/anˈdɔ.ra/, /anˈdɔ.rɔ/, /ənˈdɔ.rə/
Estat europeu dels Pirineus, que fa frontera amb França i Espanya. Per raons històriques encara té una relació política i militar amb els dos estats veïns i en concret per mitjà dels seus representants oficials, cadascun dels quals té el càrrec de copríncep, el bisbe d'Urgell i el president de la república francesa. El nom oficial és Principat d'Andorra.

/anˈdɾew/, /ənˈdɾew/

1. Ondřej
2. Andrej

/anˈdɾɔ.ma.ka/, /ənˈdɾɔ.mə.kə/

/aŋ.ɡɫaˈtɛ.ra/, /aŋ.ɡɫaˈtɛ.rɛ/
País de la Gran Bretanya, un dels constituents del Regne Unit.

/əŋˈɡo.ɫə/
Població dels Estats Units d'Amèrica, en l'estat d'Indiana.

/aŋˈɡwi.ɫa/, /əŋˈɡwi.ɫə/

/aŋˈka.ɾa/, /əŋˈka.ɾə/

/ˈan.na/, /ˈan.nə/
Prenom femení

/an.ta.na.naˈɾi.vo/, /an.ta.na.naˈɾi.βo/, /ən.tə.nə.nəˈɾi.vo/, /ən.tə.nə.nəˈɾi.vu/, /ən.tə.nə.nəˈɾi.βu/

/ənˌti.ɣwəj.βərˈbu.ðə/
Estat americà del Carib que ocupa tres illes, dues de principals, Antigua i Barbuda, una de molt menor, Redonda. Es troba al nord de Guadalupe.

/anˈtɔ.ni/, /ənˈtɔ.ni/

/anˈtaɾ.ti.ða/

/amˈbɛrs/, /amˈbɛɾs/, /aɱˈvɛɾs/, /əmˈbɛrs/, /əɱˈvɛɾs/

/ab.diˈka/, /ab.diˈkaɾ/, /əb.diˈka/

/a.naˈkon.da/, /ə.nəˈkon.də/
Gran serp aquàtica d'Amèrica del Sud que es nodreix de mamífers i ocell.

/a.na.kɾoˈniz.me/, /ə.nə.kɾoˈniz.mə/, /ə.nə.kɾuˈniz.mə/

/a.naˈɣɾa.ma/

/a.naɫ.fa.beˈtiz.me/

/a.naɫˈd͡ʒɛ.zik/, /ə.nəɫˈʒɛ.zik/, /ə.nəʎˈʒɛ.zik/

/a.na.ɫiˈd͡za/, /a.na.ɫiˈza/, /a.na.ɫiˈzaɾ/, /ə.nə.ɫiˈd͡za/

/a.na.ɫoˈd͡ʒi.a/, /a.na.ɫoˈʒi.a/, /ə.nə.ɫoˈʒi.ə/, /ə.nə.ɫuˈʒi.ə/
(filologia) Procés de creació o modificació de mots per adaptació a un model conegut d’un grup de mots.

/a.namˈnɛ.zi/, /ə.nəmˈnɛ.zi/

/aˈna/, /aˈnaɾ/
Moure's d'un lloc a un altre.

1. chodit
2. jít

/a.naɾˈki.a/

/a.naɾˈkiz.me/

/a.nas.toˈmɔ.zi/, /ə.nəs.toˈmɔ.zi/, /ə.nəs.tuˈmɔ.zi/

/a.na.toˈmi.a/, /ə.nə.tuˈmi.ə/

/a.naˈtɔ.mik/, /ə.nəˈtɔ.mik/

/an.siˈa/, /ən.siˈa/

/aŋ.koˈɾa/, /aŋ.koˈɾaɾ/, /əŋ.koˈɾa/, /əŋ.kuˈɾa/

/ən.doˈra/, /ən.duˈra/
Relatiu a Andorra, el principat o Andorra la Vella.

/anˈdɾɔ.d͡ʒen/, /anˈdɾɔ.ʒen/, /ənˈdɾɔ.ʒən/

/anˈdɾɔj.ðe/, /ənˈdɾɔj.ðə/

/anˈdi/
Relatiu o pertanyent als Andes.

/anˈdi/
Persona que habita o és originària dels Andes.

/a.neˈðo/, /ə.nəˈðo/

/aˈneʎ/, /əˈneʎ/

1. Cercle de metall que es posa al voltant d'un dit com a guarniment.
2. Cercle de metall emprat per a cenyir un objecte o grup d'objectes.

/a.nes.te.ziˈa/, /a.nes.te.ziˈaɾ/

/a.nesˈtɛ.zi.a/, /ə.nəsˈtɛ.zi.ə/

/ˈaŋ.ɡɫe/, /ˈaŋ.ɡɫə/

1. (matemàtiques, geometria) Magnitud que mesura la inclinació d'una recta respecte d'una altra.
2. (hoquei sobre patins) Cadascuna de les quatre cantonades de l'àrea de penal, des de les quals s'executen les faltes comeses dintre l'àrea que no han estat sancionades amb un penal.

/ˌaŋ.ɡɫeˈrɛk.te/

/ˌaŋ.ɡɫo.a.me.ɾiˈka/, /ˌaŋ.ɡɫo.ə.mə.ɾiˈka/, /ˌaŋ.ɡɫu.ə.mə.ɾiˈka/

1. Relatiu als anglesos i els seus descendents establerts a Amèrica.
2. Relatiu a Anglaterra i a Amèrica.

/ˌaŋ.ɡɫo.zakˈso/, /ˌaŋ.ɡɫo.zəkˈso/, /ˌaŋ.ɡɫu.zəkˈso/

1. Relatiu als pobles anglosaxons.
2. Relatiu a la cultura britànica.

/ˌaŋ.ɡɫo.zakˈso/, /ˌaŋ.ɡɫo.zəkˈso/, /ˌaŋ.ɡɫu.zəkˈso/

1. Individu dels pobles germànics que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del segle V.
2. Individu de cultura britànica.

/aŋˈɡɫes/, /əŋˈɡɫəs/, /əŋˈɡɫɛs/
Pertanyent o relatiu a Anglaterra.

1. anglický
2. angličtina

/aŋˈɡɫes/, /əŋˈɡɫəs/, /əŋˈɡɫɛs/
(només en singular) Llengua germànica originària d'Anglaterra parlada a Austràlia, Bermuda, Canadà, Estats Units, Irlanda, Jamaica, Nova Zelanda i en molts d'altres llocs.

1. angličtina
2. anglický

/aŋ.ɡoˈɫes/, /əŋ.ɡoˈɫəs/, /əŋ.ɡuˈɫɛs/
Relatiu o pertanyent a Angola.

/aŋ.ɡoˈɫes/, /əŋ.ɡoˈɫəs/, /əŋ.ɡuˈɫɛs/
Habitant d'Angola

/aŋˈɡo.ɾa/, /əŋˈɡo.ɾə/

/aŋˈɡi.ɫa/

/ə.niˈmaɫ/

/aˈni.me/, /əˈni.mə/

/aˈnit/, /əˈnit/
Nit acabada de passar, anit passada

/a.ni.veɾˈsa.ɾi/, /a.ni.βerˈsa.ɾi/, /a.ni.βeɾˈsa.ɾi/, /ə.ni.vəɾˈsa.ɾi/
Dia de l'any corresponent a un esdeveniment d'anys anteriors.

/a.niˈo/, /ə.niˈo/

/an.nek.siˈo/, /ən.nək.siˈo/

/a.no.ðiˈd͡za/, /a.no.ðiˈza/, /a.no.ðiˈzaɾ/, /ə.no.ðiˈd͡za/, /ə.nu.ðiˈd͡za/

/a.no.meˈna/, /a.no.meˈnaɾ/, /ə.no.məˈna/, /ə.nu.məˈna/
Posar nom.

1. jmenovat
2. pojmenovat

/a.no.ni.miˈd͡za/, /a.no.ni.miˈza/, /a.no.ni.miˈzaɾ/, /ə.no.ni.miˈd͡za/, /ə.nu.ni.miˈd͡za/

/a.noɾˈmaɫ/, /ə.noɾˈmaɫ/, /ə.nurˈmaɫ/

/a.noɾ.ma.ɫiˈtat/, /ə.noɾ.mə.ɫiˈtat/, /ə.nur.mə.ɫiˈtat/

/a.noˈɾɛk.si.a/, /ə.noˈɾɛk.si.ə/, /ə.nuˈɾɛk.si.ə/

/ˈan.sa/, /ˈan.sə/
Cadascun dels elements situats a cada banda d'un cistell, d'una olla o d'una cassola, que es fan servir per agafar aquests objectes.

/an.si.eˈtat/, /ən.si.əˈtat/

/an.siˈos/, /ən.siˈos/

/ˈan/, /ˈant/
Espècie de cèrvid (Alces alces) del nord d'Euràsia i d'Amèrica amb un banyam notable del mascles amb forma de palma.

1. los
2. los evropský

/anˈte.na/, /ənˈtə.nə/, /ənˈtɛ.nə/

1. Part d'alguns animals que serveix per a captar dades de l'exterior, té forma allargada i és relativament tova, a diferència de la banya.
2. Trossos de metall que serveixen per captar millor el senyal elèctric.
3. (voleibol) Cadascuna de les dues barres verticals de material flexible fixades als extrems de la xarxa, que marquen el límit de l'espai de pas.
4. (nàutica) Verga llarga que, situada obliquament a la vela llatina, es fa servir per hissar-la.

/ˌan.ti.ka.pi.taˈɫiz.me/, /ˌan.ti.kə.pi.təˈɫiz.mə/

/an.ti.si.pa.siˈo/, /ən.ti.si.pə.siˈo/

/ˌan.ti.ko.a.ɣuˈɫan/, /ˌan.ti.ko.a.ɣuˈɫant/, /ˌan.ti.ko.ə.ɣuˈɫant/, /ˌan.ti.ku.ə.ɣuˈɫan/

/ˌan.ti.ko.ɫiˈnɛɾ.d͡ʒik/, /ˌan.ti.ko.ɫiˈnɛɾ.ʒik/, /ˌan.ti.ku.ɫiˈnɛr.ʒik/

/ˌan.ti.ko.muˈniz.me/, /ˌan.ti.ko.muˈniz.mə/, /ˌan.ti.ku.muˈniz.mə/

/ˌan.ti.kons.ti.tu.si.oˌnaɫˈmen/, /ˌan.ti.kons.ti.tu.si.oˌnaɫˈment/, /ˌan.ti.kuns.ti.tu.si.uˌnaɫˈmen/

/ˌan.tiˈkɔs/

/an.ti.ðe.pɾeˈsiw/, /ən.ti.ðə.pɾəˈsiw/

/ˌan.ti.fejˈʃiz.me/, /ˌan.ti.feˈʃiz.me/, /ˌan.ti.fəˈʃiz.mə/

/ˌan.ti.fe.miˈniz.me/, /ˌan.ti.fə.miˈniz.mə/

/an.ti.ɣiˈtat/, /ən.ti.ɣiˈtat/

/ən.tiˈmɔ.ni/

/ˌan.ti.paɾˈti.ku.ɫa/, /ˌan.ti.pərˈti.ku.ɫə/

/an.ti.paˈti.a/, /ən.ti.pəˈti.ə/

/ˌan.tiˈkwark/

/ˌan.ti.se.miˈtiz.me/, /ˌan.ti.sə.miˈtiz.mə/

/an.to.ɫoˈd͡ʒi.a/, /an.to.ɫoˈʒi.a/, /ən.to.ɫoˈʒi.ə/, /ən.tu.ɫuˈʒi.ə/

/ˈan.tɾe/, /ˈan.tɾə/

1. (geografia) cova
2. (anatomia) Cavitat anatòmica, especialment els sins dels ossos

/an.tɾo.po.senˈtɾiz.me/, /ən.tɾo.po.sənˈtɾiz.mə/, /ən.tɾu.pu.sənˈtɾiz.mə/

/an.tɾo.po.ɫoˈd͡ʒi.a/, /an.tɾo.po.ɫoˈʒi.a/, /ən.tɾo.po.ɫoˈʒi.ə/, /ən.tɾu.pu.ɫuˈʒi.ə/

/an.tɾoˈpɔ.nim/, /ən.tɾoˈpɔ.nim/, /ən.tɾuˈpɔ.nim/

/ənˈtar.tik/
Relatiu o pertanyent a l'Antàrtida o a la regió circumdant.

/anˈti.ðot/, /ənˈti.ðot/, /ənˈti.ðut/

1. protijed
2. protilátka

/anˈti.ɫop/, /ənˈti.ɫop/, /ənˈti.ɫup/

/anˈti.po.ða/, /ənˈti.po.ðə/, /ənˈti.pu.ðə/
Punt de la Terra diametralment oposat a un altre.

/anˈti.po.ða/, /ənˈti.po.ðə/, /ənˈti.pu.ðə/

1. (sovint en plural) Habitants de la Terra que ocupen llocs de la mateixa diametralment oposats entre sí.
2. Persona o cosa de geni o natura oposats entre sí.

/anˈtɔ.nim/
Contrari, amb un significat oposat a una altra.

/a.nuˈaɫ/, /ə.nuˈaɫ/

/aˈnun.si/, /əˈnun.si/

1. Comunicació escrita o oral adreçada al públic en general.
   oznámení
2. Reclam per donar a conèixer un producte que es vol vendre.
   1. reklama
   2. inzerát

/a.nun.siˈan/, /a.nun.siˈant/, /ə.nun.siˈan/, /ə.nun.siˈant/

1. Persona que anuncia l’arribada d’algú en un lloc.
   hlasatel
2. Empresa o persona que anuncia un producte o servei amb propòsit publicitari.
   inzerent

/a.nun.siˈa/, /a.nun.siˈaɾ/
Donar la primera notícia o avís d'alguna cosa.

/ˈa.nus/

/aɲˈt͡ʃɔ.va/, /aɲˈt͡ʃɔ.βɔ/, /əɲˈʃɔ.və/, /əɲˈʃɔ.βə/

/an/, /ˈaɲ/, /ˈaɲ/
Segons el calendari gregorià, temps que transcorre entre dia 1 de gener i dia 31 de desembre (365).

/aˈɲeʎ/, /əˈɲeʎ/

/ˈaɲs/, /ˈaɲt͡ʃ/, /ˈaɲʃ/, /ˈaјns/, /ˈaјɲs/, /ˈaјɲʃ/
Forma plural de any.

/aˈna.ɫek/, /əˈna.ɫek/, /əˈna.ɫək/

/aˈna.ɫi.zi/
Descomposició metòdica d'un tot complex en els seus constituents amb l'objectiu d'adquirir coneixement.

1. analýza
2. rozbor

/aˌna.ɫo.ɣaˈmen/, /aˌna.ɫo.ɣaˈment/, /əˌna.ɫo.ɣəˈment/, /əˌna.ɫu.ɣəˈmen/

/əˈnɛɡ.du.tə/

/aˈnɛ.mi.a/, /əˈnɛ.mi.ə/

/aˈnis/, /əˈnis/
Licor aromatitzat amb Pimpinella anisum.

/aˈnɔ.nim/, /əˈnɔ.nim/
Que no ha donat a conèixer el seu nom.

1. anonymní
2. bezejmenný

/sir.kum.siˈða/, /siɾ.kum.siˈða/, /siɾ.kum.siˈðaɾ/

/si.zeˈʎa/, /si.zeˈʎaɾ/, /si.zəˈʎa/

/koˈɫa/, /koˈɫaɾ/, /kuˈɫa/

/ko.ɫo.niˈd͡za/, /ko.ɫo.niˈza/, /ko.ɫo.niˈzaɾ/, /ku.ɫu.niˈd͡za/

/kom.pɾiˈmi/, /kom.pɾiˈmiɾ/, /kum.pɾiˈmi/

/kom.puˈta/, /kom.puˈtaɾ/, /kum.puˈta/

/kon.senˈtɾa/, /kon.senˈtɾaɾ/, /kon.sənˈtɾa/, /kun.sənˈtɾa/

/koɱ.feˈɾi/, /koɱ.feˈɾiɾ/, /koɱ.fəˈɾi/, /kuɱ.fəˈɾi/
Tractar i examinar junt amb un altre o uns altres algun punt o negoci.

/koɲ.d͡ʒeˈɫa/, /koɲ.d͡ʒeˈɫaɾ/, /koɲ.ʒəˈɫa/, /kuɲ.ʒəˈɫa/
Posar a menys de zero graus.

1. zmrznout
2. zmrazit

/kon.saˈɣɾa/, /kon.saˈɣɾaɾ/, /kon.səˈɣɾa/, /kun.səˈɣɾa/

1. Fer sagrada alguna persona o cosa.
2. Pronunciar amb intenció el sacerdot les paraules de la consagració sobre la matèria deguda (generalment sobre l'hòstia i el vi).
3. Oferir, dedicar a Déu alguna cosa o persona.
4. Erigir un monument per a perpetuar la memòria d'alguna persona o esdeveniment.

/kon.so.ɫiˈða/, /kon.so.ɫiˈðaɾ/, /kun.su.ɫiˈða/

/kon.takˈta/, /kon.takˈtaɾ/, /kon.təkˈta/, /kun.təkˈta/

/kon.ta.miˈna/, /kon.ta.miˈnaɾ/, /kon.tə.miˈna/, /kun.tə.miˈna/

1. kontaminovat
2. znečistit

/kon.tɾakˈta/, /kon.tɾakˈtaɾ/, /kon.tɾəkˈta/, /kun.tɾəkˈta/

/koɱ.veɾˈd͡ʒiɾ/, /koɱ.βerˈʒi/, /koɱ.βeɾˈd͡ʒiɾ/, /kun.vəɾˈʒi/, /kun.βərˈʒi/

/ko.reˈd͡ʒi/, /ko.reˈd͡ʒiɾ/, /ko.reˈʒi/, /ko.rəˈʒi/, /ku.rəˈʒi/

/kɾis.taɫ.ɫiˈd͡za/, /kɾis.taɫ.ɫiˈzaɾ/, /kɾis.təɫ.ɫiˈd͡za/

/kɾu.si.fiˈka/, /kɾu.si.fiˈkaɾ/

/kuɫ.miˈna/, /kuɫ.miˈnaɾ/

/kuɫˈpa/, /kuɫˈpaɾ/

/kuɫ.tiˈva/, /kuɫ.tiˈvaɾ/, /kuɫ.tiˈβa/

/daˈʎa/, /daˈʎaɾ/, /dəˈʎa/

/de.ɣɾaˈða/, /de.ɣɾaˈðaɾ/, /də.ɣɾəˈða/

/de.d͡ʒuˈna/, /de.d͡ʒuˈnaɾ/, /de.ʒuˈna/, /də.ʒuˈna/

/de.no.miˈna/, /de.no.miˈnaɾ/, /də.no.miˈna/, /də.nu.miˈna/

/de.piˈɫa/, /de.piˈɫaɾ/, /də.piˈɫa/
Treure tot el pèl del cos humà amb una crema, cera o estris tallants.

/de.pɾiˈmi/, /de.pɾiˈmiɾ/, /də.pɾiˈmi/
Enfonsar una superfície.

/de.zak.tiˈvaɾ/, /de.zak.tiˈβa/, /də.zək.tiˈva/, /də.zək.tiˈβa/

1. Deixar inactiu o sense efecte un projecte.
2. Alterar alguna cosa perquè no funcioni.

/de.zarˈma/, /de.zaɾˈma/, /de.zaɾˈmaɾ/, /də.zərˈma/

/des.kaɫˈsa/, /des.kaɫˈsaɾ/, /dəs.kəɫˈsa/

/des.kanˈsa/, /des.kanˈsaɾ/, /dəs.kənˈsa/
Reposar, recuperar energies, relaxar-se.

/des.ka.riˈɫa/, /des.ka.riˈɫaɾ/, /dəs.kə.riˈɫa/

/de.sen.tɾa.ɫiˈd͡za/, /de.sen.tɾa.ɫiˈza/, /de.sen.tɾa.ɫiˈzaɾ/, /də.sən.tɾə.ɫiˈd͡za/, /dəs.sən.tɾə.ɫiˈd͡za/

/des.kom.pɾiˈmi/, /des.kom.pɾiˈmiɾ/, /dəs.kom.pɾiˈmi/, /dəs.kum.pɾiˈmi/
Obrir un arxiu informàtic que estava comprimit, per poder-lo fer servir.

/des.koɲ.d͡ʒeˈɫa/, /des.koɲ.d͡ʒeˈɫaɾ/, /dəs.koɲ.ʒəˈɫa/, /dəs.kuɲ.ʒəˈɫa/

/de.zem.barˈka/, /de.zem.baɾˈka/, /de.zem.baɾˈkaɾ/, /də.zəm.bərˈka/

/de.zem.mas.kaˈɾa/, /de.zem.mas.kaˈɾaɾ/

1. Treure la màscara.
2. Llevar l'aparença enganyosa mostrant com és un realment.

/de.zeŋ.kaˈɾi/, /de.zeŋ.kaˈɾiɾ/, /də.zəŋ.kəˈɾi/

/de.zerˈta/, /de.zeɾˈta/, /de.zeɾˈtaɾ/, /də.zərˈta/
Deixar desert, abandonar.

/de.zisˈti/, /de.zisˈtiɾ/, /də.zisˈti/

/dez.munˈta/, /dez.munˈtaɾ/, /dəz.munˈta/
Desfer alguna cosa que està construïda a peces.

/des.pobˈbɫa/, /des.poˈbɫaɾ/, /des.poˈβɫa/, /dəs.pobˈbɫa/, /dəs.pubˈbɫa/, /dəs.puˈβɫa/

/des.t͡ʃiˈfɾa/, /des.ʃiˈfɾa/, /des.ʃiˈfɾaɾ/, /də.ʃiˈfɾa/, /dəʃ.ʃiˈfɾa/

/di.aŋ.nos.tiˈka/, /di.aɡ.nos.tiˈka/, /di.aɡ.nos.tiˈkaɾ/, /di.əŋ.nos.tiˈka/, /di.əŋ.nus.tiˈka/

/dikˈta/, /dikˈtaɾ/

/di.faˈma/, /di.faˈmaɾ/, /di.fəˈma/

/di.feˈɾi/, /di.feˈɾiɾ/, /di.fəˈɾi/

/di.d͡ʒeˈɾi/, /di.d͡ʒeˈɾiɾ/, /di.ʒeˈɾi/, /di.ʒəˈɾi/

/di.po.ziˈta/, /di.po.ziˈtaɾ/, /di.pu.ziˈta/

/dis.paˈɾa/, /dis.paˈɾaɾ/, /dis.pəˈɾa/

/dis.tiɲˈd͡ʒi/, /dis.tiɲˈd͡ʒiɾ/, /dis.tiɲˈʒi/
Diferenciar, discriminar.

/di.veɾˈd͡ʒiɾ/, /di.vəɾˈʒi/, /di.βerˈʒi/, /di.βeɾˈd͡ʒiɾ/, /di.βərˈʒi/

/e.ɫi.miˈna/, /e.ɫi.miˈnaɾ/, /ə.ɫi.miˈna/

1. Destruir, esborrar.
2. (hípica, basquetbol) Desqualificar un esportista d'una prova, un encontre o una competició per una falta reiterada.

/am.beˈna/, /am.beˈnaɾ/, /em.beˈna/, /em.beˈnaɾ/

/am.bɾujˈʃa/, /em.bɾujˈʃa/, /em.bɾujˈʃaɾ/, /em.bɾuˈʃa/, /əm.bɾuˈʃa/

/em.paˈsa/, /em.paˈsaɾ/, /əm.pəˈsa/

/em.peɫˈta/, /em.peɫˈtaɾ/, /əm.pəɫˈta/

/em.penˈta/, /em.penˈtaɾ/, /əm.pənˈta/
Donar una empenta.

/aŋ.kajˈʃa/, /aŋ.kajˈʃaɾ/, /eŋ.kajˈʃa/, /eŋ.kajˈʃaɾ/, /eŋ.kaˈʃa/, /əŋ.kəˈʃa/
Col·locar un objecte, normalment una peça, en el lloc ajustat que li correspon.

/eŋ.kasˈta/, /eŋ.kasˈtaɾ/, /əŋ.kəsˈta/

/aŋ.gaɲˈt͡ʃa/, /aŋ.gaɲˈt͡ʃaɾ/, /eŋ.ɡaɲˈt͡ʃa/, /eŋ.ɡaɲˈt͡ʃaɾ/, /əŋ.ɡəɲˈʃa/
Agafar alguna cosa amb ganxo o penjar-la en ell.

/aɲ.ʎu.erˈna/, /eɲ.ʎu.erˈna/, /eɲ.ʎu.eɾˈna/, /eɲ.ʎu.eɾˈnaɾ/, /əɲ.ʎu.ərˈna/

/an.sa.βoˈna/, /en.sa.boˈnaɾ/, /en.sa.βoˈna/, /ən.sə.boˈna/, /ən.sə.buˈna/, /ən.sə.βuˈna/

/e.ɾukˈta/, /e.ɾukˈtaɾ/, /ə.ɾukˈta/

/as.kaˈɫa/, /as.kaˈɫaɾ/, /es.kaˈɫa/, /es.kaˈɫaɾ/, /əs.kəˈɫa/, /əs.kəˈɫar/

/as.kaˈpa/, /es.kaˈpa/, /es.kaˈpaɾ/, /əs.kəˈpa/

/az.ɣa.raˈpa/, /az.ɣa.raˈpaɾ/, /ez.ɣa.raˈpa/, /ez.ɣa.raˈpaɾ/, /əz.ɡə.rəˈpa/

/ez.majˈʃa/, /ez.majˈʃaɾ/, /ez.maˈʃa/
(basquetbol) Introduir la pilota amb força de dalt a baix dintre la cistella.

/az.moˈɫa/, /az.moˈɫaɾ/, /ez.moˈɫa/, /ez.moˈɫaɾ/, /əz.moˈɫa/, /əz.muˈɫa/

/as.panˈta/, /es.panˈta/, /es.panˈtaɾ/, /əs.pənˈta/, /əs.pənˈta/

/es.pe.si.a.ɫiˈd͡za/, /es.pe.si.a.ɫiˈza/, /es.pe.si.a.ɫiˈzaɾ/, /əs.pə.si.ə.ɫiˈd͡za/

/es.pe.si.fiˈka/, /es.pe.si.fiˈkaɾ/, /əs.pə.si.fiˈka/

/as.pe.ɾoˈna/, /es.pe.ɾoˈna/, /es.pe.ɾoˈnaɾ/, /əs.pə.ɾoˈna/, /əs.pə.ɾuˈna/

1. Picar amb els esperons al cavall.
2. (figuradament) Animar, encoratjar per fer alguna cosa.

/as.kiˈɫa/, /es.kiˈɫa/, /es.kiˈɫaɾ/, /əs.kiˈɫa/

/as.teˈʎa/, /as.teˈʎaɾ/, /es.teˈʎa/, /es.teˈʎaɾ/, /əs.təˈʎa/
D'alguna cosa fer-ne estelles.

/e.voˈkaɾ/, /e.βoˈka/, /ə.voˈka/, /ə.vuˈka/

/ek.seɫˈɫi/, /ek.seɫˈɫiɾ/, /ek.seˈɫi/, /ək.səɫˈɫi/, /ək.səˈɫi/

/eɡ.zer.siˈta/, /eɡ.zeɾ.siˈta/, /eɡ.zeɾ.siˈtaɾ/, /əɡ.zər.siˈta/

/eɡ.zo.neˈɾa/, /eɡ.zo.neˈɾaɾ/, /əɡ.zo.nəˈɾa/, /əɡ.zu.nəˈɾa/

/eks.peˈði/, /eks.peˈðiɾ/, /əks.pəˈði/

/eks.peɫˈɫi/, /eks.peɫˈɫiɾ/, /eks.peˈɫi/, /əks.pəɫˈɫi/, /əks.pəˈɫi/

/eks.pɾeˈsa/, /eks.pɾeˈsaɾ/, /əks.pɾəˈsa/

/eks.ter.miˈna/, /eks.teɾ.miˈna/, /eks.teɾ.miˈnaɾ/, /əks.tər.miˈna/

/eks.tɾa.poˈɫa/, /eks.tɾa.poˈɫaɾ/, /əks.tɾə.poˈɫa/, /əks.tɾə.puˈɫa/

/eɡ.zuɫˈta/, /eɡ.zuɫˈtaɾ/, /əɡ.zuɫˈta/

/fiˈɫa/, /fiˈɫaɾ/

/fi.ɫo.zoˈfa/, /fi.ɫo.zoˈfaɾ/, /fi.ɫu.zuˈfa/

/fiɫˈtɾa/, /fiɫˈtɾaɾ/

1. Fer passar una cosa a través d'un filtre per separar els components.
2. Passar un líquid o un gas a través d'una superfície sòlida.
3. Deixar passar una informació que havia de ser secreta.

/fi.nanˈsa/, /fi.nanˈsaɾ/, /fi.nənˈsa/

/fɫekˈti/, /fɫekˈtiɾ/, /fɫəkˈti/

/forˈsa/, /foɾˈsa/, /foɾˈsaɾ/, /furˈsa/

/fɾa.ter.niˈd͡za/, /fɾa.teɾ.niˈza/, /fɾa.teɾ.niˈzaɾ/, /fɾə.tər.niˈd͡za/

/ɡa.ɫoˈpa/, /ɡa.ɫoˈpaɾ/, /ɡə.ɫoˈpa/, /ɡə.ɫuˈpa/

/ɡaɫ.va.niˈzaɾ/, /ɡaɫ.βa.niˈd͡za/, /ɡaɫ.βa.niˈza/, /ɡəɫ.və.niˈd͡za/, /ɡəɫ.βə.niˈd͡za/

/ɡawˈði/, /ɡawˈðiɾ/

/ɡɾaˈta/, /ɡɾaˈtaɾ/, /ɡɾəˈta/

/ɡwarˈni/, /ɡwaɾˈni/, /ɡwaɾˈniɾ/, /ɡwərˈni/

1. Preparar quelcom o un lloc estratègic per protegir-lo o fer-lo útil militarment.
2. Equipar i preparar una màquina o qualsevol objecte perquè realitzi certa funció.

/a.bi.ɫiˈtaɾ/, /a.βi.ɫiˈta/, /ə.βi.ɫiˈta/

/a.biˈtaɾ/, /a.βiˈta/, /ə.βiˈta/

/poˈðɾi/, /poˈðɾiɾ/, /puˈðɾi/

/pɾe.paˈɾa/, /pɾe.paˈɾaɾ/, /pɾə.pəˈɾa/
Deixar una cosa llesta per al seu ús.

/pɾo.ɣɾaˈma/, /pɾo.ɣɾaˈmaɾ/, /pɾo.ɣɾəˈma/, /pɾu.ɣɾəˈma/

/pɾos.peˈɾa/, /pɾos.peˈɾaɾ/, /pɾos.pəˈɾa/, /pɾus.pəˈɾa/

/re.siˈkɫa/, /re.siˈkɫaɾ/, /rə.siˈkɫa/

1. Donar una nova utilitat a un material que havia estat rebutjat com a inservible.
2. Aprendre nous continguts per continuar sent una persona laboralment útil.

/re.kɫaˈma/, /re.kɫaˈmaɾ/, /rə.kɫəˈma/

1. Exigir una cosa a la qual se'n té dret.
2. Demanar la compareixença.

/re.kɫuˈta/, /re.kɫuˈtaɾ/, /rə.kɫuˈta/

/re.kom.penˈsa/, /re.kom.penˈsaɾ/, /rə.kom.pənˈsa/, /rə.kum.pənˈsa/

/re.ði.ɾiˈd͡ʒi/, /re.ði.ɾiˈd͡ʒiɾ/, /re.ði.ɾiˈʒi/

/re.em.pɫaˈsa/, /re.em.pɫaˈsaɾ/, /rə.əm.pɫəˈsa/

/re.feˈɾi/, /re.feˈɾiɾ/, /rə.fəˈɾi/

/re.fɾesˈka/, /re.fɾesˈkaɾ/, /rə.fɾəsˈka/

/re.fuˈta/, /re.fuˈtaɾ/, /rə.fuˈta/

/re.ɣaˈɫa/, /re.ɣaˈɫaɾ/, /rə.ɣəˈɫa/
Obsequiar graciosament amb un present.

/re.moɫˈka/, /re.moɫˈkaɾ/, /rə.moɫˈka/, /rə.muɫˈka/

/reˈɲa/, /reˈɲaɾ/, /rəˈɲa/

/re.peˈti/, /re.peˈtiɾ/, /rə.pəˈti/

/re.sinˈdi/, /re.sinˈdiɾ/, /rə.sinˈdi/, /rəs.sinˈdi/

/re.ziˈði/, /re.ziˈðiɾ/, /rə.ziˈði/

/res.pekˈta/, /res.pekˈtaɾ/, /rəs.pəkˈta/
Oferir respecte a alguna cosa, en especial a les persones.

/sa.ɫiˈvaɾ/, /sa.ɫiˈβa/, /sə.ɫiˈva/, /sə.ɫiˈβa/

/sa.ɫuˈða/, /sa.ɫuˈðaɾ/, /sə.ɫuˈða/

1. zdravit
2. pozdravit

/se.d͡ʒeˈʎa/, /se.d͡ʒeˈʎaɾ/, /se.ʒeˈʎa/, /sə.ʒəˈʎa/

/se.ɫek.si.oˈna/, /se.ɫek.si.oˈnaɾ/, /sə.ɫək.si.oˈna/, /sə.ɫək.si.uˈna/

/seˈra/, /seˈraɾ/, /səˈra/

1. Fer servir la serra o el xerrac.
2. Tancar la mà fortament, agafant la d'un altre.

/sim.pɫi.fiˈka/, /sim.pɫi.fiˈkaɾ/

/si.muˈɫa/

/soɫˈda/, /soɫˈdaɾ/, /suɫˈda/

/sos.piˈɾa/, /sos.piˈɾaɾ/, /sus.piˈɾa/

/sos.piˈta/, /sos.piˈtaɾ/, /sus.piˈta/
Tenir una creença negativa no confirmada sobre algú, malfiar-se.

/su.basˈtaɾ/, /su.βasˈta/, /su.βəsˈta/

/su.bɫiˈmaɾ/, /su.βɫiˈma/

/su.boɾˈna/, /su.boɾˈnaɾ/, /su.burˈna/, /su.βorˈna/, /su.βoɾˈna/, /su.βurˈna/

/su.pɫiˈka/, /su.pɫiˈkaɾ/