/ər.ʒənˈti.nə/
Estat de l'Amèrica del Sud, situat a l'extrem sud i en la costa atlàntica d'aquest subcontinent. És fronterer amb Bolívia, el Paraguai, el Brasil, l'Uruguai i Xile. El nom oficial és República Argentina.

/a.ɾiˈe.d͡ʒa/, /a.ɾiˈe.ʒa/, /ə.ɾiˈə.ʒə/, /ə.ɾiˈɛ.ʒə/

/ərˈmɛ.ni.ə/
Estat asiàtic fronterer amb Geòrgia, l'Azerbaidjan, Turquia i l'Iran. El nom oficial és República d'Armènia.

/aɾˈnaw/, /ərˈnaw/

/aɾ.kiˈme.ðes/, /ər.kiˈmɛ.ðəs/

/aɾˈtuɾ/, /ərˈtur/

/ˈa.ɾa/

1. teď
2. nyní

/aˈɾa.ða/, /əˈɾa.ðə/

/ə.ɾə.ɣoˈnəs/, /ə.ɾə.ɣuˈnɛs/
Relatiu o pertanyent a l'Aragó, als seus habitants o a la seva llengua.

/ə.ɾə.ɣoˈnəs/, /ə.ɾə.ɣuˈnɛs/

1. Natiu de l'Aragó.
2. (només en singular) Llengua històricament parlada en el Pirineu d'Aragó.

/a.ɾaˈmɛw/, /ə.ɾəˈmɛw/
Relatiu a Aram o als arameus.

/a.ɾaˈmɛw/, /ə.ɾəˈmɛw/

1. Natural del poble semita establert en l'antic Orient entre Mesopotàmia, Palestina i Síria.
   Aramejec
2. 1. (només en singular) Llengua i conjunt de dialectes semítics nord-occidentals del Pròxim Orient, que inclou:
   2. La llengua de Jesús de Natzaret, o judeopalestí.
   1. aramejština
   2. aramejský

/əˈɾa.ɲə/
Invertebrat artròpode de l’ordre dels araneids adaptat al medi aeri, amb vuit potes i un parell de quelícers modificats en ullals capaços d'injectar verí.

/a.ɾaˈɲo/, /ə.ɾəˈɲo/
Fruit de l'aranyoner (Prunus spinosa).

/a.ɾanˈzɛɫ/, /ə.ɾənˈzeɫ/, /ə.ɾənˈzɛɫ/

/aɾ.βiˈtɾa.ɾi/, /ər.biˈtɾa.ɾi/
Relatiu, depenent o pertanyent a l'arbitri, als àrbitres o a l'arbitració.

/ar.βiˌtɾa.ɾi.aˈmen/, /aɾ.biˌtɾa.ɾi.aˈment/, /aɾ.βiˌtɾa.ɾi.aˈmen/, /ər.biˌtɾa.ɾi.əˈmen/, /əɾ.biˌtɾa.ɾi.əˈment/

/aɾˈbos/, /ərˈbos/

/ˈa.bɾe/, /ˈa.bɾə/, /ˈaj.βɾə/, /ˈar.bɾə/, /ˈaɾ.bɾe/

1. (botànica) Vegetal superior que consta d'arrel, tronc i fulles.
2. (informàtica) Representació d'una estructura de dades constituïda per una sèrie de nodes relacionats jeràrquicament entre si, de manera que hi ha un únic node que fa d'arrel de l'estructura i que cada altre node procedeix d'un sol node immediatament anterior en la jerarquia.

/aɾˈbust/

/ˌaɾɡ.deˌzam.maɾˈti/

/aɾˈkajk/, /ərˈkajk/

/aɾ.kaˈiz.me/, /ər.kəˈiz.mə/
En una llengua, paraula o expressió considerada antiquada, en desús.

/ˌark.koˈsi.nus/, /ˌark.kuˈsi.nus/, /ˌaɾk.koˈsi.nus/

/ˌark.ko.taɲˈd͡ʒen/, /ˌark.ko.təɲˈʒen/, /ˌaɾk.ko.taɲˈd͡ʒen/, /ˌaɾk.ko.taɲˈd͡ʒent/, /ˌaɾk.ko.təɲˈʒent/

/ˌarkˈsi.nus/

/arˈðen/, /aɾˈðen/, /aɾˈðent/, /ərˈden/, /ərˈðen/, /əɾˈðent/

/aˈɾe.na/, /əˈɾə.nə/, /əˈɾɛ.nə/
Part central d'un amfiteatre o similar on té lloc un espectacle i originalment era de sorra.

/aˈɾeŋ/, /aˈɾeŋk/, /əˈɾəŋk/, /əˈɾɛŋ/, /əˈɾɛŋk/
Peix semblant a la sardina, però més gros. (Clupea harengus)

/aˈɾeŋ.ɡa/, /əˈɾəŋ.ɡə/, /əˈɾɛŋ.ɡə/
Discurs, en especial quan està pensat per a exaltar els ànims al públic.

/aˈɾes.ta/, /əˈɾes.tə/

/arˈd͡ʒen/, /aɾˈd͡ʒen/, /ərˈʒen/, /əɾˈʒent/

/aɾ.d͡ʒenˈtat/, /ər.ʒənˈtat/

/ər.ʒənˈti/

1. Que fa el so o té el color de plata.
2. Relatiu a l'Argentina.

/ər.ʒənˈti/
Natural de l'Argentina.

/aɾˈd͡ʒi.ɫa/, /ərˈʒi.ɫə/

/aɾˈɣɔt/, /ərˈɡɔt/

/ar.ɣuˈmen/, /aɾ.ɣuˈmen/, /aɾ.ɣuˈment/, /ər.ɡuˈmen/, /ər.ɣuˈmen/, /əɾ.ɣuˈment/

/ərˈɡo/

/ˈa.ɾi/

/a.ɾiˈet/, /ə.ɾiˈɛt/

/a.ɾis.toˈkɾa.si.a/, /ə.ɾis.toˈkɾa.si.ə/, /ə.ɾis.tuˈkɾa.si.ə/

/a.ɾis.toˈkɾa.tik/, /ə.ɾis.toˈkɾa.tik/, /ə.ɾis.tuˈkɾa.tik/

/a.ɾisˈtɔ.kɾa.ta/, /ə.ɾisˈtɔ.kɾə.tə/

/a.ɾidˈmɛ.ti.ka/

/a.ɾidˌmɛ.ti.kaˈmen/, /a.ɾidˌmɛ.ti.kaˈment/, /ə.ɾidˌmɛ.ti.kəˈmen/, /ə.ɾidˌmɛ.ti.kəˈment/

/ˈaɾ.ma/
Eina destinada a atacar o a defensar d'un atac.

Arma que comparada amb les armes convencionals té capacitat de mortaldat molt superior. En especial es refereix a les nuclears, biològiques i químiques.

/aɾ.maˈði.ʎo/, /ər.məˈði.ʎu/, /əɾ.məˈði.ʎo/

/aɾ.maˈðu.ɾa/, /ər.məˈðu.ɾə/
Vestit metàl·lic que cobreix un soldat complet o, si més no, les parts més vitals i que té com objectiu protegir-lo.

/arˈma/, /aɾˈma/, /aɾˈmaɾ/, /ərˈma/
Proveir d'armes ofensives o defensives.

/aɾˈma.ɾi/

/ərˈmɛ.ni/

1. arménský
2. arménština

/arˈme/, /aɾˈmeɾ/, /ərˈme/
Persona dedicada a les armes: fabricant, venedor, guardià, curador.

/aɾˈmi.ʎa/, /ərˈmi.ʎə/

/ˈar.nə/, /ˈaɾ.na/
Insecte lepidòpter, generalment nocturn.

1. můra
2. mol

/ˈaɾ.pa/

/aɾˈpo/, /ərˈpo/

/aɾ.keˈbiz.be/, /ər.kəˈβiz.bə/

/ar.ke.o.ɫoˈʒi.a/, /aɾ.ke.o.ɫoˈd͡ʒi.a/, /ər.kə.u.ɫuˈʒi.ə/, /əɾ.kə.o.ɫoˈʒi.ə/

/arˈke/, /aɾˈkeɾ/, /ərˈke/
Aquell que dispara fletxes amb un arc.

1. lučištník
2. lukostřelec

/aɾ.keˈɔ.ɫek/

1. archeolog
2. archeoložka

/aɾ.kiˈtɛk.te/

1. architekt
2. architektka

/aɾ.ki.tekˈtu.ɾa/
Disciplina que estudia el disseny i construcció dels edificis i el paisatge urbà.

/aɾ.kiˈtɾaw/, /ər.kiˈtɾaw/

/a.raˈka.ða/, /ə.rəˈka.ðə/

/a.rawˈt͡ʃat/, /a.rawˈʃat/, /ə.rəwˈʃat/

/aˈrɛɫ/
Part baixa dels vegetals mitjançant la qual estan subjectes a terra i obtenen nutrients.

1. kořen
2. odmocnina

/aˈrest/, /əˈrest/

/a.resˈta/, /a.resˈtaɾ/, /ə.rəsˈta/

/a.riˈba.ða/
Acció d'arribar o allò que ha arribat.

/a.riˈbaɾ/, /a.riˈβa/
Anar a la destinació, acabar el moviment.

1. dojít
2. docházet

/a.ro.ðoˈni/, /a.ro.ðoˈniɾ/, /ə.ro.ðoˈni/, /ə.ru.ðuˈni/

1. Fer rodona una cosa.
2. (matemàtiques) Aproximar un nombre a un altre proper més simple.

/a.roˈɣan/, /a.roˈɣant/, /ə.roˈɣant/, /ə.ruˈɣan/

/a.roˈɣan.si.a/, /ə.roˈɣan.si.ə/, /ə.ruˈɣan.si.ə/

1. arogance
2. domýšlivost

/a.roˈsa/, /a.roˈsaɾ/, /ə.roˈsa/, /ə.ruˈsa/

/a.ro.seˈɣa/, /a.ro.seˈɣaɾ/, /ə.ro.səˈɣa/, /ə.ru.səˈɣa/
Moure arran de terra, en contacte amb el sòl.

/a.roˈse.ɾa/, /ə.roˈse.ɾə/, /ə.ruˈse.ɾə/

/aˈru.ɣa/, /əˈru.ɣə/
Plec que es presenta a la pell per la pèrdua d’elasticitat, normalment per envelliment.

/a.ru.iˈna/, /a.ru.iˈnaɾ/, /ə.ru.iˈna/

1. Esfondrar una construcció deixant-la en ruïna.
2. (figuradament) Espatllar o fer perdre tota la fortuna o riquesa.

/aˈrid.mi.a/, /əˈrid.mi.ə/

/aˈrɔs/

/ərˈsɛ.nik/

/aɾ.teˈfak.te/

/ar.te.ɾiˈɔ.ɫa/, /aɾ.te.ɾiˈɔ.ɫa/, /aɾ.te.ɾiˈɔ.ɫɔ/, /ər.tə.ɾiˈɔ.ɫə/

/aɾ.teˈɾi.tis/, /ər.təˈɾi.tis/

/aɾ.te.zaˈni.a/, /əɾ.tə.zaˈni.ə/

/aɾ.teˈza/
Persona que produeix objectes d'art manual.

/aɾˈti.kɫe/

1. En gramàtica, determinant, mot o afix, que acompanya un sintagma nominal per especificar-ne el gènere, el nombre i el tipus (conegut o desconegut, personal o no). La forma afixa de l'article no és pròpia del català.
   1. člen
   2. článek
2. Bloc d'informació referit a un mateix tema que forma part d'una publicació periòdica.
   1. článek
   2. člen

/aɾ.ti.ku.ɫa.siˈo/
Part del cos que uneix dos ossos permetent-ne el moviment.

/ar.ti.kuˈɫa/, /aɾ.ti.kuˈɫa/, /aɾ.ti.kuˈɫaɾ/, /ər.ti.kuˈɫa/, /ər.ti.kuˈɫar/

1. Crear algun lligam entre dos elements d'un conjunt, en especial quan no és un lligam rígid.
2. (pronominal) Crear-se algun lligam entre dos elements d'un conjunt. En especial quan no es un lligam rígid.
3. Els animals i en especial les persones, fer sons amb la boca, les cordes vocals i altres parts relacionades.

/aɾ.ti.fi.siˈaɫ/, /ər.ti.fi.siˈaɫ/

/ar.ti.fi.siˌaɫˈmen/, /aɾ.ti.fi.siˌaɫˈmen/, /aɾ.ti.fi.siˌaɫˈment/, /ər.ti.fi.siˌaɫˈmen/, /əɾ.ti.fi.siˌaɫˈment/

/aɾ.ti.ʎeˈɾi.a/, /ər.ti.ʎəˈɾi.ə/

1. dělostřelectvo
2. artilerie

/aɾˈtis.ta/, /aɾˈtis.te/, /ərˈtis.tə/

1. umělec
2. umělkyně

/aɾˈtɾi.tis/, /ərˈtɾi.tis/

/aɾˈtɾɔ.zi/, /ərˈtɾɔ.zi/

/aɾˈtɛ.ɾi.a/
(anatomia) Vas sanguini que distribueix la sang des del cor.

/aɾˈtis.tik/, /ərˈtis.tik/

/aɾ.t͡ʃi.ðuˈke.sa/, /ər.ʃi.ðuˈkɛ.sə/, /əɾ.ʃi.ðuˈkə.sə/

/aɾ.t͡ʃiˈpɛ.ɫak/

/aɾˈt͡ʃiw/
Lloc de conservació i consulta de documentació.

/ar.t͡ʃiˈβa/, /aɾ.t͡ʃiˈvaɾ/, /aɾ.t͡ʃiˈβa/, /əɾ.ʃiˈva/

/aˈɾɛ.o.ɫa/, /əˈɾɛ.o.ɫə/, /əˈɾɛ.u.ɫə/
Petita àrea al voltant d'alguna cosa.