/beˈlis/

1. Estat independent de l'Amèrica Central fronterer amb Mèxic i Guatemala.
2. Districte de l'estat independent homònim.

/beˈnet/, /bəˈnət/, /bəˈnɛt/
Prenom masculí, particularment per sant Benet (480-547), fundador de l’orde benedictí.

/bəˈnin/

/beɾˈɫin/, /bərˈɫin/

/beɾˈmu.ðes/, /bərˈmu.ðəs/

/beɾ.naˈbe/, /bər.nəˈβe/

/beˈsons/, /bəˈsons/

/beɫˈɫem/, /beˈɫem/, /bəɫˈɫɛm/

/ˈbek/, /ˈbək/, /ˈbɛk/
Òrgan de la boca dels ocells formada per beines còrnies.

/beˈka.ða/, /bəˈka.ðə/
Ocell de bec llarg i prim de la família dels escolopàcids (Scolopax rusticola).

/beˈðoʎ/

1. Arbre de la família de les betulàcies (Betula pendula) de fulles petites caduques, d’escorça clara i de fruits molt petits.
2. Fusta de Betula.

/beˈɣu.ða/
Líquid que hom beu.

1. pití
2. nápoj

/bej.na/, /bɛj.nə/
Funda on es guarda la fulla d'una arma blanca o, fins i tot, la de diversos instruments de tall.

/bejzˈbɔɫ/, /bəjzˈbɔɫ/

/ˈbeʃ/

/be.ʃaˈmɛɫ/, /bej.ʃaˈmɛɫ/, /bə.ʃəˈmɛɫ/

/ˈbɛɫ/
Crit del bestiar oví i caprí.

/beˈɫa/, /beˈɫaɾ/, /bəˈɫa/
Fel bels les ovelles o altre bestiar de llana i el cabrum.

/be.ɫaˈrus/, /bə.ɫəˈrus/
Relatiu a Belarús, abans Bielorússia, la seva cultura o la llengua.

/be.ɫaˈrus/, /bə.ɫəˈrus/

1. Natural de Belarús, abans Bielorússia.
   Bělorus
2. (invariable) Llengua eslava de la branca oriental, parlada a Bielorússia i a parts de Polònia.
   běloruština

/ˈbeɫ.ɣa/, /ˈbɛɫ.ɣə/
Persona que habita o és originària de Bèlgica.

/ˌbe.ʎaˈmen/, /ˌbe.ʎaˈment/, /ˌbe.ʎəˈmen/, /ˌbe.ʎəˈment/

/beˈʎe.za/, /bəˈʎə.zə/, /bəˈʎɛ.zə/

/beˈɫu.ɣa/, /bəˈɫu.ɣə/

/ˈbe.na/, /ˈbə.nə/, /ˈbɛ.nə/

/be.neˈfi.si/, /bə.nəˈfi.si/, /bə.nəˈfi.si/, /bɛ.nɛˈfi.si/

/be.ne.fi.siˈa/, /be.ne.fi.siˈaɾ/, /bə.nə.fi.siˈa/

/be.neˈi/, /be.neˈiɾ/

/ˌbe.nesˈta/, /ˌbe.nesˈtaɾ/, /ˌbe.nəsˈta/
Situació en què es troben satisfetes les necessitats de tots els dominis de la vida humana, incloent-hi els aspectes físics, emocionals i socials.

/beŋ.ɡaˈɫi/, /bəŋ.ɡəˈɫi/
Relatiu a Bengala, als seus habitant o la seva llengua.

1. bengálský
2. Bengálec

/beŋ.ɡaˈɫi/, /bəŋ.ɡəˈɫi/

1. Natural de la regió de Bengala, de l'estat indi de Bengala Occidental o de Bangla Desh.
   1. Bengálec
   2. bengálský
2. (masculí singular) Llengua indoeuropea originària de Bengala.
   bengálština

/beˈniŋ.ne/, /beˈniɡ.ne/

/ˌbem.biŋˈɡut/, /ˌbeɱ.viŋˈɡut/, /ˌbeɱ.viŋˈɡut/
Ben acollit

/benˈzi.na/, /bənˈzi.nə/

/beˌnɛ.vo.ɫaˈment/, /beˌnɛ.βo.ɫaˈmen/, /bəˌnɛ.vo.ɫəˈment/, /bəˌnɛ.vu.ɫəˈmen/, /bəˌnɛ.βu.ɫəˈmen/

/beɾˈbe.na/, /bərˈbɛ.nə/, /bəɾˈbe.nə/

/beɾˈbeɾ/, /bərˈber/
amazic

/beɾˈbeɾ/, /bərˈber/

1. amazic (gentilici)
2. (invariable) amazic (llengua)

/beˈɾiɫ.ɫi/, /bəˈɾi.ɫi/, /bəˈɾiɫ.ɫi/

/bərˈkɛ.ɫi/

/beɾˈɫi.na/, /bərˈɫi.nə/
(històric) Carruatge tancat i lleuger, de quatre rodes i generalment dos seients.

/beˈru.ɣa/, /bəˈru.ɣə/

/beˈza/, /beˈzaɾ/

1. líbat
2. políbit

/beˈza.vi/, /beˈza.βi/, /bəˈza.vi/, /bəˈza.βi/

/besˈkɔʎ/, /bəsˈkɔʎ/

/besˈkujt/, /bəsˈkujt/
Galeta o pa cuit per duplicat.

/beˈzoŋ.kɫe/, /bəˈzoŋ.kɫə/

/beˈso/
Cadascun dels dos o més germans nats en el mateix part.

/ˌbɛs/, /ˌbɛst/, /ˌbɛtˈsɛ.ɫər/

/bes.tiˈa/, /bes.tiˈaɾ/, /bəs.tiˈa/

1. dobytek
2. skot

/bes.tiˈa.ɾi/, /bəs.tiˈa.ɾi/
Especialment en l'edat mitjana, relat o conjunt de relats en el que es personifiquen animals per tal de fer palesos els error humans, típicament amb objectius moralitzadors.

/bes.tiˈo.ɫa/, /bəs.tiˈɔ.ɫə/
Animal petit, generalment en to afectiu.

/bezˈa.vi.a/, /bezˈa.βi.a/, /bəzˈa.vi.ə/, /bəzˈa.βi.ə/

/ˈbe.ta/, /ˈbɛ.tə/

/ˈbew.ɾe/, /ˈbəw.ɾə/, /ˈbɛw.ɾə/

/be.veˈðoɾ/, /be.βeˈðo/, /be.βeˈðoɾ/, /bə.vəˈðo/, /bə.βəˈðo/