/ʎoˈɾɛns/, /ʎuˈɾɛns/
Prenom masculí

/ˈʎuk/
Prenom masculí

/ˈʎu.na/

/ʎuˈis/

/ʎaˈðɾa/, /ʎaˈðɾaɾ/
Fer lladrucs el gos.

/ˈʎa.ðɾe/

/ʎaˈðɾuk/, /ʎəˈðɾuk/

1. štěkot
2. štěkání

/ʎaˈɣos.ta/
Insecte ortòpter de la família dels acrídids caracteritzat per l’hàbit migratori i la formació de plagues, amb el tercer parell de potes més desenvolupat per a poder saltar millor (Caelifera).

/ˈʎa.ma/, /ˈʎa.mə/
Mamífer de la família dels camèlids (Lama glama) que serveix com a bèstia de càrrega a les zones andines.

/ˈʎam/, /ˈʎamp/, /ˈʎamp/

/ʎamˈpek/, /ʎəmˈpək/, /ʎəmˈpɛk/

1. Resplendor intensa i breu produïda per un llamp.
2. Manifestació efímera i sobtada.

/ʎaˈman.toɫ/, /ʎəˈman.toɫ/, /ʎəˈman.tuɫ/

/ˈʎa.na/
Fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals utilitzada habitualment per a fer teixits.

/ˈʎan.da/, /ˈʎan.də/
Peça metàl·lica que forma part de la roda d'un vehicle.

/ʎaŋ.ɡaɾˈðajʃ/
Rèptil de la família dels lacèrtids de mida gran que pertany a diversos gèneres.

/ʎanˈtɛr.na/, /ʎanˈtɛɾ.na/, /ʎanˈtɛɾ.nɛ/, /ʎənˈtɛr.nə/
Llum elèctric portàtil.

/ˈʎan.sa/
Arma composta d'una asta que té, si més no, en una de les seves extremitats un relló.

/ˌʎan.saˈfɫa.mes/, /ˌʎan.səˈfɫa.məs/
Aparell que projecta una flamarada contínua a diversos metres de distància, utilitzat principalment com a arma, però que també té alguns usos civils.

/ʎan.saˈmen/, /ʎan.saˈment/, /ʎən.səˈmen/, /ʎən.səˈment/

1. (esports de pilota) Acció i efecte d'impulsar una pilota, una bola, un volant o un disc aturat o pràcticament aturat.
2. (esports de pilota, dards) Acció i efecte d'impulsar un projectil en direcció al blanc amb la intenció de tocar-lo.
3. (beisbol) Acció del llançador d'impulsar la pilota en direcció al receptor.

/ʎanˈsa/, /ʎanˈsaɾ/
Tirar una cosa amb impuls.

Estri per escriure o dibuixar format per un tros de grafit.

1. tužka
2. olůvko

/ˈʎar/
Lloc d'una casa amb un paviment on es fa foc per cuinar o per escalfar-se.

Cicle no obligatori que forma part de l'educació infantil i que acull infants fins a 3 anys, en el qual es prioritza el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i del llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i el descobriment de l'entorn immediat.

/ˈʎart/

Que té una llargada superior a la normal.

/ʎa.tiˈniz.me/, /ʎə.tiˈniz.mə/
Paraula o expressió llatina utilitzada en una altra llengua.

/ʎa.ti.ni.d͡za.siˈo/, /ʎa.ti.ni.za.siˈo/, /ʎə.ti.ni.d͡zə.siˈo/

/ʎa.ti.niˈd͡za/, /ʎa.ti.niˈza/, /ʎa.ti.niˈzaɾ/, /ʎə.ti.niˈd͡za/

/ʎaˈti/
Relatiu al Laci, al seu poble o la seva llengua.

1. latinský
2. latina

/ʎaˈti/
(lingüística) Llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

/ˈʎaw.na/, /ˈʎaw.nə/
Recipient hermètic d’acer amb estany per a conservar aliments o contenir líquids.

/ʎawˈɾa/, /ʎawˈɾaɾ/, /ʎəwˈɾa/
(agricultura) Solcar la terra amb l'arada.

/ˈʎa.vi/, /ˈʎa.vi/, /ˈʎa.βi/

/ʎaˈvoɾ/, /ʎaˈβo/, /ʎəˈvo/, /ʎəˈvoɾ/
Embrió vegetal, futura planta i fruit d'aquesta.

/ʎaˈvoɾs/, /ʎaˈvɔɾs/, /ʎaˈβos/, /ʎaˈβɔs/, /ʎəˈvos/, /ʎəˈvɔs/, /ʎəˈβos/, /ʎəˈβɔs/
aleshores, en aquest cas

/ˈʎas/

/ʎaˈut/, /ʎəˈut/
Instrument musical de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes.

/ˈʎe.bɾe/
Mamífer lagomorf del gènere Lepus. La característica morfològica distintiva de les llebres (que les diferencia a simple vista dels conills) és la presència d'unes orelles grosses amb la punta negra a més de tenir el cos llarg i comprimit lateralment.

/ʎe.ðoˈne/, /ʎe.ðoˈneɾ/, /ʎə.ðoˈne/, /ʎə.ðuˈne/

/ʎeˈɣat/, /ʎəˈɣat/

/ʎe.d͡ʒenˈda.ɾi/, /ʎe.ʒenˈda.ɾi/, /ʎə.ʒənˈda.ɾi/

/ʎeˈd͡ʒiɾ/, /ʎeˈʒi/, /ʎiˈd͡ʒi/, /ʎəˈd͡ʒi/, /ʎəˈʒi/

/ʎeˈɣum/, /ʎəˈɣum/

/ˈʎej/, /ˈʎəj/, /ˈʎɛj/

1. Norma d'obligat compliment.
   1. zákon
   2. právo
2. Regla general que explica els fenòmens de la naturalesa.
   zákon

/ʎeˈjaɫ/, /ʎəˈjaɫ/

1. loajální
2. věrný

/ʎe.jaɫˈtat/, /ʎə.jəɫˈtat/

/ˈʎet͡ʃ/

/ˈʎeŋ.ɡo/, /ˈʎeŋ.ɡwa/, /ˈʎeŋ.ɡwɛ/, /ˈʎɛŋ.ɡwə/, /ˈʎɛŋ.ɡə/

1. Llenguatge (ús impropi).
2. (anatomia) Òrgan muscular de la boca que permet articular determinats sons i percebre el gust.

Peix d’aigües profundes de la família dels gàdids, de cos allargat, de color bru verdós (Molva molva).

/ʎeŋˈɡwa.d͡ʒe/

1. Facultat humana de comunicar-se amb un codi lingüístic compartit per una comunitat.
2. Terminologia pròpia d’un camp, disciplina, activitat.

1. jazyk
2. řeč

/ʎenˈti.a/, /ʎənˈti.ə/

/ˈʎe.ɲa/, /ˈʎe.ɲə/, /ˈʎɛ.ɲə/
Fusta que es destina a fer foc.

/ʎeˈɲos/, /ʎəˈɲos/

1. Que té consistència de llenya; s'aplica a la part dels arbres anomenada fusta; no herbaci.
2. Referit en general a les plantes, grup que inclou mates, arbusts, i arbres.

/ˈʎɛns/

/ʎenˈsɔɫ/

/ʎe.oˈpaɾt/, /ʎə.oˈpaɾt/, /ʎə.uˈpart/

1. levhart
2. leopard

/ʎeˈpa/, /ʎeˈpaɾ/, /ʎəˈpa/
Passar la llengua per una superfície.

/ˈʎes.ka/, /ˈʎes.kə/, /ˈʎɛs.kə/
Tros tallat de pa de gruix uniforme.

1. krajíc
2. plátek

/ˈʎest/
Espavilat, intel·ligent per comprendre i descobrir coses.

/ˈʎe.tɾa/, /ˈʎə.tɾə/, /ˈʎɛ.tɾə/
Grafia, cadascun dels signes d'un alfabet

/ʎe.tɾeˈd͡ʒa/, /ʎe.tɾeˈd͡ʒaɾ/, /ʎe.tɾeˈʒa/, /ʎə.tɾəˈd͡ʒa/, /ʎə.tɾəˈʒa/
Dictar les lletres amb les que s'escriu una paraula.

/ʎawˈd͡ʒe/, /ʎawˈd͡ʒeɾ/, /ʎewˈd͡ʒe/, /ʎewˈd͡ʒeɾ/, /ʎuˈʒer/, /ʎəwˈʒe/
De poc pes.

/ʎew.d͡ʒeˈɾe.za/, /ʎəw.ʒəˈɾə.zə/, /ʎəw.ʒəˈɾɛ.zə/

/ˌʎe.vaˈnew/, /ˌʎe.vəˈnew/, /ˌʎe.βaˈnew/, /ˌʎe.βəˈnew/

/ʎeˈvat/, /ʎeˈβat/, /ʎəˈvat/, /ʎəˈβat/
Pasta fermentada que es barreja amb una nova per fer-la fermentar.

1. droždí
2. kvasinka

/ʎeˈvat/, /ʎeˈβat/, /ʎəˈvat/, /ʎəˈβat/
exceptuant

/ˌʎe.vaˈtaps/, /ˌʎe.vəˈtaps/, /ˌʎe.βaˈtaps/, /ˌʎe.βəˈtaps/

/ʎəˈo/
Mamífer carnívor de la família dels felins de grans dimensions (Panthera leo). És salvatge i molt ferotge. El mascle adult es caracteritza per la crinera que li volta el cap i el coll. Se'l considera el rei dels animals.

/ˈʎi/
Planta, de la tija de la qual se n'obtenen fibres tèxtils.

1. plátno
2. len

/ʎi.beɾˈtat/
Estat o qualitat de ser lliure.

1. svoboda
2. volnost

/ˈʎi.bɾe/
Reproducció impresa d'una obra en fulls de paper reunits per plecs formant un tot amb la finalitat de ser llegits.

/ʎi.bɾeˈɾi.a/, /ʎi.βɾəˈɾi.ə/
Botiga on es poden comprar llibres.

/ʎiˈbɾe.ta/, /ʎiˈbɾə.tə/, /ʎiˈbɾɛ.tə/, /ʎiˈβɾɛ.tə/
Conjunt de fulls de paper enquadernats destinats a escriure-hi.

/ʎiˈsɛn.si.a/, /ʎiˈsɛn.si.ə/

/ˈʎi.ɣa/, /ˈʎi.ɣə/
Campionat esportiu, especialment el nacional de futbol.

/ʎiˈɣa/, /ʎiˈɣaɾ/

1. Assegurar amb una corda o similar.
   přivázat
2. Flirtejar
   flirtovat

/ˈʎi.ma/, /ˈʎi.mə/

1. Eina per llimar o reduir diferències al material, de manera que quedi un acabat llis.
   pilník
2. Fruit de la llimera, semblant a una llimona verdosa i àcida.
   limeta

/ʎiˈmak/

/ˈʎims/

/ʎiˈmo.na/
Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid.

1. citrón
2. citron

/ʎi.moˈna.ða/, /ʎi.moˈna.ðə/, /ʎi.muˈna.ðə/

/ʎiˈna.d͡ʒe/, /ʎiˈna.d͡ʒə/

/ˈʎin.da/, /ˈʎin.də/

/ʎinˈda/, /ʎinˈdaɾ/

1. Peça travessera de baix de la porta.
2. Valor extrem d’una magnitud a partir del qual canvien les seves característiques.
3. Límit de percepció d’un estímul.

/ˈʎis/

/ʎisˈkos/

/ˈʎis.ta/
(informàtica) Representació codificada de dades emmagatzemades o de procés.

Moble en forma de taula molt baixa i de mida suficient per encabir una persona estirada, destinat a què hi dormin persones.

1. postel
2. lůžko

/ˈʎiw.ɾa/, /ˈʎiw.ɾə/

/ʎiw.ɾaˈmen/, /ʎiw.ɾaˈment/, /ʎiw.ɾəˈmen/, /ʎiw.ɾəˈment/

/ˈʎiw.ɾe/
Que no depèn d'altri.

1. svobodný
2. volný

Ensenyament transmès per un mestre.

/ʎoˈan.sa/, /ʎoˈan.sə/, /ʎuˈan.sə/

/ʎoˈa/, /ʎoˈaɾ/, /ʎuˈa/

/ˈʎo.ba/, /ˈʎo.βə/

/ʎo.baˈto/, /ʎo.bəˈto/, /ʎu.bəˈto/, /ʎu.βəˈto/

/ʎoˈɣa/, /ʎoˈɣaɾ/, /ʎuˈɣa/

1. 1. Donar alguna cosa per certa quantitat pel temps convingut.
   2. Treballar per cert preu.
   najmout
2. Prendre a lloguer.
   1. pronajmout
   2. najmout

/ʎomˈbaɾt/, /ʎumˈbart/
Tot el que pertany a la regió italiana de la Llombardia.

/ʎomˈbɾi.ɣoɫ/, /ʎumˈbɾi.ɣu/, /ʎumˈbɾi.ɣuɫ/

Mamífer de la família dels cànids (Canis lupus), salvatge, gregari, i molt semblant amb el gos amb el qual està fortament emparentat.

/ʎoˈɾe/, /ʎoˈɾeɾ/, /ʎuˈɾe/
Arbre de fulles sempre verdes, amples, llargues, punxegudes, verinoses i aromàtiques, de fruit semblant a l'oliva.

/ˈʎɔ.ɾo/, /ˈʎɔ.ɾu/

1. Au de plomatge vistós que pot aprendre a repetir paraules.
2. (peixos) tord lloro

/ˈʎɔ.d͡ʒa/, /ˈʎɔ.d͡ʒɔ/, /ˈʎɔ.d͡ʒə/
Compartiment per ubicar un grup d'espectadors en un teatre.

/ʎuˈe/, /ʎuˈeɾ/

/ˈʎuj.ta/, /ˈʎwi.ta/
Acte de lluitar.

/ʎuj.taˈðo/, /ʎuj.taˈðoɾ/, /ʎuj.təˈðo/, /ʎwi.taˈðoɾ/

/ʎujˈta/, /ʎujˈtaɾ/, /ʎwiˈta/

Part de l'espectre electromagnètic que pot ser captada per l'ull humà.

Aparell destinat a fer claror, a llumejar.

(hoquei sobre gel) Llum de color verd situat darrere una porteria que s'encén per a indicar que el cronòmetre ha quedat aturat.

/ˈʎu.na/

1. Satèl·lit, astre que gira al voltant d'un altre.
2. (dialectal) mirall
3. Període menstrual, regla.
4. (peixos) bot

1. měsíc
2. Měsíc

/ˈʎun/, /ˈʎunt/

/ʎuˈɲa/

/ˈʎur/

/ˈʎa.ɣɾi.ma/

/ˈʎas.ti.ma/
Allò que inspira pietat.

/ˈʎu.ðɾi.a/, /ˈʎu.ðɾi.ə/