/di.nəˈmar.kə/
Estat escandinau que ocupa la península de Jutlàndia llevat de l'extrem sud, diverses illes properes, les illes Fèroe i Grenlàndia. El nom complet és Regne de Dinamarca.

/diˈo.ne/, /diˈo.nə/

/di.oˈnis/, /di.uˈnis/

1. (mitologia grega) Déu del vi i de la vinya, patró de l’agricultura i del teatre.
   Dionýsos
2. Prenom masculí
   Denis

/ˈdi.a/

1. Període de temps en què la Terra realitza el seu moviment de rotació. Es divideix en vint-i-quatre períodes iguals anomenats hores.
2. Espai de temps amb claror entre dues nits.

/di.aˈbɛ.tis/, /di.əˈβɛ.tis/

/diˈa.bɫe/, /diˈa.βɫe/, /diˈa.βɫə/, /diˈab.bɫe/, /diˈab.bɫə/
Expressió de contrarietat.

1. čert
2. ďábel

/diˈa.bɫe/, /diˈa.βɫe/, /diˈa.βɫə/, /diˈab.bɫe/, /diˈab.bɫə/
Personificació del mal.

1. ďábel
2. čert

/di.abˈbɫe.sa/, /di.aˈbɫe.sa/, /di.aˈβɫe.sa/, /di.əbˈbɫə.sə/, /di.əbˈbɫɛ.sə/, /di.əˈβɫɛ.sə/

/di.aˈbɛ.tik/, /di.əˈβɛ.tik/

/di.aˌbɔ.ɫi.kaˈment/, /di.aˌβɔ.ɫi.kaˈmen/, /di.əˌbɔ.ɫi.kəˈmen/, /di.əˌbɔ.ɫi.kəˈment/, /di.əˌβɔ.ɫi.kəˈmen/

/diˈa.ka/, /diˈa.kə/

1. jáhen
2. diákon

/di.aˈkɾi.tik/, /di.əˈkɾi.tik/
Que permet distingir.

/di.aˈkɾɔ.nik/, /di.əˈkɾɔ.nik/

/di.aˈfɾaɣ.ma/, /di.əˈfɾaɣ.mə/

/di.aŋ.nos.tiˈka/, /di.aɡ.nos.tiˈka/, /di.aɡ.nos.tiˈkaɾ/, /di.əŋ.nos.tiˈka/, /di.əŋ.nus.tiˈka/

/di.aŋˈnɔs.tik/, /di.aɡˈnɔs.tik/, /di.əŋˈnɔs.tik/
Útil per a diagnosticar

/di.aŋˈnɔs.tik/, /di.aɡˈnɔs.tik/, /di.əŋˈnɔs.tik/
Identificació del problemes de salut d'una persona.

/di.aˈɣɾa.ma/, /di.əˈɣɾa.mə/
Dibuix explicatiu, gràfic.

/di.aˈɫɛk.te/

1. nářečí
2. dialekt

/di.a.ɫek.to.ɫoˈd͡ʒi.a/, /di.a.ɫek.to.ɫoˈʒi.a/, /di.ə.ɫək.to.ɫoˈʒi.ə/, /di.ə.ɫək.tu.ɫuˈʒi.ə/

/di.aˈman/, /di.aˈmant/, /di.əˈman/, /di.əˈmant/

1. Mineral al·lòtrop del carboni que cristal·litza en un sistema cúbic, molt brillant i molt dur.
2. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla francesa.
3. (billar) Cadascun dels petits punts blancs marcats a intervals regulars a la cara superior del marc, que s'utilitzen com a referència per a calcular les trajectòries de les boles.

/di.a.meˌtɾaɫˈmen/, /di.a.meˌtɾaɫˈment/, /di.ə.məˌtɾaɫˈmen/, /di.ə.məˌtɾaɫˈment/

/diˈa.na/, /diˈa.nə/
(militar) Toc a l’alba per a despertar els soldats.

/di.a.po.ziˈti.va/, /di.a.po.ziˈti.βa/, /di.ə.po.ziˈti.və/, /di.ə.pu.ziˈti.və/, /di.ə.pu.ziˈti.βə/

/di.aɾˈki.a/, /di.ərˈki.ə/

/di.aˈre.a/, /di.əˈre.ə/

/diˈbujʃ/

1. Acte o efecte de dibuixar.
2. Art de representar formes damunt una superfície, generalment de paper, mitjançant línies o taques, d'un sol color o de més d'un.
3. Conjunt de formes representades damunt una superfície, generalment de paper, mitjançant línies o taques, d'un sol color o de més d'un.

/di.bujˈʃaɾ/, /di.βujˈʃa/, /di.βuˈʃa/

/dik.si.oˈna.ɾi/, /dik.si.uˈna.ɾi/
Publicació que dona una llista ordenada (normalment alfabèticament) o paraules, normalment explicant el seu significat i alguns cops contenint informació de l'etimologia, ús, traduccions i altres eines relacionades amb el mot.

1. slovník
2. lexikon

/di.ko.toˈmi.a/, /di.ku.tuˈmi.ə/

/dik.taˈðo/, /dik.taˈðoɾ/, /dik.təˈðo/

/dikˈta/, /dikˈtaɾ/

/diˈðaɫ/
Capseta, típicament metàl·lica i quasi cilíndrica, pensada per protegir l'extrem d'un dit de punxades quan es cus i també per fer força amb el dit protegit contra el cap de l'agulla sense que aquesta es clavi en la pell.

/diˌðak.ti.kaˈmen/, /diˌðak.ti.kaˈment/, /diˌðak.ti.kəˈmen/, /diˌðak.ti.kəˈment/

/diˈe.ta/, /diˈə.tə/, /diˈɛ.tə/

/di.fa.ma.siˈo/, /di.fə.mə.siˈo/

/di.faˈma/, /di.faˈmaɾ/, /di.fəˈma/

/di.feˈɾen/, /di.feˈɾent/, /di.fəˈɾen/, /di.fəˈɾent/
Que no és igual.

1. jiný
2. různý

/di.feˌɾemˈmen/, /di.feˌɾemˈment/, /di.fəˌɾemˈmen/, /di.fəˌɾemˈment/

/di.feˈɾi/, /di.feˈɾiɾ/, /di.fəˈɾi/

/di.feˈɾɛn.si.a/, /di.fəˈɾɛn.si.ə/

Complicació, obstacle per fer una cosa.

1. obtíž
2. potíž

/difˈtoŋ/, /difˈtoŋk/, /difˈtoŋk/

/difˈtɛ.ɾi.a/

/diˈfun/, /diˈfunt/
Que ha mort.

/diˈfun/, /diˈfunt/
Persona que ha mort.

/di.fu.ziˈo/

Que s'aconsegueix amb dificultat, complex, complicat.

1. těžký
2. obtížný

/di.d͡ʒeˈɾi/, /di.d͡ʒeˈɾiɾ/, /di.ʒeˈɾi/, /di.ʒəˈɾi/

/di.d͡ʒesˈtiw/, /di.ʒesˈtiw/

1. (anatomia) Relatiu o pertanyent a la digestió.
2. Que causa o contribueix a la digestió.

/di.d͡ʒiˈtaɫ/, /di.ʒiˈtaɫ/
Relacionat amb els dits.

/di.d͡ʒi.ta.ɫiˈza/, /di.d͡ʒi.ta.ɫiˈzaɾ/, /di.ʒi.ta.ɫiˈd͡za/, /di.ʒi.tə.ɫiˈd͡za/

/diŋ.nərˈsə/, /diŋˈnar.se/, /diŋˈnar.sə/, /diŋˈnaɾ.sə/, /diɡˈnaɾ.se/

/diŋ.niˈtat/, /diɡ.niˈtat/
Qualitat moral per la qual una persona no tolera ser humiliada.

/diˈd͡ʒɔws/, /diˈʒɔws/

/di.ɫe.tanˈtiz.me/, /di.ɫə.tənˈtiz.mə/

/di.ɫiˌd͡ʒemˈmen/, /di.ɫiˌd͡ʒemˈment/, /di.ɫiˌʒemˈmen/, /di.ɫiˌʒemˈment/

/di.ɫiˈd͡ʒɛn.si.a/, /di.ɫiˈʒen.si.ə/, /di.ɫiˈʒɛn.si.a/
Carruatge que feia una ruta establerta amb passatgers.

/diˈɫu.vi/, /diˈɫu.vi/, /diˈɫu.βi/

/diˈmals/, /diˈmats/, /diˈmaɾs/

/diˈme.kɾes/

/di.men.siˈo/, /di.mən.siˈo/

/di.mi.nuˈtiw/

/di.mi.siˈo/

/di.miˈti/, /di.miˈtiɾ/

/diˈmɔ.ni/
Esperit sobrenatural malèfic, diable.

/diˈna/, /diˈnar/, /diˈnaɾ/
Àpat del migdia.

/diˈna/, /diˈnar/, /diˈnaɾ/
(intransitiu) Prendre aliments al migdia.

/di.nasˈti.a/, /di.nəsˈti.ə/

/diˈne/, /diˈneɾ/
(sovint en plural, incomptable) Valor monetari usat en la compravenda.

/di.noˈsaw.ɾe/, /di.noˈsaw.ɾə/, /di.nuˈsaw.ɾə/

/di.noˈβe/, /di.nuˈβɛ/

/ˈdins/
En un punt interior d'un espai delimitat.

/diˈna.mik/

/diˈna.mi.ka/, /diˈna.mi.kə/

/diˈpɫo.ma/, /diˈpɫo.mə/

/di.pɫoˈma.si.a/, /di.pɫoˈma.si.ə/, /di.pɫuˈma.si.ə/

/di.po.ziˈta/, /di.po.ziˈtaɾ/, /di.pu.ziˈta/

/di.puˈtat/

/diˈpɔ.zit/
Diners que un particular confia a una entitat bancària perquè els tingui en custòdia.

/ˈdi/, /ˈdiɾ/
Expressar-se amb el llenguatge, preferentment de forma oral.

1. povědět
2. říct

/dirˈsə/, /ˈdir.sə/, /ˈdiɾ.se/, /ˈdiɾ.sə/
Portar el nom de.

/di.ɾek.siˈo/
Orientació que pren un desplaçament o moviment.

/diˌɾɛk.taˈmen/, /diˌɾɛk.taˈment/, /diˌɾɛk.təˈmen/, /diˌɾɛk.təˈment/

/diˈɾɛk.te/, /diˈɾɛk.tə/
Que va de dret d’un punt a un altre sense detenir-se en punts intermedis.

/di.ɾekˈto/, /di.ɾekˈtoɾ/, /di.ɾəkˈto/
Persona que porta a terme funcions i pràctiques directives.

/di.ɾekˈtɔ.ɾi/, /di.ɾəkˈtɔ.ɾi/

1. Consell de direcció d’un organisme o servei públic.
2. Publicació amb una relació de noms i adreces.
3. Col·lecció de normes, de regles, que serveixen per a dirigir.
4. (informàtica) Conjunt de fitxers informàtics agrupats amb un mateix nom per facilitar-ne la utilització, l'administració i cerca.

/ˈdisk/

1. Dispositiu d'enregistrament i d'emmagatzematge de dades d'accés directe que s'utilitza com a suport d'informació.
2. (hoquei sobre gel) Cos cilíndric de molt poca alçària fet de cautxú vulcanitzat de color negre.

/dis.kaɫˈku.ɫi.a/, /dis.kəɫˈku.ɫi.ə/

/di.siˈpɫi.na/, /di.siˈpɫi.nə/, /dis.siˈpɫi.nə/

1. Conjunt de regles establertes per a mantenir l'ordre.
2. Branca del coneixement que és matèria d'estudi i d'ensenyament.

/dis.kɾe.siˈo/, /dis.kɾə.siˈo/

/dis.kɾi.mi.na.siˈo/, /dis.kɾi.mi.nə.siˈo/

/disˈkurs/

/dis.ku.siˈo/

1. diskuse
2. diskuze

/dis.kuˈti/, /dis.kuˈtiɾ/
Contradir, posar en dubte.

/disˈfɾe.sa/, /disˈfɾə.sə/, /disˈfɾɛ.sə/

1. Màscara, vestit de màscara, especialment de carnaval.
2. Artifici amb què s'oculta o dissimula alguna cosa perquè no sigui entesa o coneguda.

/disˈfa.d͡ʒi.a/, /disˈfa.ʒi.a/, /disˈfa.ʒi.ə/

/dizˈɫɛk.tik/

/dizˈɫək.si.ə/, /dizˈɫɛk.si.a/, /dizˈɫɛk.si.ə/

/dis.paˈɾa/, /dis.paˈɾaɾ/, /dis.pəˈɾa/

/dizˈne.a/, /dizˈne.ə/, /dizˈnɛ.ə/

/dis.poˈni.bɫe/, /dis.poˈni.βɫe/, /dis.poˈnib.bɫe/, /dis.poˈnib.bɫə/, /dis.puˈni.βɫə/, /dis.puˈnib.bɫə/

/diˈsap.te/

/diˈseɲ/, /diˈsəɲ/, /diˈsɛɲ/

/di.seɾ.ta.siˈo/, /di.sər.tə.siˈo/

/di.seˈte/, /di.səˈtɛ/

/diˈsɔɫ.dɾe/, /diˈsɔɫ.dɾə/

/di.so.ɫu.siˈo/, /di.su.ɫu.siˈo/

/di.su.aˈði/, /di.su.aˈðiɾ/, /di.su.əˈði/

/dis.tin.siˈo/

/dis.tiɲˈd͡ʒi/, /dis.tiɲˈd͡ʒiɾ/, /dis.tiɲˈʒi/
Diferenciar, discriminar.

/dis.tɾi.βu.siˈo/

/dis.tɾi.buˈiɾ/, /dis.tɾi.βuˈi/

/disˈtrik.te/, /disˈtrik.tə/

/disˈtan.si.a/

1. Separació d'espai o de temps entre dos punts, fets o persones.
2. Separació de forma de pensar o afectiva entre persones.

(anatomia) Cadascun dels extrems articulats i separats de la mà, del peu i de les potes d'alguns animals.

/diwˈmeɲ.d͡ʒa/, /diwˈmeɲ.d͡ʒe/, /diwˈməɲ.ʒə/, /diwˈmɛɲ.ʒə/

/diˈvɛn.dɾes/, /diˈvɛn.dɾəs/, /diˈβɛn.dɾes/

/di.veɾˈd͡ʒiɾ/, /di.vəɾˈʒi/, /di.βerˈʒi/, /di.βeɾˈd͡ʒiɾ/, /di.βərˈʒi/

/di.veɾˈd͡ʒɛn.si.a/, /di.vəɾˈʒɛn.si.ə/, /di.βerˈd͡ʒɛn.si.a/, /di.βeɾˈd͡ʒɛn.si.a/, /di.βərˈʒɛn.si.ə/

1. Acció i efecte de divergir, de separar-se.
2. (matemàtiques) Operador diferencial lineal. La divergència d'un camp vectorial és un camp escalar, i es defineix com el flux del camp vectorial per unitat de volum.

/diˈvɛɾs/, /diˈvɛɾs/, /diˈβɛrs/, /diˈβɛɾs/

/diˈvi.za/, /diˈvi.zə/, /diˈβi.za/, /diˈβi.zə/

1. Figura o emblema amb una sentència concisa que l'explica, s'empra normalment en heràldica.
   motto
2. Moneda estrangera.
   valuta

/di.viˈzi.bɫe/, /di.viˈzib.bɫə/, /di.βiˈzi.βɫe/, /di.βiˈzi.βɫə/, /di.βiˈzib.bɫe/, /di.βiˈzib.bɫə/

/di.vi.ziˈo/, /di.vi.ziˈo/, /di.βi.ziˈo/

/di.viˈzo/, /di.viˈzoɾ/, /di.βiˈzo/, /di.βiˈzoɾ/

/diˈvɔɾ.si/, /diˈvɔɾ.si/, /diˈβɔr.si/, /diˈβɔɾ.si/

/di.voɾ.siˈat/, /di.vur.siˈat/, /di.βor.siˈat/, /di.βoɾ.siˈat/
Separat pel divorci.

/diˈvujt/, /diˈvujt/, /diˈβujt/

/diˈvi/, /diˈvi/, /diˈβi/

1. Relatiu o pertanyent a Déu o als déus i a la seva espècie.
2. (per extensió) perfecte, de gran excel·lència.

/diˈa.ɫek/, /diˈa.ɫək/

1. dialog
2. konverzace

/diˈa.me.tɾe/

/diˌa.ɾi.aˈmen/, /diˌa.ɾi.aˈment/, /diˌa.ɾi.əˈmen/, /diˌa.ɾi.əˈment/

/diˈɛ.ɾe.zi/, /diˈɛ.ɾə.zi/

/diˈɔ.se.zi/, /diˈɔ.sə.zi/

/diˈurn/

/di.uˈɾɛ.tik/