˈɫa/, /ma.ni.puˈɫaɾ/, /mə.ni.puˈɫa/

1. Operar amb les mans sobre un aparell, un producte.
2. Influir, alterar de forma interessada.

/ma.niˈki/, /mə.niˈki/
Figura que representa una persona i usada per pintors, escultors, sastres i modistes per la seva feina.

1. figurína
2. krejčovská panna

/maɲˈʎew/, /məɲˈʎew/
(lingüística) Lèxic originari d’una llengua que s’integra en una altra llengua.

/maɲ.ʎeˈvaɾ/, /maɲ.ʎeˈβa/, /məɲ.ʎəˈva/, /məɲ.ʎəˈβa/
Obtenir en préstec.

/ˈmans/
Referit als animals, dòcil, domesticat.

/ˈman.ta/, /ˈman.tə/
Peça rectangular de roba que s’usa com a abrigall.

/mənˈte.ɣə/

/man.te.niˈmen/, /man.te.niˈment/, /mən.tə.niˈmen/, /mən.tə.niˈment/

/man.teˈni/, /man.teˈniɾ/
Sustentar a algú amb els mitjans bàsics per viure.

/ma.nuˈaɫ/
Compendi del saber d'una àrea, especialment destinat a l'ensenyament.

/ma.nuˈe.ʎa/, /mə.nuˈe.ʎə/
(esports) Barra curta amb pesos en els extrems per manejar amb una mà i fer exercicis.

/ma.nusˈkɾit/

/ˈmaɲ.t͡ʃa/, /ˈmaɲ.ʃə/

/maˈɲa/, /məˈɲa/

/maˈni.ak/, /məˈni.ək/

/maˈɔ.ɾi/
Relatiu o pertanyent als nadius de Nova Zelanda o la seva llengua.

/maˈɔ.ɾi/

1. Persona que pertany al poble natiu Nova Zelanda.
2. (només singular) Llengua austronèsica pròpia del poble maori.

/ˈma.pa/

/ma.kiˈʎa/, /ma.kiˈʎaɾ/, /mə.kiˈʎa/

/ma.kiˈʎa.d͡ʒe/, /mə.kiˈʎa.d͡ʒə/
Crema que s'aplica sobre la pell de la cara per a millorar el seu aspecte.

1. líčidla
2. make-up

/ma.kiˈna.ɾi/, /mə.kiˈna.ɾi/

/ma.kiˈna.ɾi.a/, /mə.kiˈna.ɾi.ə/

/ˈma/, /ˈmar/, /ˈmark/, /ˈmart/, /ˈmaɾ/

/maˈɾa.ka/, /məˈɾa.kə/

/maˈɾaɡ.da/, /məˈɾaɡ.də/

/ma.ɾaˈto/, /mə.ɾəˈto/

/ˈma.bɾə/, /ˈmar.bɾə/, /ˈmaɾ.bɾe/

/ˈmar.kə/, /ˈmaɾ.ka/

1. 1. Senyal que un objecte deixa en un altre.
   2. Paraula, símbol o ambdós alhora que identifiquen un producte o servei i que sovint pretenen fer-los més atractius per al seu potencial destinatari.
   značka
2. (antigament) Territori fronterer amb l'enemic.
   marka

De manera marcada

/marˈka/, /maɾˈka/, /maɾˈkaɾ/, /mərˈka/
Posar senyal o marca en alguna cosa per a distingir-la d'altres.

/maɾ.siˈa/, /mər.siˈa/

1. Habitant del planeta Mart.
2. Ésser extraterrestre, no necessàriament de Mart.

/ˈma.ɾa/, /ˈma.ɾə/, /ˈma.ɾə/
Progenitora femenina.

1. matka
2. máti

/maˈɾe.a/, /məˈɾe.ə/

1. odliv
2. příliv

/maˈɾet͡ʃ/, /məˈɾət͡ʃ/, /məˈɾɛt͡ʃ/

/ˌma.ɾeˈpɛr.ɫa/, /ˌma.ɾeˈpɛɾ.ɫa/, /ˌma.ɾeˈpɛɾ.ɫɛ/, /ˌma.ɾəˈpɛr.ɫə/

/maɾ.ɣaˈɾi.ða/, /mər.ɡəˈɾi.ðə/

/ˈmaɾ.ʒe/, /ˈmaɾ.ʒə/

/ma.ɾiˈe.ta/, /mə.ɾiˈə.tə/, /mə.ɾiˈɛ.tə/
Insecte en forma de boleta de color roig amb puntets negres (Coccinella septempunctata).

1. slunéčko
2. beruška

/məˈɾi.nə/
Part de l'exèrcit d'un país dedicat a la seva flota, inclosos edificis, personal (fins i tot el de terra), embarcacions i avions embarcats.

/ma.ɾiˈna/, /ma.ɾiˈnaɾ/, /mə.ɾiˈna/

/ma.ɾiˈne/, /mə.ɾiˈne/
En general, qualsevol persona que forma part de la tripulació d'un vaixell, sigui de forma professional, esportiva, etc.

/ma.ɾi.neˈɾi.a/, /mə.ɾi.nəˈɾi.ə/
Tripulació d'una embarcació que en la escala de comandament està per sota dels oficials.

/maˈɾit/

1. manžel
2. muž

/ma.ɾiˈtaɫ/, /mə.ɾiˈtaɫ/

/maɾˈke.za/, /mərˈkɛ.zə/

/maɾˈkes/, /mərˈkɛs/, /məɾˈkəs/

/mə.roˈki/, /mə.ruˈki/
Relatiu o pertanyent al Marroc.

/mə.roˈki/, /mə.ruˈki/
(gentilici) Individu natural del Marroc.

1. Maročan
2. Maročanka

/maˈra/, /məˈra/
Mascle de l'ovella.

/maˈro/
D'un color propi de la castanya.

/maɾˈteʎ/
Eina pensada per a copejar i en especial per a clavar claus. Està composta per un mànec, típicament de fusta, i per l'extrem dur que copeja, típicament metàl·lic.

/maɾ.tiŋˈɡa.ɫa/, /mər.tiŋˈɡa.ɫə/
En el joc del monte, certa aposta de tres cartes contra una altra.

/maɾˈti.ɾi/, /mərˈti.ɾi/

/marˈt͡ʃa/, /maɾˈt͡ʃa/, /maɾˈt͡ʃaɾ/, /mərˈʃa/
Desfilar.

/maɾkˈsis.ta/, /maɾkˈsis.te/, /mərkˈsis.tə/

/ˈmals/
Tercer mes de l'any.

/maˈɾi/, /məˈɾi/
Relatiu al mar.

/maˈɾi.tim/, /məˈɾi.tim/
Pertanyent o relacionat amb el mar.

/ˈmas.kɫe/, /ˈmas.kɫə/
Individu animal o vegetal de sexe masculí, o amb aparell reproductor masculí, o que pertany al gènere sexual masculí; és el gènere o sexe contraposat amb el de la femella.

/mas.kuˈɫi/, /məs.kuˈɫi/

1. Que pertany al mascle.
   mužský
2. Metafòricament, dit de les expressions o estil de molta energia.
   mužný

/ma.zoˈkiz.me/, /mə.zoˈkiz.mə/, /mə.zuˈkiz.mə/

/ˈma.sa/, /ˈma.sə/
En quantitat excessiva.

/ˈma.sa/, /ˈma.sə/
Barreja de líquid i matèria polvoritzada que forma una pasta consistent.

/ma.saˈkɾa/, /ma.saˈkɾaɾ/

/maˈsa.kɾe/, /məˈsa.kɾə/

/maˈsi.ʎa/, /məˈsi.ʎə/
Màstic de blanc d'Espanya i d’oli de llinosa usat per a tapar forats o esquerdes de la fusta i per subjectar vidres als muntants.

/maˈsis/

/mas.teˈɣa/, /mas.teˈɣaɾ/, /məs.təˈɣa/
Trinxar el menjar amb les dents.

/mas.tuɾ.ba.siˈo/, /məs.tur.bə.siˈo/

/mas.turˈβa/, /mas.tuɾˈbaɾ/, /mas.tuɾˈβa/, /məs.turˈba/

/masˈti/, /məsˈti/

/ˈma.ta/, /ˈma.tə/

/ma.taˈɫas/
Sac pla farcit i tancat per a jeure-hi i dormir.

/maˈta/, /maˈtaɾ/
Treure la vida, assassinar.

1. zabít
2. zabíjet

/maˈtejʃ/, /məˈteʃ/
Sense canvis.

/ma.teˈma.ti.ka/
(normalment en plural) Ciència pura que tracta la quantitat i la forma amb les seves relacions i estructures.

/ma.teˌma.ti.kaˈmen/, /ma.teˌma.ti.kaˈment/, /mə.təˌma.ti.kəˈmen/, /mə.təˌma.ti.kəˈment/

/ma.te.ɾiˈaɫ/, /mə.tə.ɾiˈaɫ/

1. Relatiu a la matèria.
2. Físic, corpori.

/ma.te.ɾiˈaɫ/, /mə.tə.ɾiˈaɫ/
Base amb què es pot construir o crear alguna cosa donant-li forma.

/ma.te.ɾi.a.ɫiˈd͡za/, /ma.te.ɾi.a.ɫiˈza/, /ma.te.ɾi.a.ɫiˈzaɾ/, /mə.tə.ɾi.ə.ɫiˈd͡za/

/ma.teɾˈnaɫ/, /mə.tərˈnaɫ/
Relatiu a la mare.

/ma.tɾiˈsi.ði/, /mə.tɾiˈsi.ði/

/ma.tɾiˈmɔ.ni/
Unió estable de dues persones que formen una nova unitat familiar.

1. sňatek
2. manželství

/maˈtɾiw/, /məˈtɾiw/

/maˈt͡ʃet/, /məˈt͡ʃət/, /məˈt͡ʃɛt/

/maˈtɛ.ɾi.a/, /məˈtɛ.ɾi.ə/

1. Component de l'Univers que té una massa i un volum.
   hmota
2. Tema d'un àmbit determinat del coneixement per a l'estudi o l'ensenyament.
   předmět

/maˈti/

1. ráno
2. dopoledne

/maˈtis/, /məˈtis/
Variació d'una tonalitat.

/maw.ɾiˈta/, /məw.ɾiˈta/
Relatiu o pertanyent a Mauritània.

/maw.ɾiˈta/, /məw.ɾiˈta/
Persona que habita o és originària de Mauritània.

/mak.si.miˈd͡za/, /mak.si.miˈza/, /mak.si.miˈzaɾ/, /mək.si.miˈd͡za/

/ˈma.sa/, /ˈma.sə/

1. Arma emprada a l'edat mitjana per a copejar l'enemic, consistent en una bola de ferro lligada amb una cadena a una barra.
   palcát
2. Eina emprada en la construcció per a fixar o anivellar maons quan estan col·locats sobre una pasta de ciment.
   palice

/maˈso/, /məˈso/

/maˈo/

/poˈðɾi/, /poˈðɾiɾ/, /puˈðɾi/

/pɾe.zuˈmi/, /pɾe.zuˈmiɾ/, /pɾə.zuˈmi/
Creure i fer notar el fet de posseir una qualitat, un mèrit, atribut, etc.

/pɾo.veˈiɾ/, /pɾo.vəˈi/, /pɾo.βeˈi/, /pɾu.vəˈi/, /pɾu.βəˈi/

/re.ði.ɾiˈd͡ʒi/, /re.ði.ɾiˈd͡ʒiɾ/, /re.ði.ɾiˈʒi/

/re.feˈɾi/, /re.feˈɾiɾ/, /rə.fəˈɾi/

/re.peˈti/, /re.peˈtiɾ/, /rə.pəˈti/

/re.sinˈdi/, /re.sinˈdiɾ/, /rə.sinˈdi/, /rəs.sinˈdi/

/re.ziˈði/, /re.ziˈðiɾ/, /rə.ziˈði/

/se.ðuˈi/, /se.ðuˈiɾ/, /sə.ðuˈi/
Guanyar-se una persona el favor sexual d'una altra.

1. svádět
2. svést