/bəˈɾajn/
Arxipèlag i estat asiàtic del golf Pèrsic situat al nord de Qatar i a l'est de l'Aràbia Saudita.

/baˈɫan.sa/, /bəˈɫan.sə/

/ˌbaŋ.ɡɫəˈðɛʃ/
Estat asiàtic del golf de Bengala fronterer amb l'Índia i Birmània, amb nom oficial República Popular de Bangladesh.

/bal.sa'ro.na/, /baɾ.seˈɫo.na/, /bɐr.sɐˈɫo.nɐ/, /bəɾ.səˈɫo.nə/
Capital de Catalunya i de la província homònima.

/baɾ.toˈmew/, /bər.tuˈmew/, /bəɾ.toˈmew/

/ba.viˈe.ɾa/, /ba.βiˈe.ɾa/, /bə.viˈe.ɾə/, /bə.βiˈe.ɾə/

/a.bajˈʃaɾ/, /a.βajˈʃa/, /a.βaˈʃa/
Posar quelcom més baix d'on és.

/a.ban.doˈnaɾ/, /a.βan.doˈna/, /ə.bən.doˈna/, /ə.bən.duˈna/
Deixar de banda, desemparar, no fer cas d'una cosa o persona.

/ab.diˈka/, /ab.diˈkaɾ/, /əb.diˈka/

/a.bewˈɾaɾ/, /a.βewˈɾa/, /ə.βəwˈɾa/
Donar beure al bestiar.

/ab.d͡ʒuˈɾa/, /ab.d͡ʒuˈɾaɾ/, /əb.ʒuˈɾa/

/a.boˈkaɾ/, /a.βoˈka/, /ə.boˈka/, /ə.buˈka/
Fer passar un líquid d'un recipient a un altre.

/a.boˈɫiɾ/, /a.βoˈɫi/, /ə.boˈɫi/, /ə.buˈɫi/, /ə.βuˈɫi/

/a.bo.ɲeˈɣaɾ/, /a.βo.ɲeˈɣa/, /ə.bo.ɲəˈɣa/, /ə.bu.ɲəˈɣa/, /ə.βu.ɲəˈɣa/

/a.bɾaˈsaɾ/, /a.βɾaˈsa/, /ə.βɾəˈsa/

1. Estrènyer amb els braços.
2. Seguir una causa, opinió o partit.

1. obejmout
2. objímat

/ap.sorˈβi/, /ap.soɾˈbiɾ/, /ap.soɾˈβi/, /əp.soɾˈbi/, /əp.surˈbi/
Amarar, penetrar dins.

/aps.teˈniɾ.se/, /əps.tə.niɾˈsə/, /əps.təˈnir.sə/

/a.kaˈbaɾ/, /a.kaˈβa/

/a.kamˈpa/, /a.kamˈpaɾ/, /ə.kəmˈpa/

/a.ka.ɾi.siˈa/, /a.ka.ɾi.siˈaɾ/

1. Fer carícies, tractar amb afecte.
   laskat
2. Passar els dits suaument per una superfície.
   hladit

/ak.se.ɫeˈɾa/, /ak.se.ɫeˈɾaɾ/, /ək.sə.ɫəˈɾa/

1. Fer amb promptitud, més ràpid.
2. Donar més velocitat

/ak.sepˈta/, /ak.sepˈtaɾ/, /ək.səpˈta/
Admetre el que algú ofereix, dóna o encarrega.

1. přijímat
2. přijmout

/a.seˈɾa/, /a.seˈɾaɾ/, /ə.səˈɾa/
Posar acer a la punta i al tall dels instruments de ferro que serveixen per a tallar.

/a.kɫaˈɾi/, /a.kɫaˈɾiɾ/, /ə.kɫəˈɾi/
Posar en clar, declarar, explicar alguna cosa.

/a.koˈʎi/, /a.koˈʎiɾ/, /ə.koˈʎi/, /ə.kuˈji/
Admetre a algú en la seva casa o companyia.

/a.ko.mi.aˈða/, /a.ko.mi.aˈðaɾ/, /ə.ko.mi.əˈða/, /ə.ku.mi.əˈða/
Despatxar de la feina, donar comiat.

/a.kon.seˈɣi/, /a.kon.seˈɣiɾ/, /ə.kon.səˈɣi/, /ə.kun.səˈɣi/
Arribar a assolir un objectiu.

/a.kon.seˈʎa/, /a.kon.seˈʎaɾ/, /ə.kon.səˈʎa/, /ə.kun.səˈja/, /ə.kun.səˈʎa/

1. radit
2. poradit

/a.korˈða/, /a.koɾˈða/, /a.koɾˈðaɾ/, /ə.koɾˈða/, /ə.kurˈda/, /ə.kurˈða/
(pronominal) Posar-se d'acord.

/ak.tiˈvaɾ/, /ak.tiˈβa/, /ək.tiˈva/, /ək.tiˈβa/
Fer que una cosa o persona passiva, tranquil·la o quieta prengui excitació, nervi.

/ak.tu.a.ɫiˈd͡za/, /ak.tu.a.ɫiˈza/, /ak.tu.a.ɫiˈzaɾ/, /ək.tu.ə.ɫiˈd͡za/

/ak.tuˈa/, /ak.tuˈaɾ/, /ək.tuˈa/

/a.ku.muˈɫa/, /a.ku.muˈɫaɾ/, /ə.ku.muˈɫa/
Ajuntar i amuntonar.

/a.kuˈza/, /a.kuˈzaɾ/
Encausar, posar una demanda.

/a.ðapˈta/, /a.ðapˈtaɾ/

/a.ðuˈi/, /a.ðuˈiɾ/, /ad.duˈi/, /əd.duˈi/

/adˈme.tɾe/, /ədˈmɛ.tɾə/
Rebre, donar entrada o audiència.

/ad.mi.nisˈtɾa/, /ad.mi.nisˈtɾaɾ/, /əd.mi.nisˈtɾa/

/ad.miˈɾa/, /ad.miˈɾaɾ/, /əd.miˈɾa/
Mirar, contemplar amb admiració.

/a.ðok.tɾiˈna/, /a.ðok.tɾiˈnaɾ/, /ə.ðok.tɾiˈna/, /ə.ðuk.tɾiˈna/
Instruir algú en alguna cosa.

/a.ðoˈnaɾ.se/, /ə.ðoˈnaɾ.sə/, /ə.ðu.nərˈsə/, /ə.ðuˈnar.sə/

/a.ðopˈta/, /a.ðopˈtaɾ/, /ə.ðopˈta/, /ə.ðupˈta/

1. Afillar un estrany.
2. Admetre, aprovar, seguir una opinió.

/at.kiˈɾi/, /at.kiˈɾiɾ/, /ək.kiˈɾi/, /ət.kiˈɾi/
Posseir una cosa perquè s'ha comprat o guanyat.

/ad.berˈti/, /ad.beɾˈti/, /ad.veɾˈtiɾ/, /əb.vəɾˈti/, /əd.bərˈti/
Prevenir, avisar, aconsellar.

/a.fajˈta/, /a.fajˈtaɾ/
Raspar per llevar el pèl, especialment de la barba.

/a.febˈbɫi/, /a.feˈbɫiɾ/, /a.feˈβɫi/, /ə.fəbˈbɫi/, /ə.fəˈβɫi/

/a.fekˈta/, /a.fekˈtaɾ/, /ə.fəkˈta/

1. Parlar o obrar amb afectació.
2. Fingir ignorància, zel d'alguna cosa.
3. Fer impressió una cosa en altra, causant alteració.

/a.feˈd͡ʒi/, /a.feˈd͡ʒiɾ/, /a.feˈʒi/, /ə.fəˈʒi/
Augmentar, posar-ne més.

/a.fiˈɫa/, /a.fiˈɫaɾ/, /ə.fiˈɫa/

/a.fiˈna/, /a.fiˈnaɾ/, /ə.fiˈna/
Trempar els instruments dels músics.

/a.ɣaˈfa/, /a.ɣaˈfaɾ/
Prendre amb la mà alguna cosa.

/a.d͡ʒe.noˈʎaɾ.se/, /a.ʒe.noˈʎar.se/, /ə.ʒə.noˈʎaɾ.sə/, /ə.ʒə.nu.jərˈsə/, /ə.ʒə.nuˈʎar.sə/

1. kleknout
2. klečet

/a.d͡ʒiˈta/, /a.d͡ʒiˈtaɾ/, /a.ʒiˈta/, /ə.ʒiˈta/

/a.ɣɾaˈða/, /a.ɣɾaˈðaɾ/
Complaure, acontentar, donar gust.

/a.ɣɾaˈi/, /a.ɣɾaˈiɾ/

1. děkovat
2. poděkovat

/a.ɣɾewˈd͡ʒa/, /a.ɣɾewˈd͡ʒaɾ/, /ə.ɣɾəwˈʒa/
Fer tornar més greu una situació.

/a.ɣwajˈta/, /a.ɣwajˈtaɾ/, /ə.ɣwəjˈta/

/a.ʃeˈka/, /aj.ʃeˈka/, /aj.ʃeˈkaɾ/, /ə.ʃeˈka/, /ə.ʃəˈka/
Separar una cosa del lloc on reposava, elevant-la.

/a.d͡ʒoɾˈna/, /a.d͡ʒoɾˈnaɾ/, /a.ʒorˈna/, /ə.ʒoɾˈna/, /ə.ʒurˈna/
Posposar, traslladar per més endavant una tasca o esdeveniment

/a.d͡ʒuˈða/, /a.d͡ʒuˈðaɾ/, /a.ʒuˈða/

1. pomoct
2. pomáhat

/a.d͡ʒunˈta/, /a.d͡ʒunˈtaɾ/, /a.ʒunˈta/, /ə.ʒunˈta/

1. Unir unes coses amb altres.
2. En alguns oficis mecànics, ajustar, unir, fer venir bé les peces que entren en una obra.

/a.d͡ʒusˈta/, /a.d͡ʒusˈtaɾ/, /a.ʒusˈta/, /ə.ʒusˈta/

1. Igualar una cosa amb altra, arreglar-la, acomodar-la, fer-la venir bé.
2. Arreglar alguna cosa a allò que és just.

/a.ɫarˈma/, /a.ɫaɾˈma/, /a.ɫaɾˈmaɾ/, /ə.ɫərˈma/

/a.ɫi.eˈna/, /a.ɫi.eˈnaɾ/, /ə.ɫi.əˈna/

1. Passar o entregar a altre el domini d'alguna cosa.
2. Treure a algú de si, privar-lo de l'ús de la raó o dels sentits.

/a.ʎarˈɣa/, /a.ʎaɾˈɣa/, /a.ʎaɾˈɣaɾ/, /ə.ʎərˈɡa/
Fer més llarga una cosa.

/a.ʎeˈta/, /a.ʎeˈtaɾ/, /ə.ʎəˈta/

/a.ʎewˈd͡ʒa/, /a.ʎewˈd͡ʒaɾ/

/a.ʎi.beˈɾaɾ/, /a.ʎi.βeˈɾa/, /ə.ʎi.βəˈɾa/

1. Donar llibertat.
2. Eliminar d'alguna cosa, traves, molèsties, riscos, etc.

/a.ʎisˈta/, /a.ʎisˈtaɾ/, /ə.ʎisˈta/

/aɫ.teˈɾa/, /aɫ.teˈɾaɾ/, /əɫ.təˈɾa/
Modificar, canviar.

/aɫ.terˈna/, /aɫ.teɾˈna/, /aɫ.teɾˈnaɾ/, /əɫ.tərˈna/

/a.ɫeˈɣa/, /aɫ.ɫeˈɣa/, /aɫ.ɫeˈɣaɾ/, /ə.ɫəˈɣa/, /əɫ.ɫəˈɣa/

1. Confirmar alguna cosa citant algun fet, autoritat o testimoni.
2. (dret) Portar l'advocat lleis, autoritat i raons en defensa del dret del seu client.

/a.ɫuˈði/, /aɫ.ɫuˈði/, /aɫ.ɫuˈðiɾ/, /ə.ɫuˈði/, /əɫ.ɫuˈði/

/a.maˈɣa/, /a.maˈɣaɾ/, /ə.məˈɣa/
Ocultar, deixar quelcom en un lloc perquè un altre no ho trobi.

1. schovat
2. skrývat

/aˈma/, /aˈmaɾ/

/a.me.naˈsa/, /a.me.naˈsaɾ/

1. hrozit
2. vyhrožovat

/am.nis.tiˈa/, /am.nis.tiˈaɾ/, /əm.nis.tiˈa/

/a.mo.nesˈta/, /a.mo.nesˈtaɾ/, /ə.mo.nəsˈta/, /ə.mu.nəsˈta/
Prevenir, advertir a algú que corregeixi una conducta.

/am.puˈta/, /am.puˈtaɾ/, /əm.puˈta/

/a.na.ɫiˈd͡za/, /a.na.ɫiˈza/, /a.na.ɫiˈzaɾ/, /ə.nə.ɫiˈd͡za/

/aŋ.koˈɾa/, /aŋ.koˈɾaɾ/, /əŋ.koˈɾa/, /əŋ.kuˈɾa/

/a.nes.te.ziˈa/, /a.nes.te.ziˈaɾ/

/a.no.ðiˈd͡za/, /a.no.ðiˈza/, /a.no.ðiˈzaɾ/, /ə.no.ðiˈd͡za/, /ə.nu.ðiˈd͡za/

/a.no.meˈna/, /a.no.meˈnaɾ/, /ə.no.məˈna/, /ə.nu.məˈna/
Posar nom.

1. jmenovat
2. pojmenovat

/a.no.ni.miˈd͡za/, /a.no.ni.miˈza/, /a.no.ni.miˈzaɾ/, /ə.no.ni.miˈd͡za/, /ə.nu.ni.miˈd͡za/

/a.nun.siˈa/, /a.nun.siˈaɾ/
Donar la primera notícia o avís d'alguna cosa.

/a.paˈɣa/, /a.paˈɣaɾ/, /ə.pəˈɣa/
Extingir, deixar de cremar, de fer llum.

/a.parˈka/, /a.paɾˈka/, /a.paɾˈkaɾ/, /ə.pərˈka/

/a.pe.ðaˈsa/, /a.pe.ðaˈsaɾ/, /ə.pə.ðəˈsa/

/a.pe.ðɾeˈɣa/, /a.pe.ðɾeˈɣaɾ/
Llançar pedres contra algú o alguna cosa.

/a.peɫˈɫa/, /a.peɫˈɫaɾ/, /a.peˈɫa/, /ə.pəɫˈɫa/, /ə.pəˈɫa/
Recórrer a alguna cosa per buscar remei.

/a.pɫawˈði/, /a.pɫawˈðiɾ/, /ə.pɫəwˈði/

/a.posˈta/, /a.posˈtaɾ/, /ə.posˈta/, /ə.pusˈta/
Fer una juguesca, dir que es pagarà alguna cosa o que es farà quelcom si passa determinat esdeveniment.

1. vsadit
2. sázet

/a.pos.taˈta/, /a.pos.taˈtaɾ/, /ə.pos.təˈta/, /ə.pus.təˈta/

/a.pɾeˈen.dɾe/, /ə.pɾəˈən.dɾə/, /ə.pɾəˈɛn.dɾə/
Arribar a imaginar, copsar.

/aˈpen.dɾe/, /əˈpən.dɾə/, /əˈpɛn.dɾə/

/a.pɾo.funˈdi/, /a.pɾo.funˈdiɾ/, /ə.pɾo.funˈdi/, /ə.pɾu.funˈdi/

/a.pɾoˈvaɾ/, /a.pɾoˈβa/, /ə.pɾoˈva/, /ə.pɾuˈva/, /ə.pɾuˈβa/
Mostrar aprovació, considerar acceptable o bo.

1. schvalovat
2. schválit

/arˈma/, /aɾˈma/, /aɾˈmaɾ/, /ərˈma/
Proveir d'armes ofensives o defensives.

/a.resˈta/, /a.resˈtaɾ/, /ə.rəsˈta/

/a.riˈbaɾ/, /a.riˈβa/
Anar a la destinació, acabar el moviment.

1. dojít
2. docházet

/a.ro.ðoˈni/, /a.ro.ðoˈniɾ/, /ə.ro.ðoˈni/, /ə.ru.ðuˈni/

1. Fer rodona una cosa.
2. (matemàtiques) Aproximar un nombre a un altre proper més simple.

/a.ru.iˈna/, /a.ru.iˈnaɾ/, /ə.ru.iˈna/

1. Esfondrar una construcció deixant-la en ruïna.
2. (figuradament) Espatllar o fer perdre tota la fortuna o riquesa.

/ar.ti.kuˈɫa/, /aɾ.ti.kuˈɫa/, /aɾ.ti.kuˈɫaɾ/, /ər.ti.kuˈɫa/, /ər.ti.kuˈɫar/

1. Crear algun lligam entre dos elements d'un conjunt, en especial quan no és un lligam rígid.
2. (pronominal) Crear-se algun lligam entre dos elements d'un conjunt. En especial quan no es un lligam rígid.
3. Els animals i en especial les persones, fer sons amb la boca, les cordes vocals i altres parts relacionades.

/ar.t͡ʃiˈβa/, /aɾ.t͡ʃiˈvaɾ/, /aɾ.t͡ʃiˈβa/, /əɾ.ʃiˈva/

/a.senˈdi/, /a.senˈdiɾ/, /ə.sənˈdi/, /əs.sənˈdi/
Anar cap amunt.

/as.piˈɾa/, /as.piˈɾaɾ/, /əs.piˈɾa/

1. (intransitiu) Tenir l’esperança o la possibilitat d’aconseguir alguna cosa.
2. (transitiu) Fer entrar aire als pulmons.

/a.sa.boˈɾiɾ/, /a.sa.βoˈɾi/, /ə.sə.boˈɾi/, /ə.sə.buˈɾi/
Apreciar bé el sabor.

/a.saˈd͡ʒa/, /a.saˈd͡ʒaɾ/, /a.saˈʒa/, /ə.səˈd͡ʒa/, /ə.səˈʒa/

/a.sa.siˈna/, /a.sa.siˈnaɾ/

/a.seˈka/, /a.seˈkaɾ/, /ə.səˈka/
Llevar la humitat interior; deixar sec, sense aigua.

/a.seˈd͡ʒa/, /a.seˈd͡ʒaɾ/
Encerclar una plaça forta per combatre-la.

/a.so.siˈa/, /a.so.siˈaɾ/, /ə.so.siˈa/, /ə.su.siˈa/

/a.suˈmi/, /a.suˈmiɾ/, /ə.suˈmi/

/a.taˈka/, /a.taˈkaɾ/, /ə.təˈka/
Donar el primer cop en una lluita, dirigir-se violentament a algú.

/a.teˈra/, /a.teˈraɾ/, /ə.təˈra/

/a.tiˈa/, /a.tiˈaɾ/
Remenar els tions d'un foc perquè entri aire i cremi millor.

/a.tɾaˈka/, /a.tɾaˈkaɾ/, /ə.tɾəˈka/

1. (nàutica) Apropar una nau a un lloc, un moll, una ribera, una altra nau, i amarrar-la.
   přistát
2. Forçar una persona o diverses persones a donar el que porten o el que tenen en aquell moment.
   loupit

/a.tɾaˈpa/, /a.tɾaˈpaɾ/, /ə.tɾəˈpa/

/aˈtɾew.ɾe/, /əˈtɾɛw.ɾə/

/a.tɾo.fiˈa/, /a.tɾo.fiˈaɾ/, /ə.tɾo.fiˈa/, /ə.tɾu.fiˈa/

/a.tɾo.peˈʎa/, /a.tɾo.peˈʎaɾ/, /ə.tɾo.pəˈʎa/, /ə.tɾu.pəˈʎa/

/a.tuˈɾa/, /a.tuˈɾaɾ/
Detenir, fer parar.

/awɡ.menˈta/, /awɡ.menˈtaɾ/

/a.vaˈɫaɾ/, /a.βaˈɫa/, /ə.vəˈɫa/, /ə.βəˈɫa/

/a.va.ɫuˈaɾ/, /a.βa.ɫuˈa/, /ə.və.ɫuˈa/
Determinar aproximadament el valor d'alguna cosa.

/a.voˈriɾ/, /a.βoˈri/, /ə.voˈri/, /ə.vuˈri/, /ə.βuˈri/
Causar o sentir tedi, avorriment.

/a.voɾˈtaɾ/, /a.βorˈta/, /a.βoɾˈta/, /ə.voɾˈta/, /ə.vurˈta/, /ə.βurˈta/

/baˈbaw/, /bəˈβaw/

/baˈboɾt/, /bəˈβort/

/ba.kaˈʎa/, /bə.kəˈʎa/

/baˈsil/, /bəˈsil/

/ba.siɫˈɫaɾ/, /ba.siˈɫaɾ/, /bə.siɫˈɫar/, /bə.siɫˈɫaɾ/, /bə.siˈɫar/

/bakˈtɛ.ɾi/

/bak.te.ɾiˈa/, /bək.tə.ɾiˈa/

/baˈðaʎ/, /bəˈðaj/, /bəˈðaʎ/
Inspiració involuntària provocada per la son o per l'avorriment, resultat de badallar.

1. zívání
2. zívnutí

/ba.ðaˈʎa/, /ba.ðaˈʎaɾ/, /bə.ðəˈja/, /bə.ðəˈʎa/

1. zívat
2. zívnout

/baˈði.a/

1. záliv
2. zátoka

/ba.ɣaˈtɛ.ɫa/, /ba.ɣaˈtɛ.ɫɛ/, /ba.ɣaˈtɛɫ.ɫa/, /bə.ɣəˈtɛ.ɫə/, /bə.ɣəˈtɛɫ.ɫə/

/ˈbaj/

/ˈba.ja/, /ˈba.jə/

/ba.јuˈne.ta/, /bə.јuˈnɛ.tə/

1. bajonet
2. bodák

/ˈbajʃ/
De mida inferior a l'ordinària.

1. nízký
2. nízko

/ˈbajʃ/
A poca altura.

/bajˈʃa.ða/, /baˈʃa.ða/, /bəˈʃa.ðə/

1. Moment durant el qual alguna cosa fa un moviment de dalt a baix.
   sestup
2. (informàtica) Transferència de dades o fitxers remots a un ordinador local.
   stahování

/bajˈʃa/, /bajˈʃaɾ/, /baˈʃa/
(informàtica) Transferir dades o fitxers des d'un servidor remot a un ordinador local.

/bajʃˈkiɾ/, /bəʃˈkir/
Relatiu al poble dels baixkirs, la seva cultura o la llengua.

/bajʃˈkiɾ/, /bəʃˈkir/

1. Natural d'un poble de la república russa de Baixkíria.
   Baškir
2. (només en singular) Llengua turquesa de la república russa de Baixkíria.
   1. baškirština
   2. baškirský

/ˈba.ɫa/
Projectil que es fa servir en armes de foc.

/baˈɫa.ðɾe/, /bəˈɫa.ðɾə/

/ba.laˈlaj.ka/, /bə.ɫəˈɫaj.kə/

/baˈɫan.sa/, /bəˈɫan.sə/
Estri emprat per calcular la massa o el pes d'un objecte per comparació amb uns pesos.

/baɫ.bu.seˈd͡ʒaɾ/, /baɫ.βu.seˈd͡ʒa/, /baɫ.βu.seˈʒa/, /bəɫ.bu.səˈd͡ʒa/, /bəɫ.bu.səˈʒa/, /bəɫ.βu.səˈʒa/

/baɫˈka.nik/, /bəɫˈka.nik/
Relatiu o pertanyent als Balcans.

/baɫˈka.nik/, /bəɫˈka.nik/
Persona que habita o és originària dels Balcans.

/baɫˈko/

1. balkón
2. balkon

/baɫˈdu.fa/, /bəɫˈdu.fə/

/baˈɫe.na/, /bəˈɫə.nə/, /bəˈɫɛ.nə/
(mamífer) Mamífer cetaci del subordre dels misticets.

/ba.ɫeˈne/, /ba.ɫeˈneɾ/, /bə.ɫəˈne/

1. Pescador de balenes.
2. Vaixell medieval català de forma allargada i baix de costats, sense coberta, de mida entre una nau i una caravel·la.

/ˈbaʎ/

/baˈʎa/, /baˈʎaɾ/

/baˈʎes.ta/, /bəˈʎes.tə/
Arma destinada a llançar dards i fletxes, que, a diferència de l'arc, tensa la corda mitjançant algun mecanisme i així queda tensada sense que l'usuari tingui que aguantar-la, la qual cosa facilita la punteria. Té un suport perpendicular a l'arc (arbrer) on descansa la fletxa quan està carregada.

/baˈʎet/, /bəˈʎət/, /bəˈʎɛt/
Dansa clàssica amb una representació escènica.

/baˈɫis.tik/, /bəˈɫis.tik/

/baˈɫis.ti.ka/, /bəˈɫis.ti.kə/

/bamˈba.ɾa/, /bəmˈba.ɾə/
(masculí singular) Llengua del grup mandé parlada a Mali i als estats veïns com a llengua franca.

/bamˈbu/

/baˈnaɫ/, /bəˈnaɫ/

/ba.na.ɫiˈd͡za/, /ba.na.ɫiˈza/, /ba.na.ɫiˈzaɾ/

/baˈna.na/

/ˈbaŋ/, /ˈbaŋk/, /ˈbaŋk/

1. Seient estret i llarg per a més de dues persones.
   1. lavička
   2. lavice
2. Entitat on es poden dipositar diners i fer operacions financeres.
   banka

/ˈban.da/, /ˈban.də/
(tennis, bàdminton) Cinta de color blanc que recobreix la vora superior d'una xarxa per a marcar-ne el límit amb claredat.

/banˈde.ɾa/

1. Senyera, símbol estampat sobre una peça de roba per designar un país o territori.
   1. vlajka
   2. prapor
2. Causa.
   vlajka

/ban.deˈɾɔ.ɫa/, /ban.deˈɾɔ.ɫɔ/, /bən.dəˈɾɔ.ɫə/

1. Bandera petita amb emblemes.
2. Pal per a assenyalar punts d’un terreny.
3. Cartell o tela suspès amb una inscripció.

/ban.doˈɫe/, /bən.doˈɫe/, /bən.duˈɫe/
Bandit que en companyia d’altres assalta vianants en camins i despoblats.

/ban.do.neˈo/, /bən.do.nəˈo/, /bən.du.nəˈo/

/banˈdu.ɾa/, /bənˈdu.ɾə/

/ˈbaɲ.d͡ʒo/, /ˈbaɲ.ʒo/, /ˈbaɲ.ʒu/

1. bendžo
2. banjo

/ˈba.ɲa/

1. Apèndix ossi d'alguns animals.
2. Apèndix nasal o frontal no ossi d’alguns animals.

/baˈɲa/, /baˈɲaɾ/, /bəˈɲa/

/baˈɲe.ɾa/, /bəˈɲe.ɾə/

/baˈɲut/, /bəˈɲut/
Que té banyes.

/baˈnus/, /bəˈnus/

/bapˈtiz.me/, /bəpˈtiz.mə/
Sagrament amb el qual s’esdevé membre de l’Església.

/ba.keˈɫi.ta/, /bə.kəˈɫi.tə/

/ˈbar/
Establiment on se serveixen begudes i menjar, normalment al taulell, i on es pot escoltar música.

/baˈɾa.ʎa/, /bəˈɾa.jə/, /bəˈɾa.ʎə/

1. Acte de barallar-se.
   hádka
2. Joc complet per a jugar a un joc de cartes determinat.
   balíček

/ba.ɾaˈʎa/, /ba.ɾaˈʎaɾ/, /bə.ɾəˈja/, /bə.ɾəˈʎa/
(pronominal) Manifestar agressivament el desacord amb una altra persona.

/baˈɾa.na/, /bəˈɾa.nə/, /ˈbɾa.nə/

/baˈɾat/, /bəˈɾat/
De poc preu.

1. levný
2. laciný

/ˈbarp/
Peixos de la família dels ciprínids que habiten les aigües fredes de la part alta dels rius (Barbus barbus).

/ˈbaɾ.ba/
Pèl que els homes de vegades es deixen créixer per la cara i en especial el què hi ha a la barbeta.

1. brada
2. vous

/baɾ.baˈka.na/, /bər.bəˈka.nə/
Fortificació que antigament es col·locava davant de les muralles. Era més baixa que la principal i servia per defensar el fossat.

/ˌbar.bəˈmɛk/, /ˌbaɾ.baˈmɛk/

/baɾ.baˈɾiz.me/, /bər.bəˈɾiz.mə/
Forma lingüística, generalment lèxica, incorrecta en llurs regles d'escriptura, pronúncia o sintaxi (no normativa), no reconeguda com a pròpia (generalment d'origen estranger, com per exemple els castellanismes).

/barˈβe/, /baɾˈbeɾ/, /baɾˈβe/, /bərˈbe/

/baɾˈbe.ta/, /bərˈbɛ.tə/, /bəɾˈbə.tə/
Peça de corda, cordill o filàstica que manté lligats els dos extrems d'altres dues cordes de manera que una corda sigui la continuació de l'altra.

/ˈbar.kə/, /ˈbaɾ.ka/
Embarcació de mida reduïda, especialment quan està descoberta i està pensada per trajectes curts i poc complicats.

/ba.ɾiˈo/, /bə.ɾiˈo/

/baɾˈnus/, /bərˈnus/

/ba.ɾoˈne.sa/, /bə.ɾoˈnə.sə/, /bə.ɾuˈnɛ.sə/

/ˈba.ra/, /ˈba.rə/
Peça recta i llarga de secció uniforme.

/baˈre.ʎa/, /bəˈre.ʎə/
Barra petita que es posa a les gàbies dels ocells per a servir-los de joc.

/baˈre.ɾa/, /bəˈre.ɾə/

/baˈret/, /bəˈrət/, /bəˈrɛt/
Peça de vestir que cobreix el cap, un casquet amb ala al voltant.

Subdivisió d'una ciutat.

/ba.riˈka.ða/, /bə.riˈka.ðə/

/ba.ruˈfet/, /bə.ruˈfət/, /bə.ruˈfɛt/
En televisió, cinema i còmics, personatge fantàstic de color blau, amb cua rodona i majoritàriament vestit de blanc fins a la cintura amb una mena de malles i pel cap amb una mena de barretina caiguda cap endavant.

/baˈɾɔ.me.tɾe/

/baˈɾo/
Persona que posseeix el títol nobiliari de baró.

/baˈza/, /baˈzaɾ/, /bəˈzar/
Mercat públic del Pròxim Orient.

Relatiu o pertanyent als bascos, al País Basc o a la seva llengua.

/ˈba.ze/

1. 1. Centre, el punt imprescindible per a entendre o desenvolupar una disciplina a partir de la qual es pot començar a fer alguna cosa.
   2. (química) Que té propietats bàsiques en contraposició a àcid.
   3. (beisbol) Cadascun dels quatre punts situats en els angles d'un camp interior.
   4. (bàdminton) Nucli de suro o material sintètic d'un volant, de forma arrodonida i de 25 a 28 mm de diàmetre.
   základ
2. Recinte militar.
   základna

/ˌbas.kebˈbɔɫ/, /ˌbas.kedˈbɔɫ/

/baˈsaɫ/, /bəˈsaɫ/
Capa de líquid vessat al terra.

/basˈta/, /basˈtaɾ/, /bəsˈta/

/basˈtaɾt/, /bəsˈtart/
Fill nascut fora del matrimoni.

/basˈti.ða/, /bəsˈti.ðə/

/basˈto/
Vara de fusta generalment amb empunyadura per a repenjar-s’hi caminant.

/baˈzi.ɫi.ka/, /bəˈzi.ɫi.kə/

/baˈtaʎ/, /bəˈtaj/, /bəˈtaʎ/
Peça de ferro o altre metall en forma de gran "gota d'aigua" penjada a l’interior d’una campana per a fer-la sonar en colpir-la.

/baˈta.ʎa/, /bəˈta.ʎə/
Enfrontament entre adversaris que es diputen obertament un mateix objectiu.

1. bitva
2. boj

/ba.taˈʎa/, /ba.taˈʎaɾ/, /bə.təˈja/, /bə.təˈʎa/

1. Lluitar en les batalles.
2. Esforçar-se per aconseguir un objectiu.

/ba.taˈʎo/, /bə.təˈʎo/

/ba.teˈðo/, /ba.teˈðoɾ/, /bə.təˈðo/

1. Estri de cuina amb mànec i filferros en forma el·líptica que s’usa per a batre ous i altres aliments.
   metla
2. (beisbol) Atacant situat al box del batedor, que s'encarrega de colpejar amb el bat la pilota del llançador per enviar-la lluny dels defensors, dintre els límits del terreny legal.
   pálkař

/ba.teˈðo.ɾa/, /bə.təˈðo.ɾə/
(cuina) Aparell per a batre, triturar i mesclar aliments.

/ba.teˈɾi.a/, /bə.təˈɾi.ə/

1. Conjunt d’aparells connectats per sumar el seu efecte.
2. (beisbol) Conjunt de jugadors atacants format pels millors batedors d'una alineació.

/ˈba.tɾe/, /ˈba.tɾə/
Moure amb ímpetu i força alguna cosa, com un ocell les seves ales.

/ba.t͡ʃiˈʎe/, /ba.t͡ʃiˈʎeɾ/, /bə.t͡ʃiˈʎe/
Persona que ha obtingut el grau concedit en acabar l'educació secundària.

/ba.t͡ʃi.ʎeˈɾat/, /bə.t͡ʃi.ʎəˈɾat/
Títol que acredita que una persona ha superat els estudis de batxillerat.

/ba.vaˈɾes/, /ba.βaˈɾes/, /bə.vəˈɾəs/, /bə.vəˈɾɛs/, /bə.βəˈɾɛs/
Relatiu a Baviera, la seva cultura o la llengua.

/ba.vaˈɾes/, /ba.βaˈɾes/, /bə.vəˈɾəs/, /bə.vəˈɾɛs/, /bə.βəˈɾɛs/
(masculí singular) Grup de dialectes de l'alt alemany parlats a Àustria i part de Baviera.

1. bavorština
2. bavorský

/ba.veˈd͡ʒaɾ/, /ba.βeˈd͡ʒa/, /ba.βeˈʒa/, /bə.vəˈd͡ʒa/, /bə.vəˈʒa/, /bə.βəˈʒa/
Treure bava, fer baves.

/beˈɫa/, /beˈɫaɾ/, /bəˈɫa/
Fel bels les ovelles o altre bestiar de llana i el cabrum.

/be.ne.fi.siˈa/, /be.ne.fi.siˈaɾ/, /bə.nə.fi.siˈa/

/be.neˈi/, /be.neˈiɾ/

/beˈza/, /beˈzaɾ/

1. líbat
2. políbit

/ˈbew.ɾe/, /ˈbəw.ɾə/, /ˈbɛw.ɾə/

/bɫaŋ.keˈd͡ʒa/, /bɫaŋ.keˈd͡ʒaɾ/, /bɫaŋ.keˈʒa/, /bɫəŋ.kəˈd͡ʒa/, /bɫəŋ.kəˈʒa/

1. (intransitiu) Mostrar blancor, tirar a blanc.
2. (transitiu, economia) Fer que uns ingressos econòmics il·legals semblin d'origen legal.

/bɫas.feˈma/, /bɫas.feˈmaɾ/, /bɫəs.fəˈma/

/bɫo.keˈd͡ʒa/, /bɫo.keˈd͡ʒaɾ/, /bɫo.keˈʒa/, /bɫo.kəˈd͡ʒa/, /bɫu.kəˈʒa/
Posar setge isolant una zona de l'exterior.

/bomˈba/, /bomˈbaɾ/, /bumˈba/
Fer anar la bomba per a treure aigua.

/bom.bar.ðeˈʒa/, /bom.baɾ.ðeˈd͡ʒa/, /bom.baɾ.ðeˈd͡ʒaɾ/, /bom.bəɾ.ðəˈd͡ʒa/, /bum.bər.ðəˈʒa/
Llançar bombes.

/borˈða/, /boɾˈða/, /boɾˈðaɾ/, /burˈda/, /burˈða/

/bok.seˈd͡ʒa/, /bok.seˈd͡ʒaɾ/, /bok.seˈʒa/, /bok.səˈd͡ʒa/, /buk.səˈʒa/

/bɾaˈma/, /bɾaˈmaɾ/, /bɾəˈma/
Cridar, certs animals com l'ase i el lleó.

/bɾilˈla/, /bɾiˈʎa/, /bɾiˈʎa/, /bɾiˈʎaɾ/

/bɾinˈda/, /bɾinˈdaɾ/
Beure a la salut d'algú.

/bɾoˈða/, /bɾoˈðaɾ/, /bɾuˈða/

/bɾo.meˈd͡ʒa/, /bɾo.meˈd͡ʒaɾ/, /bɾo.meˈʒa/, /bɾo.məˈd͡ʒa/, /bɾu.məˈʒa/

/bɾuˈɲi/, /bɾuˈɲiɾ/

/buˈfa/, /buˈfaɾ/

1. (intransitiu) Expulsar aire per la boca fent força amb els llavis mig closos.
2. (transitiu) Dirigir l’aire expulsat amb força de la boca sobre alguna cosa.

1. vát
2. foukat

/bujˈða/, /bujˈðaɾ/, /bwiˈða/

/buˈʎi/, /buˈʎiɾ/

1. uvařit
2. vařit

/ˈka.bɾe/, /ˈka.βɾə/

/kaˈɣa/, /kaˈɣaɾ/, /kəˈɣa/

/ka.ɫa.faˈta/, /ka.ɫa.faˈtaɾ/, /kə.ɫə.fəˈta/

/kaɫˈka/, /kaɫˈkaɾ/, /kəɫˈka/

/kaɫ.kuˈɫa/, /kaɫ.kuˈɫaɾ/, /kəɫ.kuˈɫa/

/ka.ɫiˈbɾaɾ/, /ka.ɫiˈβɾa/, /kə.ɫiˈβɾa/
Mesurar el calibre d’un objecte cilíndric.

/kaˈʎa/, /kaˈʎaɾ/, /kəˈʎa/
No dir cap paraula, deixar de pronunciar-les.

/kaɫˈma/, /kaɫˈmaɾ/

/ka.ɫum.niˈa/, /ka.ɫum.niˈaɾ/, /kə.ɫum.niˈa/

/ka.miˈna/, /ka.miˈnaɾ/

/kamˈpa/, /kamˈpaɾ/, /kəmˈpa/
Anar passant la vida, subsistir.

/ka.muˈfɫa/, /ka.muˈfɫaɾ/, /kə.muˈfɫa/

/kan.seɫˈɫa/, /kan.seɫˈɫaɾ/, /kan.seˈɫa/, /kən.səɫˈɫa/, /kən.səˈɫa/
Deixar sense efecte un registre, document, acte jurídic, compromís.

/kanˈta/, /kanˈtaɾ/
Produir música amb la veu.

/kam.biˈa/, /kaɱ.viˈaɾ/, /kəɱ.viˈa/

1. Modificar, fer diferent, variar.
   měnit se
2. Prendre i donar una cosa per altre que se'n rep o dona.
   měnit

/ˌkab.buˈsa/, /ˌkab.buˈsaɾ/
Ficar sota l'aigua amb ímpetu o de cop.

/ka.pi.ta.neˈd͡ʒa/, /ka.pi.ta.neˈd͡ʒaɾ/, /ka.pi.ta.neˈʒa/, /kə.pi.tə.nəˈd͡ʒa/, /kə.pi.tə.nəˈʒa/

/kap.tuˈɾa/, /kap.tuˈɾaɾ/, /kəp.tuˈɾa/
Aconseguir apoderar-se vencent la resistència.

/ka.ɾak.te.ɾiˈd͡za/, /ka.ɾak.te.ɾiˈza/, /ka.ɾak.te.ɾiˈzaɾ/, /kə.ɾək.tə.ɾiˈd͡za/

/karˈða/, /kaɾˈða/, /kaɾˈðaɾ/, /kərˈda/
(vulgarisme) Fer l'acte sexual.

/ka.reˈɣa/, /ka.reˈɣaɾ/, /kə.rəˈɣa/

1. Portar pes al damunt amb la intenció de transportar-lo.
2. (informàtica) Transferir dades d'un emmagatzematge auxiliar a la memòria de l'ordinador.

/kaˈza/, /kaˈzaɾ/

1. Contraure matrimoni.
   ženit
2. Unir o ajuntar una cosa amb una altra.
   vdát

/kaˈsa/, /kaˈsaɾ/

/kas.tiˈɣa/, /kas.tiˈɣaɾ/, /kəs.tiˈɣa/
Imposar un càstig a algú o sancionar una falta amb un càstig.

/kasˈtɾa/, /kasˈtɾaɾ/, /kəsˈtɾa/
Extirpar els òrgans reproductors.

/ka.ta.puɫˈta/, /ka.ta.puɫˈtaɾ/, /kə.tə.puɫˈta/

/ka.te.ɣo.ɾiˈd͡za/, /ka.te.ɣo.ɾiˈza/, /ka.te.ɣo.ɾiˈzaɾ/, /kə.tə.ɣo.ɾiˈd͡za/, /kə.tə.ɣu.ɾiˈd͡za/

/ˈkaw.ɾe/

1. Precipitar-se cap a baix per pèrdua de l'equilibri o acció de la gravetat.
   1. padat
   2. padnout
2. Escaure's en cert temps o cert lloc.
   padat

/kawˈza/, /kawˈzaɾ/, /kəwˈza/

/kaw.te.ɾiˈd͡za/, /kaw.te.ɾiˈza/, /kaw.te.ɾiˈzaɾ/, /kəw.tə.ɾiˈd͡za/

/kaˈvaɾ/, /kaˈβa/, /kəˈva/, /kəˈβa/

/kaˈsa/, /kaˈsaɾ/

/seˈɣa/, /seˈɣaɾ/, /səˈɣa/

/se.ɫeˈbɾaɾ/, /se.ɫeˈβɾa/
Fer activitats festives.

/sen.suˈɾa/, /sen.suˈɾaɾ/, /sən.suˈɾa/

1. Reprendre, criticar algú per les seves opinions o comportament.
   odsoudit
2. Recriminar, condemnar alguna cosa.
   cenzurovat

/sen.tu.pɫiˈka/, /sen.tu.pɫiˈkaɾ/, /sən.tu.pɫiˈka/

/serˈka/, /seɾˈka/, /seɾˈkaɾ/
Explorar l’entorn per tal de trobar, de descobrir, quelcom o algú.

/sir.kum.siˈða/, /siɾ.kum.siˈða/, /siɾ.kum.siˈðaɾ/

/sir.kum.na.βeˈɣa/, /siɾ.kum.na.veˈɣaɾ/, /siɾ.kum.na.βeˈɣa/, /siɾ.kum.nə.vəˈɣa/

/si.zeˈʎa/, /si.zeˈʎaɾ/, /si.zəˈʎa/

/siˈta/, /siˈtaɾ/

1. Referir o anotar en un escrit els autors, lleis o llocs que s'al·leguen en suport del que es diu o escriu.
2. Fer saber a alguna persona el manament del jutge perquè comparegui en judici.

/kɫa.si.fiˈka/, /kɫa.si.fiˈkaɾ/, /kɫə.si.fiˈka/
Distribuir en classes, assignar una categoria, un grup.

/kɫaˈvaɾ/, /kɫaˈβa/, /kɫəˈva/, /kɫəˈβa/
Fixar mitjançant claus.

/kɫiˈka/, /kɫiˈkaɾ/

/kɫoˈna/, /kɫoˈnaɾ/, /kɫuˈna/

/koˈbɾa/, /koˈbɾaɾ/, /koˈβɾa/, /kuˈbɾa/, /kuˈβɾa/

/koˈbɾiɾ/, /koˈβɾi/, /kuˈβɾi/
Tapar un cos o objecte posant alguna cosa per damunt.

/ko.ði.fiˈka/, /ko.ði.fiˈkaɾ/, /ku.ði.fiˈka/

1. Transformar un text seguint un codi acordat.
2. Aplegar lleis i costums jurídiques en un llibre.

/koˈɫa/, /koˈɫaɾ/, /kuˈɫa/

/ko.ɫo.niˈd͡za/, /ko.ɫo.niˈza/, /ko.ɫo.niˈzaɾ/, /ku.ɫu.niˈd͡za/

/ko.ɫa.βoˈɾa/, /koɫ.ɫa.boˈɾaɾ/, /koɫ.ɫa.βoˈɾa/, /koɫ.ɫə.boˈɾa/, /ku.ɫə.βuˈɾa/, /kuɫ.ɫə.buˈɾa/, /kuɫ.ɫə.βuˈɾa/
Participar en alguna tasca de grup.

/ko.ɫek.si.oˈna/, /koɫ.ɫek.si.oˈna/, /koɫ.ɫek.si.oˈnaɾ/, /koɫ.ɫək.si.oˈna/, /ku.ɫək.si.uˈna/, /kuɫ.ɫək.si.uˈna/

/komˈba.tɾe/, /komˈba.tɾə/, /kumˈba.tɾə/
lluitar

/kom.biˈna/, /kom.biˈnaɾ/, /kum.biˈna/

/ko.menˈta/, /ko.menˈtaɾ/, /ko.mənˈta/, /ku.mənˈta/

/ko.menˈsa/, /ko.menˈsaɾ/, /ko.mənˈsa/, /ku.mənˈsa/
Fer la primera part d’alguna cosa.

1. začínat
2. začít

/koˈme.tɾe/, /koˈmə.tɾə/, /kuˈmɛ.tɾə/

/kom.paˈɾa/, /kom.paˈɾaɾ/, /kom.pəˈɾa/, /kum.pəˈɾa/

1. porovnávat
2. porovnat

/kom.parˈti/, /kom.paɾˈtiɾ/, /kum.pərˈti/

/kom.penˈsa/, /kom.penˈsaɾ/, /kom.pənˈsa/, /kum.pənˈsa/

/kom.peˈti/, /kom.peˈtiɾ/, /kom.pəˈti/, /kum.pəˈti/
Participar juntament amb altres per aconseguir un mateix objectiu.

/komˈpɔn.dɾe/, /komˈpɔn.dɾə/, /kumˈpɔn.dɾə/

1. Reunir o combinar per formar un tot.
2. Fer una obra per parts i combinar-les o ordenar-les de forma adequada.

/komˈpɾa/, /komˈpɾaɾ/, /kumˈpɾa/

1. kupovat
2. koupit

/komˈpen.dɾe/, /komˈpən.dɾə/, /kumˈpɛn.dɾə/
Entendre les raons d'un altre.

/kom.pɾiˈmi/, /kom.pɾiˈmiɾ/, /kum.pɾiˈmi/

/kom.pɾoˈme.tɾe/, /kom.pɾoˈmə.tɾə/, /kum.pɾuˈmɛ.tɾə/
Posar en compromís, en una situació crítica.

/komˈta/, /komˈtaɾ/, /kumˈta/
Determinar el nombre total d'objectes d'un conjunt assignant a cadascun un nombre correlatiu.

/kom.puˈta/, /kom.puˈtaɾ/, /kum.puˈta/

/ko.mu.niˈka/, /ko.mu.niˈkaɾ/, /ku.mu.niˈka/

1. (transitiu) Transmetre, donar a conèixer.
2. (intransitiu) Un telèfon, un interlocutor, tenir la línia ocupada.

/konˈse.bɾe/, /konˈsə.bɾə/, /kunˈsɛ.bɾə/, /kunˈsɛ.βɾə/

/kon.senˈtɾa/, /kon.senˈtɾaɾ/, /kon.sənˈtɾa/, /kun.sənˈtɾa/

/koŋˈkɫɔw.ɾe/, /koŋˈkɫɔw.ɾə/, /kuŋˈkɫɔw.ɾə/

/kon.demˈna/, /kon.demˈnaɾ/, /kon.dəmˈna/, /kun.dəmˈna/

/kon.duˈi/, /kon.duˈiɾ/, /kun.duˈi/

1. Tenir el comandament d'un vehicle.
2. Mostrar a altres persones el camí que han de seguir.
3. Enllaçar amb un camí o portar a un lloc final.
4. Portar a un resultat final.
5. (esports de pilota) Avançar, un jugador, pel camp de joc controlant la pilota, la bola o el disc.
6. Permetre el pas.
7. Tenir una bona conducta, segons els criteris socials.

/koɱ.feˈɾi/, /koɱ.feˈɾiɾ/, /koɱ.fəˈɾi/, /kuɱ.fəˈɾi/
Tractar i examinar junt amb un altre o uns altres algun punt o negoci.

/koɱ.feˈsa/, /koɱ.feˈsaɾ/, /koɱ.fəˈsa/, /kuɱ.fəˈsa/

/koɱ.fiˈa/, /koɱ.fiˈaɾ/, /kuɱ.fiˈa/

1. Posar alguna cosa sota la custòdia d'algú.
2. Posar l'esperança en algú, de qui s'espera ajudi a resoldre una situació difícil.
3. Compartir un secret amb algú, de qui s'espera que no el desvetlli.

/koɱ.fiˈna/, /koɱ.fiˈnaɾ/, /kuɱ.fiˈna/

/koɱ.firˈma/, /koɱ.fiɾˈma/, /koɱ.fiɾˈmaɾ/, /kuɱ.firˈma/

1. Comprovar la veracitat d'una cosa que ja se suposava era certa.
2. Administrar la confirmació a algú.

/koɲ.d͡ʒeˈɫa/, /koɲ.d͡ʒeˈɫaɾ/, /koɲ.ʒəˈɫa/, /kuɲ.ʒəˈɫa/
Posar a menys de zero graus.

1. zmrznout
2. zmrazit

/koɲ.d͡ʒuˈɣa/, /koɲ.d͡ʒuˈɣaɾ/, /koɲ.ʒuˈɣa/, /kuɲ.ʒuˈɣa/

/kon.nekˈta/, /kon.nekˈtaɾ/, /kon.nəkˈta/, /kun.nəkˈta/

1. Establir un fort lligam.
2. Posar en contacte amb una font d’energia, amb una xarxa.

/koŋ.keˈɾi/, /koŋ.keˈɾiɾ/, /koŋ.kəˈɾi/, /kuŋ.kəˈɾi/

/kon.saˈɣɾa/, /kon.saˈɣɾaɾ/, /kon.səˈɣɾa/, /kun.səˈɣɾa/

1. Fer sagrada alguna persona o cosa.
2. Pronunciar amb intenció el sacerdot les paraules de la consagració sobre la matèria deguda (generalment sobre l'hòstia i el vi).
3. Oferir, dedicar a Déu alguna cosa o persona.
4. Erigir un monument per a perpetuar la memòria d'alguna persona o esdeveniment.

/kon.senˈti/, /kon.senˈtiɾ/, /kon.sənˈti/, /kun.sənˈti/

/kon.serˈβa/, /kon.seɾˈvaɾ/, /kon.seɾˈβa/, /kon.səɾˈva/, /kun.sərˈba/, /kun.sərˈva/
Guardar, retenir, no deixar perdre.

/kon.si.ðeˈɾa/, /kon.si.ðeˈɾaɾ/, /kon.si.ðəˈɾa/, /kun.si.ðəˈɾa/
Meditar tenint en compte diferents aspectes d'un assumpte abans de prendre una decisió.

/kon.sisˈti/, /kon.sisˈtiɾ/, /kun.sisˈti/

/kon.so.ɫiˈða/, /kon.so.ɫiˈðaɾ/, /kun.su.ɫiˈða/

/kons.tɾuˈi/, /kons.tɾuˈiɾ/, /kuns.tɾuˈi/
(arquitectura, obres públiques) Edificar, fabricar de nova planta.

/kon.takˈta/, /kon.takˈtaɾ/, /kon.təkˈta/, /kun.təkˈta/

/kon.ta.d͡ʒiˈa/, /kon.ta.d͡ʒiˈaɾ/, /kon.ta.ʒiˈa/, /kon.tə.ʒiˈa/, /kun.tə.ʒiˈa/

/kon.ta.miˈna/, /kon.ta.miˈnaɾ/, /kon.tə.miˈna/, /kun.tə.miˈna/

1. kontaminovat
2. znečistit

/konˈta/, /konˈtaɾ/, /kunˈta/

/kon.teˈni/, /kon.teˈniɾ/, /kon.təˈni/, /kun.təˈni/
Tenir dintre o en la influència d'alguna cosa.

/kon.tesˈta/, /kon.tesˈtaɾ/, /kon.təsˈta/, /kun.təsˈta/

/kon.ti.nuˈa/, /kon.ti.nuˈaɾ/, /kun.ti.nuˈa/
(transitiu) Prosseguir allò començat.

/kon.tɾakˈta/, /kon.tɾakˈtaɾ/, /kon.tɾəkˈta/, /kun.tɾəkˈta/

/kon.tɾi.buˈi/, /kon.tɾi.buˈiɾ/, /kon.tɾi.βuˈi/, /kun.tɾi.buˈi/, /kun.tɾi.βuˈi/

/kon.tɾoˈɫa/, /kon.tɾoˈɫaɾ/, /kun.tɾuˈɫa/
Examinar minuciosament per dur a terme una comprovació.

/koɱ.veɾˈd͡ʒiɾ/, /koɱ.βerˈʒi/, /koɱ.βeɾˈd͡ʒiɾ/, /kun.vəɾˈʒi/, /kun.βərˈʒi/

/kom.berˈti/, /kom.beɾˈti/, /koɱ.veɾˈtiɾ/, /koɱ.vəɾˈti/, /kum.bərˈti/, /kuɱ.vərˈti/

1. Transformar una cosa en una altra.
2. Portar a la verdadera religió o a la pràctica dels bons costums al qui va errat.

/kom.biˈða/, /koɱ.viˈða/, /koɱ.viˈðaɾ/, /kum.biˈða/, /kuɱ.viˈða/

/komˈben.se/, /koɱˈven.seɾ/, /koɱˈvɛn.sə/, /kuɱˈvɛn.sə/

1. přesvědčit
2. přesvědčovat

/koˈne.ʃe/, /koˈnej.ʃe/, /koˈnej.ʃeɾ/, /koˈnə.ʃə/, /kuˈne.ʃar/, /kuˈnɛ.ʃə/
Entendre, tenir idea d'alguna cosa.

/ko.piˈa/, /ko.piˈaɾ/, /ku.piˈa/
Reproduir un text o document original.

/ko.puˈɫa/, /ko.puˈɫaɾ/, /ku.puˈɫa/

/ko.reˈd͡ʒi/, /ko.reˈd͡ʒiɾ/, /ko.reˈʒi/, /ko.rəˈʒi/, /ku.rəˈʒi/

/ko.resˈpɔn.dɾe/, /ko.rəsˈpɔn.dɾə/, /ku.rəsˈpɔn.dɾə/

1. Tenir una cosa proporció o conformitat amb una altra.
2. Ésser responsabilitat, pertocar.

/koˈrom.pɾe/, /koˈrom.pɾə/, /kuˈrom.pɾə/
Subornar el jutge o qualsevol persona amb regals o d'altra manera.

/koˈzi/, /koˈziɾ/, /kuˈzi/

/kosˈta/, /kosˈtaɾ/, /kusˈta/

/kɾeˈa/, /kɾeˈaɾ/
Fer una cosa de no res.

/kɾeˈma/, /kɾeˈmaɾ/, /kɾəˈma/

1. (intransitiu) Entrar en combustió per l’acció del foc.
   1. pálit
   2. hořet
2. 1. (intransitiu) Estar massa calent per al seu contacte.
   2. (transitiu) Sotmetre a l’acció del foc.
   3. (transitiu) Provocar una cremada o cremor.
   1. hořet
   2. pálit

/kɾeˈwa/, /kɾeˈwaɾ/, /kɾəˈwa/
Travessar un lloc d’un costat a l’altre.

/ˈkɾew.ɾe/, /ˈkɾəw.ɾə/, /ˈkɾɛw.ɾə/

1. Tenir confiança.
2. Tenir per certa una cosa no demostrada per la ciència, tenir fe.
3. Pensar, tenir una opinió.

/kɾiˈa/, /kɾiˈaɾ/

/kɾiˈða/, /kɾiˈðaɾ/

1. (intransitiu) Parlar en un to de veu excessivament alt.
   křičet
2. (transitiu) Convidar o anomenar algú per tal de fer alguna cosa a prop de l'emissor.
   1. volat
   2. zavolat

/kɾis.taɫ.ɫiˈd͡za/, /kɾis.taɫ.ɫiˈzaɾ/, /kɾis.təɫ.ɫiˈd͡za/

/kɾu.si.fiˈka/, /kɾu.si.fiˈkaɾ/

/ˈkɾe.ʃe/, /ˈkɾe.ʃə/, /ˈkɾej.ʃe/, /ˈkɾej.ʃeɾ/

/kujˈna/, /kujˈnaɾ/, /kwiˈna/

/kuɫ.miˈna/, /kuɫ.miˈnaɾ/

/kuɫˈpa/, /kuɫˈpaɾ/

/kuɫ.tiˈva/, /kuɫ.tiˈvaɾ/, /kuɫ.tiˈβa/

/kuˈɾa/, /kuˈɾaɾ/
Aplicar cures mèdiques.

/ˈko.re/, /ˈko.reɾ/
Caminar amb velocitat.

1. běhat
2. běžet

/daˈʎa/, /daˈʎaɾ/, /dəˈʎa/

/daˈɲa/, /daˈɲaɾ/, /dəˈɲa/

/dawˈɾa/, /dawˈɾaɾ/, /dəwˈɾa/

/deˈba.tɾe/, /dəˈβa.tɾə/
Disputar amb raons sobre alguna cosa.

/de.buˈtaɾ/, /de.βuˈta/, /də.βuˈta/

/de.ka.piˈta/, /de.ka.piˈtaɾ/, /də.kə.piˈta/

/deˈkaw.ɾe/, /dəˈkaw.ɾə/

/deˈse.bɾe/

1. (antic) enganyar, trair
2. No complir amb les expectatives d'altri.

/de.siˈði/, /de.siˈðiɾ/
Portar a una conclusió una disputa, una controvèrsia o una qüestió dubtosa.

/de.kɫaˈɾa/, /de.kɫaˈɾaɾ/, /də.kɫəˈɾa/

/de.ðiˈka/, /de.ðiˈkaɾ/, /də.ðiˈka/

1. Destinar al culte religiós o profà.
   zasvětit
2. Dirigir una obra a algú com a homenatge.
   věnovat
3. Emprar o destinar a un cert ús.
   1. předurčit
   2. věnovat

/de.fenˈsa/, /de.fenˈsaɾ/, /də.fənˈsa/
Fer quelcom per evitar un atac o minimitzar-ne l'impacte.

/de.fiˈni/, /de.fiˈniɾ/, /də.fiˈni/

/de.ɣɾaˈða/, /de.ɣɾaˈðaɾ/, /də.ɣɾəˈða/

/dejˈʃa/, /dejˈʃaɾ/, /deˈʃa/, /dəˈʃa/
Parar d'agafar, posar alguna cosa en algun lloc.

1. nechávat
2. nechat

/de.d͡ʒuˈna/, /de.d͡ʒuˈnaɾ/, /de.ʒuˈna/, /də.ʒuˈna/

/de.ɫeˈɣa/, /de.ɫeˈɣaɾ/, /də.ɫəˈɣa/

/da.maˈna/, /de.maˈna/, /de.maˈnaɾ/, /də.məˈna/
Instar a algú perquè doni o faci quelcom.

1. prosit
2. žádat

/de.mo.niˈd͡za/, /de.mo.niˈzaɾ/, /də.mo.niˈd͡za/, /də.mu.niˈd͡za/

/de.mosˈtɾa/, /de.mosˈtɾaɾ/, /də.mosˈtɾa/, /də.musˈtɾa/
Donar proves, posar de manifest.

/de.no.miˈna/, /de.no.miˈnaɾ/, /də.no.miˈna/, /də.nu.miˈna/

/de.nun.siˈa/, /de.nun.siˈaɾ/, /də.nun.siˈa/

/deˈpen.dɾe/, /dəˈpən.dɾə/, /dəˈpɛn.dɾə/

1. záležet
2. záviset

/de.piˈɫa/, /de.piˈɫaɾ/, /də.piˈɫa/
Treure tot el pèl del cos humà amb una crema, cera o estris tallants.

/de.porˈta/, /de.poɾˈta/, /de.poɾˈtaɾ/, /də.poɾˈta/, /də.purˈta/

/de.pɾiˈmi/, /de.pɾiˈmiɾ/, /də.pɾiˈmi/
Enfonsar una superfície.

/de.ɾiˈvaɾ/, /de.ɾiˈβa/, /də.ɾiˈva/, /də.ɾiˈβa/
Tenir l’origen, provenir, o atribuir l’origen, fer provenir.

/de.zak.tiˈvaɾ/, /de.zak.tiˈβa/, /də.zək.tiˈva/, /də.zək.tiˈβa/

1. Deixar inactiu o sense efecte un projecte.
2. Alterar alguna cosa perquè no funcioni.

/de.za.niˈma/, /de.za.niˈmaɾ/, /də.zə.niˈma/

/deˈza/, /deˈzaɾ/, /dəˈza/
(informàtica) guardar, enregistrar

/de.zarˈma/, /de.zaɾˈma/, /de.zaɾˈmaɾ/, /də.zərˈma/

/des.kaɫˈsa/, /des.kaɫˈsaɾ/, /dəs.kəɫˈsa/

/des.kanˈsa/, /des.kanˈsaɾ/, /dəs.kənˈsa/
Reposar, recuperar energies, relaxar-se.

/des.ka.riˈɫa/, /des.ka.riˈɫaɾ/, /dəs.kə.riˈɫa/

/de.senˈdi/, /de.senˈdiɾ/, /də.sənˈdi/, /dəs.sənˈdi/

/de.sen.tɾa.ɫiˈd͡za/, /de.sen.tɾa.ɫiˈza/, /de.sen.tɾa.ɫiˈzaɾ/, /də.sən.tɾə.ɫiˈd͡za/, /dəs.sən.tɾə.ɫiˈd͡za/

/desˈkɫɔw.ɾe/, /dəsˈkɫɔw.ɾə/
Obrir quelcom que estava clos.

/des.koˈbɾiɾ/, /des.koˈβɾi/, /des.kuˈβɾi/
Veure o trobar per primer cop.

1. objevit
2. objevovat

/des.kom.pɾiˈmi/, /des.kom.pɾiˈmiɾ/, /dəs.kom.pɾiˈmi/, /dəs.kum.pɾiˈmi/
Obrir un arxiu informàtic que estava comprimit, per poder-lo fer servir.

/des.koɲ.d͡ʒeˈɫa/, /des.koɲ.d͡ʒeˈɫaɾ/, /dəs.koɲ.ʒəˈɫa/, /dəs.kuɲ.ʒəˈɫa/

/desˈkɾiw.ɾe/
Fer una descripció, explicar amb paraules com és quelcom.

/de.zem.barˈka/, /de.zem.baɾˈka/, /de.zem.baɾˈkaɾ/, /də.zəm.bərˈka/

/de.zem.mas.kaˈɾa/, /de.zem.mas.kaˈɾaɾ/

1. Treure la màscara.
2. Llevar l'aparença enganyosa mostrant com és un realment.

/de.zeŋ.kaˈɾi/, /de.zeŋ.kaˈɾiɾ/, /də.zəŋ.kəˈɾi/

/de.zem.bo.ɫuˈpa/, /de.zeɱ.vo.ɫuˈpaɾ/, /də.zəm.bu.ɫuˈpa/, /də.zəɱ.vo.ɫuˈpa/, /də.zəɱ.vu.ɫuˈpa/

1. vyvíjet se
2. vyvíjet

/de.zerˈta/, /de.zeɾˈta/, /de.zeɾˈtaɾ/, /də.zərˈta/
Deixar desert, abandonar.

/desˈfe/, /desˈfeɾ/, /dəsˈfe/
Eliminar la feina feta.

/de.zu.ma.niˈd͡za/, /de.zu.ma.niˈza/, /de.zu.ma.niˈzaɾ/, /də.zu.mə.niˈd͡za/

/de.zisˈti/, /de.zisˈtiɾ/, /də.zisˈti/

/de.ziˈd͡ʒa/, /de.ziˈd͡ʒaɾ/, /də.ziˈd͡ʒa/

/dez.maˈja/, /dez.maˈjaɾ/, /dəz.məˈja/

/dez.munˈta/, /dez.munˈtaɾ/, /dəz.munˈta/
Desfer alguna cosa que està construïda a peces.

/des.perˈta/, /des.peɾˈta/, /des.peɾˈtaɾ/, /dəs.pərˈta/

1. Fer treure del son.
   budit
2. (pronominal) Sortir del son, deixar de dormir.
   budit se

/des.pobˈbɫa/, /des.poˈbɫaɾ/, /des.poˈβɫa/, /dəs.pobˈbɫa/, /dəs.pubˈbɫa/, /dəs.puˈβɫa/

/des.tɾoˈsa/, /des.tɾoˈsaɾ/, /dəs.tɾoˈsa/, /dəs.tɾuˈsa/

/des.tɾuˈi/, /des.tɾuˈiɾ/

/des.t͡ʃiˈfɾa/, /des.ʃiˈfɾa/, /des.ʃiˈfɾaɾ/, /də.ʃiˈfɾa/, /dəʃ.ʃiˈfɾa/

/de.tekˈta/, /de.tekˈtaɾ/, /də.təkˈta/

/de.ter.miˈna/, /de.teɾ.miˈna/, /de.teɾ.miˈnaɾ/

/de.tesˈta/, /de.tesˈtaɾ/, /də.təsˈta/

/ˈdew.ɾe/, /ˈdəw.ɾə/, /ˈdɛw.ɾə/
Tenir una obligació pendent amb algú altre.

/de.va.ɫuˈaɾ/, /de.βa.ɫuˈa/, /də.və.ɫuˈa/

/de.voˈɾaɾ/, /de.βoˈɾa/, /də.voˈɾa/, /də.vuˈɾa/, /də.βuˈɾa/

/di.aŋ.nos.tiˈka/, /di.aɡ.nos.tiˈka/, /di.aɡ.nos.tiˈkaɾ/, /di.əŋ.nos.tiˈka/, /di.əŋ.nus.tiˈka/

/di.bujˈʃaɾ/, /di.βujˈʃa/, /di.βuˈʃa/

/dikˈta/, /dikˈtaɾ/

/di.faˈma/, /di.faˈmaɾ/, /di.fəˈma/

/di.feˈɾi/, /di.feˈɾiɾ/, /di.fəˈɾi/

/di.d͡ʒeˈɾi/, /di.d͡ʒeˈɾiɾ/, /di.ʒeˈɾi/, /di.ʒəˈɾi/

/di.d͡ʒi.ta.ɫiˈza/, /di.d͡ʒi.ta.ɫiˈzaɾ/, /di.ʒi.ta.ɫiˈd͡za/, /di.ʒi.tə.ɫiˈd͡za/

/diŋ.nərˈsə/, /diŋˈnar.se/, /diŋˈnar.sə/, /diŋˈnaɾ.sə/, /diɡˈnaɾ.se/

/di.miˈti/, /di.miˈtiɾ/

/diˈna/, /diˈnar/, /diˈnaɾ/
(intransitiu) Prendre aliments al migdia.

/di.po.ziˈta/, /di.po.ziˈtaɾ/, /di.pu.ziˈta/

/ˈdi/, /ˈdiɾ/
Expressar-se amb el llenguatge, preferentment de forma oral.

1. povědět
2. říct

/dis.kuˈti/, /dis.kuˈtiɾ/
Contradir, posar en dubte.

/dis.paˈɾa/, /dis.paˈɾaɾ/, /dis.pəˈɾa/

/diˈsɔɫ.dɾe/, /diˈsɔɫ.dɾə/

/di.su.aˈði/, /di.su.aˈðiɾ/, /di.su.əˈði/

/dis.tiɲˈd͡ʒi/, /dis.tiɲˈd͡ʒiɾ/, /dis.tiɲˈʒi/
Diferenciar, discriminar.

/dis.tɾi.buˈiɾ/, /dis.tɾi.βuˈi/

/di.veɾˈd͡ʒiɾ/, /di.vəɾˈʒi/, /di.βerˈʒi/, /di.βeɾˈd͡ʒiɾ/, /di.βərˈʒi/

/dobˈbɫa/, /doˈbɫaɾ/, /doˈβɫa/, /dubˈbɫa/, /duˈβɫa/

1. Multiplicar per dos.
2. (futbol) Avançar, un jugador, el company d'equip que condueix la pilota en atac per donar-li suport.

/do.ku.menˈta/, /do.ku.menˈtaɾ/, /do.ku.mənˈta/, /du.ku.mənˈta/

/ˈdɔɫ.dɾe/, /ˈdɔɫ.dɾə/