/kamˈbɔ.d͡ʒa/, /kamˈbɔ.d͡ʒɔ/, /kəmˈbɔ.d͡ʒə/
Estat independent del sud-est asiàtic situat a la península d'Indoxina i fronterer amb Tailàndia, Laos i el Vietnam. El nom complet és Regne de Cambodja.

/kə.məˈɾun/
Estat africà fronterer amb Nigèria, el Txad, la República Centreafricana, la República del Congo, el Gabon i la Guinea Equatorial, a més és costaner amb el golf de Guinea. El nom complet és República del Camerun.

/kə.nəˈða/
Estat independent de l'Amèrica del nord, situat a l'extrem nord d'aquest subcontinent, fronterer directament amb els Estats Units. El nom oficial és el mateix sense afegits ni variacions.

/ˌkabˈbɛrt/, /ˌkabˈvɛɾt/, /ˌkabˈvɛɾt/

1. Arxipèlag africà que es troba en l'Atlàntic, a l'oest de Mauritània i del Senegal.
2. Estat independent que ocupa l'arxipèlag anterior. El nom oficial és Unió de les Comores.

/ka.pɾiˈkɔɾn/, /kə.pɾiˈkorn/, /kə.pɾiˈkɔɾn/

1. (astronomia) Constel·lació zodiacal situada entre Aquari i Sagitari.
2. (astrologia) Desena zona del zodíac ocupada pel Sol entre el 21 de desembre i el 19 de gener.

/kaɾ.ɫeˈmaɲ/, /kər.ɫəˈmaɲ/

/ˈkar.ɫəs/, /ˈkaɾ.ɫes/

/kasˈte.ʎa/, /kəsˈte.ʎə/

/ka.taˈɫu.ɲa/
País de la Mediterrània occidental que comprèn part del territori del nord-est d'Espanya i del sud-est de la França continental.

1. Katalánsko
2. Katalánie

/ka.taˈɾi.na/, /ka.teˈɾi.na/, /kə.təˈɾi.nə/, /kəˈtɾi.nə/
Prenom femení

/ˈkaw.kas/, /ˈkaw.kəs/

/kaˈin/, /kəˈin/

/kaˈba.na/, /kəˈβa.nə/

/ka.baˈɾet/, /kə.bəˈɾət/, /kə.bəˈɾɛt/, /kə.βəˈɾɛt/

/kabˈdeʎ/, /kəbˈdeʎ/
Bola de fil enrotllat.

/kaˈbeʎ/, /kəˈbəʎ/, /kəˈbɛj/, /kəˈβɛʎ/
Pèl del cap.

/ka.beˈʎe.ɾa/, /kə.bəˈje.ɾə/, /kə.bəˈʎe.ɾə/, /kə.βəˈʎe.ɾə/

1. Conjunt de cabells d’una persona.
2. Núvol brillant que envolta un cometa.

/ka.biˈɫeŋk/, /ka.βiˈɫeŋ/, /kə.biˈɫəŋk/, /kə.biˈɫɛŋk/
Referit a la regió algeriana de Cabília, als seus habitants o la seva llengua.

/ka.biˈɫeŋk/, /ka.βiˈɫeŋ/, /kə.biˈɫəŋk/, /kə.biˈɫɛŋk/

1. Persona del poble amazic de la regió de Cabília.
   Kabyl
2. (invariable) Variant de l'amazic parlat a Cabília, al litoral nord-est d’Algèria.
   kabylština

/kaˈbi.na/, /kəˈβi.nə/

/ka.biˈɾɔɫ/, /kə.βiˈɾɔɫ/

/ˈka.bɫe/, /ˈka.βɫe/, /ˈka.βɫə/, /ˈkab.bɫe/, /ˈkab.bɫə/

/ˈka.βɾə/
Mamífer remugant que forma un gènere propi (Capra) en el que cal distingir com a més famós dels seus membres la cabra domèstica. Se les reconeix especialment per la seva habilitat en recórrer terrenys muntanyosos i per les seves característiques banyes que poden ser rectes o corbes i, fins i tot, caragolades.

1. koza
2. kozel

/ˈka.bɾe/, /ˈka.βɾə/

/kəˈβɾit/

/ka.buˈset/, /kə.buˈsət/, /kə.buˈsɛt/, /kə.βuˈsɛt/

/kaˈkaw/, /kəˈkaw/

1. Arbre de la família de les esterculiàcies propi de l'Amèrica tropical (Theobroma cacao).
2. Llavor del Theobroma cacao, l'ingredient principal de la xocolata.

/ka.kaˈwet/, /kə.kəˈwət/, /kə.kəˈwɛt/

1. arašíd
2. burský oříšek

/ˈkak.tus/

/ˈka.ða/, /ˈka.ðə/

/kaˈðas.tɾe/, /kəˈðas.tɾə/

/kaˈðeʎ/, /kəˈðeʎ/
Cria del gos.

/kaˈðe.na/, /kəˈðə.nə/, /kəˈðɛ.nə/
Filera de moltes anelles o baules enllaçades amb unes altres pels caps, generalment de metall, com per exemple un collar, la cadena del vàter, les cadenes del cotxe per a la neu, la cadena d'una bicicleta, etc.

/ka.ðeɾˈne.ɾa/

1. stehlík
2. stehlík obecný

/kaˈði.ɾa/, /kaˈɾi.ɾa/, /kəˈði.ɾə/

1. Moble utilitzat per seure i que té respatller.
2. (tennis) Seient situat al capdamunt d'una plataforma d'1,8 a 2,4 m d'altura situada a 1,2 m d'un dels extrems de la xarxa, on s'asseu el jutge de cadira.

/kaˈðuk/, /kəˈðuk/

/kaˈða.veɾ/, /kaˈða.βer/, /kaˈða.βeɾ/, /kəˈða.vəɾ/

/kaˈðɛn.si.a/, /kəˈðɛn.si.ə/
En prosa i vers, ritme, distribució de pauses, pronúncia i accentuació que es consideren adequats.

/ka.feˈi.na/, /kə.fəˈi.nə/

Establiment on se serveixen cafès (la beguda) i d’altres begudes (refrescs, conyac, vi, etc.).

1. káva
2. kávovník

/kaˈɣa/, /kaˈɣaɾ/, /kəˈɣa/

/kaˈjak/

/kajˈɣu.ða/, /kəjˈɣu.ðə/
(voleibol) Acció defensiva consistent a llançar-se per evitar que la pilota toqui a terra.

/ˈka.ʃa/, /ˈkaj.ʃa/
Receptacle rígid relativament gran destinat a guardar-hi objectes, embalar-los o transportar-los, normalment és de fusta de forma rectangular o quadrada.

/ka.ʃa/, /kaj.ʃa/

/ˌka.ʃaˈne.ɣɾa/, /ˌka.ʃəˈnə.ɣɾə/, /ˌka.ʃəˈnɛ.ɣɾə/, /ˌkaj.ʃaˈne.ɣɾa/

/kajˈʃe/, /kajˈʃeɾ/, /kaˈʃeɾ/, /kəˈʃe/
Persona encarregada de gestionar la caixa de diners.

/ka.ɫa.faˈta/, /ka.ɫa.faˈtaɾ/, /kə.ɫə.fəˈta/

/kaˈɫajʃ/, /kəˈɫaj/, /kəˈɫaʃ/

1. zásuvka
2. šuplík

/ka.ɫajˈʃe.ɾa/, /ka.ɫaˈʃe.ɾa/, /kə.ɫəˈʃe.ɾə/

/ka.ɫaˈmaɾ/, /kə.ɫəˈma/, /kə.ɫəˈmar/

/ka.ɫaˈmaɾ.sa/, /kə.ɫəˈmar.sə/

/ka.ɫaˈve.ɾa/, /ka.ɫaˈβe.ɾa/, /kə.ɫəˈve.ɾə/, /kə.ɫəˈβe.ɾə/

/ˈkaɫp/

/ˈkaɫk/

1. Còpia d'una obra original feta calcant.
2. Manlleu d'un mot o d'una locució que manté l'estructura de la llengua original fent una traducció de cada mot o de cada morfema.

/kaɫˈka.ni/, /kəɫˈka.ni/

/kaɫˈka/, /kaɫˈkaɾ/, /kəɫˈka/

/kaɫˈsi.ta/, /kəɫˈsi.tə/

/kaɫ.ku.ɫaˈðo.ɾa/

1. kalkulačka
2. kalkulátor

/kaɫ.kuˈɫa/, /kaɫ.kuˈɫaɾ/, /kəɫ.kuˈɫa/

/ka.ɫe.fak.siˈo/, /kə.ɫə.fək.siˈo/

/ka.lenˈda.ɾi/, /ka.ɫenˈda.ɾi/, /kə.ɫənˈda.ɾi/

/kaˈɫen/, /kaˈɫent/, /kəˈɫen/, /kəˈɫent/

1. De temperatura elevada.
   horký
2. Excitat sexualment.
   nadržený

/kaɫˈfɾet/, /kəɫˈfɾət/, /kəɫˈfɾɛt/

/ka.ɫiˈbɾaɾ/, /ka.ɫiˈβɾa/, /kə.ɫiˈβɾa/
Mesurar el calibre d’un objecte cilíndric.

/kaˈɫi.bɾe/, /kəˈɫi.βɾə/

/kaˈɫi.fa/, /kəˈɫi.fə/

1. kalif
2. chalífa

/kə.ɫiˈfɔr.ni/

/kə.ɫi.foɾ.niˈa/, /kə.ɫi.fur.niˈa/
Relatiu o pertanyent a Califòrnia.

/kə.ɫi.foɾ.niˈa/, /kə.ɫi.fur.niˈa/
Persona que habita o és originària de Califòrnia.

/kaˈʎa/, /kaˈʎaɾ/, /kəˈʎa/
No dir cap paraula, deixar de pronunciar-les.

/kaɫˈma/, /kaɫˈmaɾ/

/kaˈɫo/, /kaˈɫoɾ/

1. 1. Situació en la qual la temperatura és superior a la normal.
   2. Forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula. Es mesura mitjançant la magnitud de la temperatura.
   1. teplo
   2. teplota
2. Sensació de temperatura excessiva.
   teplo

/ka.ɫoˌɾo.zaˈmen/, /ka.ɫoˌɾo.zaˈment/, /kə.ɫoˌɾo.zəˈment/, /kə.ɫuˌɾo.zəˈmen/

/kaˈɫɔs.tɾe/, /kəˈɫɔs.tɾə/

1. kolostrum
2. mlezivo

/ka.ɫum.niˈa/, /ka.ɫum.niˈaɾ/, /kə.ɫum.niˈa/

/kaɫˈva.ɾi/, /kaɫˈβa.ɾi/, /kəɫˈva.ɾi/, /kəɫˈβa.ɾi/

1. (religió) Recorregut amb estacions o capelletes que evoca els passos de Jesús al lloc de crucifixió.
2. Sèrie d’adversitats o penalitats.

/ˈkaɫ.ze/, /ˈkaɫ.zə/

1. Estri en forma de copa que es fa servir en la litúrgia catòlica.
2. En arqueologia, tipus de copa de metall, relacionada amb l'antiga cultura grega.
3. Conjunt de sèpals que formen l'extrem d'una flor.

/ka.ɫi.ɣɾaˈfi.a/, /kaɫ.ɫi.ɣɾaˈfi.a/, /kə.ɫi.ɣɾəˈfi.ə/, /kəɫ.ɫi.ɣɾəˈfi.ə/

/kaɫˈɫi.ɣɾaf/, /kaˈɫi.ɣɾaf/, /kəɫˈɫi.ɣɾəf/, /kəˈɫi.ɣɾəf/

/ˈkaɫs/

/ˈkaɫ.sa/, /ˈkaɫ.sə/
(generalment en plural, central, septentrional, nord-occidental) Roba interior femenina sobre la cintura i l’entrecuix.

/kaɫˈsat/

/kaɫ.soˈtets/, /kəɫ.soˈtəts/, /kəɫ.suˈtɛts/

/kaˈɫɛn.du.ɫa/, /kəˈɫɛn.du.ɫə/

/ˈka.ma/
Extremitat inferior del cos humà, sovint excloent el peu.

/ka.maˈfɛw/, /kə.məˈfɛw/

/ka.ma.ɫeˈo/, /kə.mə.ɫəˈo/

/ka.maˈmi.ʎa/

/ka.maˈɾa.ða/, /kə.məˈɾa.ðə/

1. Company amb qui es comparteixen afinitats.
   kamarád
2. (política) Company de militància socialista o comunista.
   soudruh

/kam.bodˈd͡ʒa/, /kəm.bodˈʒa/, /kəm.budˈʒa/
Relatiu o pertanyent a Cambodja.

/kam.bodˈd͡ʒa/, /kəm.bodˈʒa/, /kəm.budˈʒa/

1. Persona que habita o és originària de Cambodja.
2. (invariable) Llengua austroasiàtica pròpia de Cambodja.

/ˈkam.bɾa/

/kamˈbɾe/, /kamˈbɾeɾ/

1. Persona encarregada de netejar les cambres i les zones de servei comunes, especialment als hotels o serveis de transport.
2. Persona encarregada del servei de les taules a un establiment de restauració, com ara un restaurant, un bar o un cafè.

/kaˈmeʎ/
Gènere d'ungulats de la família dels camèlids (Camelus), amb un o dos geps remarcats carregats de greix a l'esquena (el nombre de geps depèn de l'espècie), robusts, i usats sovint com a animals de càrrega pels països més calorosos, ja que resisteixen bé les temperatures elevades.

/ka.me.ɾuˈnes/, /kə.mə.ɾuˈnəs/, /kə.mə.ɾuˈnɛs/
Relatiu o pertanyent al Camerun.

/ka.me.ɾuˈnes/, /kə.mə.ɾuˈnəs/, /kə.mə.ɾuˈnɛs/
Persona que habita o és originària de Camerun.

/ka.miˈna/, /ka.miˈnaɾ/

/kaˈmi.za/, /kəˈmi.ə/
Peça de roba que es posa al tronc.

/ka.miˈo/
Vehicle de càrrega terrestre i autopropulsat de mida gran i de gran potència que duu la càrrega separada de la cabina (normalment en una caixa o en un remolc).

1. kamión
2. kamion

/ˈkam/, /ˈkamp/, /ˈkamp/

1. Extensió de terrenys fora de la ciutat, ocupats per conreus, boscos, etc.
   pole
2. (esports de pilota) Cadascuna de les dues meitats en què queda dividit un camp de joc per la línia central, defensada per un dels dos adversaris i atacada per l'altre.
   1. hřiště
   2. pole

/kamˈpa.na/, /kəmˈpa.nə/

/kam.paˈna/, /kam.paˈnaɾ/, /kəm.pəˈna/

/kamˈpa.ɲa/, /kəmˈpa.ɲə/

/kamˈpa/, /kamˈpaɾ/, /kəmˈpa/
Anar passant la vida, subsistir.

/kam.peˈɾɔɫ/, /kəm.pəˈɾɔɫ/

/kam.pi.oˈnat/, /kəm.pi.oˈnat/, /kəm.pi.uˈnat/

/kam.piˈo/, /kəm.piˈo/

1. mistr
2. šampión

/ˈkam.pus/

/ka.muˈfɫa/, /ka.muˈfɫaɾ/, /kə.muˈfɫa/

/kəˈmu.sə/
Pell d’isard (actualment de cabra o ovella) usada per a netejar per ser molt suau i flexible.

/kaˈmi/

/ka.naˈðeŋ/, /ka.naˈðeŋk/, /kə.nəˈðəŋk/, /kə.nəˈðɛŋ/, /kə.nəˈðɛŋk/
Relatiu o pertanyent al Canadà.

/kaˈnaɫ/

1. 1. Camí excavat, en forma de vall, per desviar l'aigua d'un riu.
   2. Pas estret que comunica l'aigua de dos mars o oceans.
   1. kanál
   2. průplav
2. (bowling) Cadascun dels dos solcs situats a banda i banda d'una pista de bowling per a recollir les boles que surten dels seus límits i conduir-les fins al final.
   kanál

/kaˈna.ʎa/, /kəˈna.ʎə/
Persona vil i reprovable.

/ka.naˈpe/, /kə.nəˈpɛ/

(ocells) Moixó de la família dels fringíl·lids de cant similar al de la cadernera i plomatge groc i originari de les Illes Canàries (Serinus canarius).

/kan.seˈʎe/, /kan.seˈʎeɾ/, /kən.səˈʎe/

/kan.seɫˈɫa/, /kan.seɫˈɫaɾ/, /kan.seˈɫa/, /kən.səɫˈɫa/, /kən.səˈɫa/
Deixar sense efecte un registre, document, acte jurídic, compromís.

/kanˈdɛ.ɫa/, /kanˈdɛ.ɫɛ/, /kanˈdɛ.ɾa/, /kənˈdə.ɫə/, /kənˈdɛ.ɫə/

/kan.diˈðat/, /kən.diˈðat/

/kaˈneʎ/

/ka.neˈlɔ.βɾe/, /kə.nəˈɫɔ.βɾə/

/kaŋˈɡuɾ/
Marsupial d'Austràlia i illes pròximes caracteritzat per tenir la part posterior més desenvolupada, que li permet de caminar a salts, i les femelles disposen d'una bossa a l'abdomen amb les glàndules mamàries.

/kaŋˈɡuɾ/
(castellanisme) Mainader o mainadera a hores convingudes.

/ka.noˈna.ða/, /kə.noˈna.ðə/, /kə.nuˈna.ðə/

/kaˈnɔɲ.d͡ʒe/, /kəˈnɔɲ.ʒə/

/kən.səˈɫa.ðə/
(aliments) Part grassa del porc, compresa entre la pell i la carn, normalment tallada en penques i conservada en salaó.

/kan.saˈmen/, /kan.saˈment/, /kən.səˈmen/, /kən.səˈment/

/kanˈsat/, /kənˈsat/

/kanˈtan/, /kanˈtant/, /kənˈtan/, /kənˈtant/

/kanˈta/, /kanˈtaɾ/
Produir música amb la veu.

/kan.timˈpɫɔ.ɾa/, /kan.timˈpɫɔ.ɾɔ/, /kən.timˈpɫɔ.ɾə/
Recipient, normalment aplanat i amb coberta tèrmica, que serveix per a portar-hi aigua fresca.

/kan.toˈna.ða/, /kən.toˈna.ðə/, /kən.tuˈna.ðə/
Encreuament de dos carrers.

/kan.toˈnes/, /kən.toˈnəs/, /kən.tuˈnɛs/
Relatiu o pertanyent a Canton o al seu dialecte propi.

/kan.toˈnes/, /kən.toˈnəs/, /kən.tuˈnɛs/

1. Persona que habita o és originària de Canton.
2. Dialecte del xinès parlat majoritàriament a la zona de Canton.

/kanˈta.ɾi.ða/, /kənˈta.ɾi.ðə/

/ˈkam.bi/, /ˈkaɱ.vi/, /ˈkaɱ.vi/
(no comptable) Diners retornats al comprador quan paga amb una unitat de valor superior al preu.

/kam.biˈa/, /kaɱ.viˈaɾ/, /kəɱ.viˈa/

1. Modificar, fer diferent, variar.
   měnit se
2. Prendre i donar una cosa per altre que se'n rep o dona.
   měnit

/ˈka.ɲa/, /ˈka.ɲə/
Planta poàcia de fulles molt llargues, estretes i punxegudes.

/kaˈɲe.ʎa/
Planta aromàtica emprada per aromatitzar aliments i perfums, es ven en forma de palets o canyetes.

Conjunt de notes harmonioses que es poden cantar.

1. píseň
2. písnička

/kaˈni/

/kaˈni.baɫ/, /kəˈni.βəɫ/
antropòfag

/kaˈno/
Part d'una arma de foc en forma de tub que defineix la direcció del projectil.

1. kanón
2. dělo

/ˈka.os/, /ˈka.us/

Persona que ocupa el primer lloc, que mana o que dirigeix quelcom; capitost.

/ˈka.pa/, /ˈka.pə/
Extensió uniforme de material que cobreix alguna cosa.

/ka.paˈtas/, /kə.pəˈtas/

/kaˈpas/, /kəˈpas/
Apte o hàbil per fer una cosa.

/ˌkab.buˈsa/, /ˌkab.buˈsaɾ/
Ficar sota l'aigua amb ímpetu o de cop.

/kaˈpe.ʎa/, /kəˈpe.ʎə/

/ka.peˈʎa/, /kə.pəˈʎa/
Sacerdot titular d'una capellania.

1. kněz
2. kaplan

/ˌkap.foˈɣe/, /ˌkap.foˈɣeɾ/, /ˌkap.fuˈɣe/

/ˌkabˈɡɾɔs/
Larva d'amfibi amb cua i sense potes.

/ka.piˈβa.ɾa/, /kə.piˈβa.ɾə/

/ka.piɫˈɫaɾ/, /ka.piɫˈɫaɾ/, /ka.piˈɫaɾ/, /kə.piɫˈɫar/, /kə.piɫˈɫaɾ/, /kə.piˈɫar/
(anatomia) vas capil·lar

/ka.piˈtaɫ/
Població on es reuneixen les principals administracions d'una entitat política.

/ka.pi.taˈɫiz.me/

/ka.pi.ta.neˈd͡ʒa/, /ka.pi.ta.neˈd͡ʒaɾ/, /ka.pi.ta.neˈʒa/, /kə.pi.tə.nəˈd͡ʒa/, /kə.pi.tə.nəˈʒa/

/ka.piˈteʎ/, /kə.piˈteʎ/

/ka.piˈta/

/kaˈpoʎ/
(morfologia vegetal) Fase del desenvolupament de les flors en la qual els pètals no s’han separat encara.

/ka.poˈɾaɫ/, /kə.poˈɾaɫ/, /kə.puˈɾaɫ/

/kaˈpɾit͡ʃ/, /kəˈpɾit͡ʃ/

/ˈkap.sa/

/kəp.siˈɣɾaɲ/, /ˌkap.siˈɣɾaɲ/, /ˌkap.siˈɣɾaɲ/
Ocell de la família dels lànids.

/kapˈtaj.ɾe/

/kapˈtiw/, /kəpˈtiw/

/kap.tuˈɾa/, /kap.tuˈɾaɾ/, /kəp.tuˈɾa/
Aconseguir apoderar-se vencent la resistència.

/kaˈpu.t͡ʃa/
Part d’una indumentària destinada a cobrir el cap.

/ka.puˈt͡ʃi.no/, /kə.puˈt͡ʃi.no/, /kə.puˈt͡ʃi.nu/

/ˌkabˈbes.pɾe/, /ˌkabˈves.pɾe/, /ˌkabˈves.pɾə/
Última part de la tarda quan el sol ja s'ha post i fosqueja.

/kaˈpi.toɫ/, /kəˈpi.toɫ/, /kəˈpi.tuɫ/

1. Cadascuna de les parts en què es divideix una narració.
   1. kapitola
   2. hlava
2. Sala d'un monestir on es reuneixen els monjos per prendre decisions.
   kapitola

/kaˈpo/, /kəˈpo/
Pollastre que ha estat castrat i després engreixat.

(botànica) Fruita del caquier

/ˈka/, /ˈkar/, /ˈkaɾ/

1. De preu elevat.
2. Estimat, volgut.

/ˈka/, /ˈkar/, /ˈkaɾ/

/ˈka.ɾa/
(anatomia) Rostre.

1. tvář
2. obličej

/kə.ɾəˈβa.sə/, /kərˈβa.sə/
Fruit gran i sovint ataronjat que cria la carabassera. Moltes varietats són comestibles.

/ka.ɾak.te.ɾiˈd͡za/, /ka.ɾak.te.ɾiˈza/, /ka.ɾak.te.ɾiˈzaɾ/, /kə.ɾək.tə.ɾiˈd͡za/

/ka.ɾak.teˈɾis.tik/, /kə.ɾək.təˈɾis.tik/

/ka.ɾak.teˈɾis.ti.ka/, /kə.ɾək.təˈɾis.ti.kə/
Forma femenina de característic.

/ka.ɾaˈɣɔɫ/, /kə.ɾəˈɣɔɫ/, /kərˈɡɔɫ/

1. Objecte en forma d'espiral: escala de caragol, un caragol de cabells, etc.
2. (anatomia) Una de les tres cavitats internes de l'orella, que té forma en espiral.

/ka.ɾaˈmɛɫ/, /kə.ɾəˈmɛɫ/, /kərˈmɛɫ/
Pasta de sucre cremat.

/ka.ɾaˈmeʎ/, /kə.ɾəˈmeʎ/

/ka.ɾa.van.seˈraʎ/, /ka.ɾa.βan.seˈraʎ/, /kə.ɾə.vən.səˈraʎ/, /kə.ɾə.βən.səˈraʎ/

1. karavansaraj
2. karavanseráj

/ka.ɾaˈvɛɫ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫa/, /ka.ɾaˈβɛ.ɫɛ/, /ka.ɾaˈβɛɫ.ɫa/, /kə.ɾəˈvɛɫ.ɫə/, /kə.ɾəˈβɛ.ɫə/, /kə.ɾəˈβɛɫ.ɫə/

/kərˈbɔ.ni/

/kaɾˈbuɾ/, /kərˈbur/

/kaɾˈbo/

1. Nom genèric donat a dos tipus de materials (carbó vegetal i carbó mineral) orgànics, sòlids i de color negre utilitzats com a combustible per la seva gran quantitat de carboni.
2. (botànica) Nom comú de les malalties de les plantes produïdes per fongs ustilaginals.

/kaɾˈkajʃ/, /kərˈkaʃ/

/kaɾ.siˈno.ma/, /kər.siˈno.mə/

/ˈkart/

/karˈða/, /kaɾˈða/, /kaɾˈðaɾ/, /kərˈda/
(vulgarisme) Fer l'acte sexual.

/kər.dəˈnaɫ/
En l'Església Catòlica, el càrrec superior a un bisbe.

/kaɾ.ðiˈnaɫ/, /kər.diˈnaɫ/

/ˈkar.di.u/, /ˈkar.ði.u/, /ˈkaɾ.ði.o/

/kar.ði.o.ɫoˈʒi.a/, /kaɾ.ði.o.ɫoˈd͡ʒi.a/, /kər.di.u.ɫuˈʒi.ə/, /kər.ði.u.ɫuˈʒi.ə/, /kəɾ.ði.o.ɫoˈʒi.ə/

/ˌkar.di.u.βəs.kuˈɫar/, /ˌkar.ði.o.βas.kuˈɫar/, /ˌkar.ði.u.vəs.kuˈɫar/, /ˌkaɾ.ði.o.vas.kuˈɫaɾ/, /ˌkaɾ.ði.o.vəs.kuˈɫaɾ/, /ˌkaɾ.ði.o.βas.kuˈɫaɾ/

/kaɾˈði.ak/, /kərˈdi.ək/

/ka.ɾe.ɫiˈa/, /kə.ɾə.ɫiˈa/
Individu finès oriental originari de Carèlia.

/kə.ɾiˈbəɲ/, /kə.ɾiˈbɛɲ/, /kə.ɾiˈβɛɲ/

/ka.ɾi.kaˈtu.ɾa/, /kə.ɾi.kəˈtu.ɾə/

/ka.ɾiˈʎo/, /kə.ɾiˈʎo/
Instrument idiòfon de percussió consistent en una sèrie de làmines metàl·liques que hom fa sonar amb baquetes de fusta.

/kə.ɾiˈtat/

/kə.ɾi.təˈtiw/

/kər.məˈzi/

/kərˈmi/

/kar.naˈβaɫ/, /kaɾ.naˈvaɫ/, /kaɾ.naˈβaɫ/, /kər.nəˈβaɫ/, /kəɾ.nəˈvaɫ/

/karˈni.βor/, /kaɾˈni.voɾ/, /kaɾˈni.βoɾ/, /kərˈni.vur/, /kərˈni.βur/, /kəɾˈni.voɾ/

/ˈkar.pə/, /ˈkaɾ.pa/
a aquesta paraula li falten les accepcions o significats. Podeu ajudar el Viccionari incorporant-los. (Cyprinus carpio)

/kərˈpɛ.tə/

1. Objecte per a organitzar i desar documents, consistent en un parell de cobertes.
2. (informàtica) Element d'una estructura d'arxius que els agrupa i que s'organitza normalment en forma jeràrquica.

/ka.re.ɣaˈðo/, /ka.re.ɣaˈðoɾ/, /kə.rə.ɣəˈðo/
Aparell que serveix per a carregar un acumulador.

/ka.reˈɣa/, /ka.reˈɣaɾ/, /kə.rəˈɣa/

1. Portar pes al damunt amb la intenció de transportar-lo.
2. (informàtica) Transferir dades d'un emmagatzematge auxiliar a la memòria de l'ordinador.

/kaˈre/, /kəˈre/
En un nucli de població, lloc per on hi circula la gent i els vehicles que és l'origen o el resultat de l'organització de l'espai edificat.

/kaˈre.ɾa/, /kəˈre.ɾə/
Trajectòria professional o pública.

/ka.reˈte.ɾa/
Via que uneix dues poblacions i que és apta per a la circulació de vehicles.

1. cesta
2. silnice

/ka.reˈto/, /kə.rəˈto/

/kaˈriɫ/, /kəˈriɫ/

/ˈka.ro/, /ˈka.ru/
Vehicle tirat per animals i que corre sobre rodes destinat a transportar objectes o persones.

/kaˈro.ɲa/, /kəˈro.ɲə/

/ka.ruˈa.d͡ʒe/, /kə.ruˈa.d͡ʒə/

/ˈkarst/

/ˈkaɾ.ta/

1. Document escrit per a comunicar amb una altra persona, generalment amb una estructura formal.
   dopis
2. Sinònim de mapa., especialment de navegació.
   karta

/karˈte/, /kaɾˈteɾ/, /kərˈte/

1. pošťák
2. listonoš

/kaɾˈte.ɾa/, /kərˈte.ɾə/
Bossa prima i rectangular de pell, plàstic o altres materials tous, utilitzada per guardar-hi diners (en forma de bitllets), targetes i documentació.

/kaɾ.te.ziˈa/, /kər.tə.ziˈa/

/kaɾˈtut͡ʃ/, /kərˈtut͡ʃ/

1. En les armes lleugeres, conjunt de beina i bala travades.
   náboj
2. Element canviable de les màquines d'escriure i de les impressores que conté la tinta.
   kazeta

/kaɾˈti.ɫak/, /kərˈti.ɫək/

/kaɾˈto/, /kərˈto/

/karˈt͡ʃɔ.fa/, /kaɾˈt͡ʃɔ.fɔ/, /kərˈʃɔ.fə/

/kaˈɾak.teɾ/, /kəˈɾak.tə/
Signe gràfic, usat sobretot en impressió o informàtica.

/kaˈɾɔ.ti.ðe/, /kəˈɾɔ.ti.ðə/

/ˈka.za/
Edifici destinat a l'habitatge de persones, llar.

1. dům
2. chata

/ka.zaˈmen/, /ka.zaˈment/, /kə.zəˈmen/, /kə.zəˈment/
Acte amb què s'estableix un matrimoni.

/kaˈza/, /kaˈzaɾ/

1. Contraure matrimoni.
   ženit
2. Unir o ajuntar una cosa amb una altra.
   vdát

/kaˈzat/, /kəˈzat/

1. vdaná
2. ženatý

/ˈkask/
Peça dura que cobreix el cap com a defensa en certes activitats: bombers, motoristes, policia, esportistes.

/kasˈka.ða/
Salt d’aigua d’un corrent de gran amplitud o cabdal o bé en un conjunt de salts.

/kas.kaˈveʎ/, /kas.kaˈβeʎ/, /kəs.kəˈveʎ/

/ˈkas.pa/, /ˈkas.pə/

/kaˈsa/, /kaˈsaɾ/

/kaˈsɔ.ɫa/, /kaˈsɔ.ɫɔ/, /kəˈsɔ.ɫə/

/kaˈso/, /kəˈso/
Pot amb mànec que es posa al foc per a escalfar líquids.

/ˈkast/

/ˈkas.ta/, /ˈkas.tə/

/ˌkas.taˈmen/, /ˌkas.taˈment/, /ˌkas.təˈmen/, /ˌkas.təˈment/

(botànica) Fruit del castanyer, de color marró fosc brillant, que es cull a la tardor i és comestible.

/kas.teˈðat/, /kəs.təˈðat/

/kasˈteʎ/
Fortificació defensiva.

1. hrad
2. zámek

Relatiu a la llengua originària de Castella.

/kas.tiˈɣa/, /kas.tiˈɣaɾ/, /kəs.tiˈɣa/
Imposar un càstig a algú o sancionar una falta amb un càstig.

/kasˈto/, /kəsˈto/
Gènere de mamífer rosegador semiaquàtic de la família dels castòrids que destaca per la seva habilitat per construir preses i caus.

/kasˈtɾa/, /kasˈtɾaɾ/, /kəsˈtɾa/
Extirpar els òrgans reproductors.

/ka.zuˈaɫ/

/ka.taˈkɫiz.me/, /kə.təˈkɫiz.mə/

/ka.taˈkum.ba/, /kə.təˈkum.bə/
Lloc subterrani i sovint secret on s'enterren morts i sovint també es practiquen actes religiosos, en especial les de l'antiga Roma, famoses pels seus complicats circuits.

Relatiu o pertanyent a Catalunya, als seus habitants o a la llengua catalana.

1. katalánština
2. katalánsky

/ka.taˈɫi.tik/, /kə.təˈɫi.tik/

/ka.taˈpuɫ.ta/, /kə.təˈpuɫ.tə/
Arma de l'antiguitat i l'edat mitjana que mitjançant la tensió acumulada en la torsió de fustes o bé amb l'empenta de contrapesos era capaç de llançar projectils pesants a certa distància.

/ka.ta.puɫˈta/, /ka.ta.puɫˈtaɾ/, /kə.tə.puɫˈta/

/ka.tasˈtɾɔ.fik/

/ka.teˈðɾaɫ/

/ka.te.ɣoˈɾi.a/, /kə.tə.ɣoˈɾi.ə/, /kə.tə.ɣuˈɾi.ə/

/ka.te.ɣo.ɾiˈd͡za/, /ka.te.ɣo.ɾiˈza/, /ka.te.ɣo.ɾiˈzaɾ/, /kə.tə.ɣo.ɾiˈd͡za/, /kə.tə.ɣu.ɾiˈd͡za/

/kaˈtet/, /kəˈtɛt/

/kaˈti.fa/

/ka.tiˈo/, /kə.tiˈo/

/kaˈtoɾ.ze/

/ka.toɾˈze/, /kə.toɾˈzə/, /kə.turˈzɛ/

/ka.t͡ʃaˈɫɔt/, /kə.t͡ʃəˈɫɔt/

/kaˈt͡ʃɛɫ/, /kəˈt͡ʃɛɫ/

/kaˈta.ɫi.zi/

/kaˈtas.tɾo.fe/, /kəˈtas.tɾo.fə/, /kəˈtas.tɾu.fə/
Desgràcia gran, especialment quan hi ha víctimes mortals.

/kaˈtɔ.ɫik/
Dit del qui pertany a la religió cristiana que accepta la universalitat de l'autoritat del Papa.

/ˈkaw/
Forat en terra on certes bèsties s’hi amaguen.

/ˈkaw.ɾe/

1. Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.
   1. padat
   2. padnout
2. Escaure's en cert temps o cert lloc.
   padat

/ˈkaw.za/
Motiu, explicació, el perquè.

/kawˈza/, /kawˈzaɾ/, /kəwˈza/

/kaw.teˌɫo.zaˈmen/, /kaw.teˌɫo.zaˈment/, /kəw.təˌɫo.zəˈmen/, /kəw.təˌɫo.zəˈment/

/kaw.te.ɾiˈd͡za/, /kaw.te.ɾiˈza/, /kaw.te.ɾiˈzaɾ/, /kəw.tə.ɾiˈd͡za/

/kaˈval/, /kaˈvaʎ/, /kaˈβaʎ/, /kəˈvaʎ/

1. (mamífers) Mamífer domèstic ungulat (Equus caballus), de la família dels èquids, utilitzat per l'home per a cavalcar o com a animal de tir.
   kůň
2. (escacs) Peça dels escacs amb la forma del cap i el coll de l'animal, la qual es pot moure només dues caselles cap endavant i una cap al costat o dues cap a un costat i una cap endavant.
   1. jezdec
   2. kůň

/ka.vaˈʎeɾ/, /ka.βaˈʎe/, /kə.vəˈʎe/, /kə.βəˈʎe/

1. Soldat medieval de categoria, honrat amb la cavalleria per un senyor feudal.
   1. rytíř
   2. vítěz
2. Home educat i de classe.
   kavalír

/ka.va.ʎeˈɾi.a/, /ka.βa.ʎeˈɾi.a/, /kə.və.ʎəˈɾi.ə/, /kə.βə.ʎəˈɾi.ə/
Tropa que va a cavall, modernament amb vehicles motoritzats i blindats, en contraposició a la infanteria que va a peu.

/ka.vaˈʎets/, /ka.βaˈʎets/, /kə.vəˈʎəts/, /kə.vəˈʎɛts/, /kə.βəˈʎɛts/
Atracció infantil de fira que consisteix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s'instal·len diversos artificis perquè els infants hi puguin pujar.

/kaˈvaɾ/, /kaˈβa/, /kəˈva/, /kəˈβa/

/ka.viˈaɾ/, /ka.βiˈar/, /ka.βiˈaɾ/, /kə.viˈaɾ/, /kə.βiˈar/

/ka.viˈtat/, /ka.βiˈtat/, /kə.viˈtat/, /kə.βiˈtat/
Espai buid a dins d'un sòlid.

/ˈka.sa/, /ˈka.sə/
Acció de caçar.

/ka.saˈðo/, /ka.saˈðoɾ/, /kə.səˈðo/

/kaˈsa/, /kaˈsaɾ/